Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia de Claravall. Clairvaux
< anterior Inici França Gran Est Aube següent >
castellano
cercador contacte facebook

Aube

Claravall és la quarta fundació monàstica efectuada des de l'abadia de Cîteaux (Costa d’Or) en la primera onada d’expansió d’aquella casa i dels nous costums pel que fa al seguiment de la regla benedictina i que donarien pas a l’orde del Cister. L’establiment a Claravall (l'any 1115) es va solapar amb el de Morimond (Alt Marne) tot i que sembla que aquesta darrera casa realment es va fundar entre el 1117 i 1118. Fou Bernat de Claravall qui va encapçalar la direcció del nou establiment amb una comunitat on es trobaven diversos membres de la seva família. Fou impulsada per Esteve Harding, abat de Cîteaux, va aconseguir el preceptiu vist-i-plau del bisbe de Langres i el suport material de Josbert le Roux, propietari de bona part de les terres, altres pertanyien a Tescelin le Sor, pare de sant Bernat.

Claravall
L'abadia de Claravall


Cistercencs

 

Claravall
Construcció de l'abadia de Claravall
Il·lustració de Mare historiarum ab orbe condito ad annum Christi (1250)
Bibliothèque nationale de France

Claravall
Sant Bernat davant la suposada església de Claravall
Miniatura del foli 9V de la Chronique des Rois (1482-86)
British Library, Londres


Malgrat la precarietat inicial de la nova casa, l’arribada de molts novicis i les dificultats pel seu correcte manteniment va aconsellar el 1118 la nova fundació de Trois-Fontaines (Marne) i l’any següent de Fontenay (Costa d’Or). El primer assentament (Clairvaux I) es trobava una mica apartat del monestir definitiu i es va utilitzar fins el 1135. Gràcies a les donacions, Claravall va poder estabilitzar-se monàsticament alhora que multiplicava les seves possessions, abadies dependents i granges, el segle XIII és l’època de la seva màxima esplendor, a l’època de l’abat Evrard (1235-38) Claravall fundà el col·legi i priorat dels Bernardins, a París.

Claravall
Vista de l'abadia de Claravall
Gravat d'Israël Silvestre (c1661)
Museu de Beaux-Arts, Troyes


La guerra dels Cent Anys va afectar les finances de la casa, sobretot les seves granges. Això i una epidèmia de pesta va posar Claravall en una època de decadència, malgrat tot la seva influència no va deixar d’estendre’s; hom ha comptat les abadies “filles” en 167 en el moment de la mort del fundador (1153), més de 300 a començament del segle XIII, 530 al segle XVI i 800 en el moment de màxima expansió. La gran abadia aixecada a partir del 1135 (Claixaux II) fou modificada profundament a partit del 1708 amb la construcció de Clairvaux III obra que va respectar l’antiga església que es va conservar fins la Revolució. El 1792, ja sense comunitat el lloc passava a mans particulars fins que el 1808 fou comprat pel govern qui transformà el monestir en una presó, funció que encara manté en l’actualitat bé que les instal·lacions penitenciàries i els interns es van traslladar a unes de noves, al costat, el 1971.

Claravall
L'abadia de Claravall

Claravall
L'abadia de Claravall


La llarga època penitenciària de Claravall conforma una complexa història, amb personatges i esdeveniments singulars a causa del caràcter de presó de màxima seguretat per on hi han passat figures de la història moderna i contemporània. Les dependències monàstiques foren adaptades a la nova funció però s’ha conservat el gruix de les construccions excepte la gran església abacial, acabada el 1174, utilitzada després de la Revolució com a fàbrica de vidre i enderrocada (sembla que per negligència) a partir del 1809. D’època medieval es conserva el refetor i dormitori dels conversos, que més endavant esdevindria celler i magatzem de gra. Dins del volum de construccions de Clairvaux III cal destacar el refetor abacial, del segle XVIII, ara restaurat. Fora de Claravall també es conserven altres dependències de la casa, esglésies, granges, cellers i el col·legi de París.

Claravall
L'abadia de Claravall

Claravall
L'abadia de Claravall
Galeria superior de l'hostatgeria


Claravall
Planta de la desapareguda església de Claravall
E. Collet imp. (Troyes). 1838
Bibliothèque nationale de France

Bernat de Claravall
Veneració de les relíquies de sant Bernat a l'església de Claravall
Il·lustració del Miroir Historial (1400-1410)
Koninklijke Bibliotheek, La Haia
Bernat de Claravall
Sant Bernat
Imatge procedent de l'abadia (potser de la tomba del sant)
Bar-sur-Aube

Bernat de Claravall
Sant Bernat de Claravall
Vera Effigies, s. XVII
Procedent de Claravall
Catedral de Troyes
Bernat de Claravall
Retrat de Gaufred, bisbe de Sora (s. XVII)
Abadia de Claravall
Bernat de Claravall
Retrat del bisbe Adalgott (s. XVII)
Abadia de Claravall

Bernat de Claravall
Sant Bernat de Claravall
S. XVII
Procedent de Claravall
Ville-sous-la-Ferté
Bernat de Claravall
Crossa dita de Sant Bernat. s. XII
Procedent de Claravall
Abadia de Bellefontaine
Claravall
Retaule de Claravall (s. XV)
Procedent de Claravall
Museu de Belles Arts de Dijon

Claravall
Copa dita de Sant Bernat (s. XII-XV)
Procedent de Claravall
Museu de Belles Arts de Dijon
Bernat de Claravall
Joana d'Orleans ?. s. XVI
Procedent de Claravall
Museu de la Cour d'Or, Metz
Bernat de Claravall
Crossa (s. XIII
Procedent de Claravall
Museu de Cluny, París

Per administrar les explotacions agrícoles dels monestirs, els cistercencs van establir unes unitats locals que feien aquesta tasca i que estaven situades al voltant de l’abadia, en alguns casos a considerable distancia, segons la situació i caràcter de les terres que administrava. Aquestes unitats productives s’anomenen granges, mot que aplega el conjunt d’edificis agrícoles, la residència pels seus ocupants i el conjunt de terres (cultius, prats, boscos...) que hi depenien. Habitualment les granges es posaven sota la direcció de monjos conversos. A més d’aquestes granges, les abadies mantenien més enllà dels recintes monàstics i les terres immediates altres establiments, com ara cases urbanes, molins i centres d’activitat industrial, com ara les forges. Claravall va aplegar un important nombre d'aquests establiments, dels que es conserven alguns testimonis.

Dijon
Celler de Claravall, a Dijon (Costa d'Or)

Colombé-le-Sec
Celler de Colombé-le-Sec (Aube)


 

Bernardins
Col·legi dels Bernardins de París, fundat des de Claravall

 

Bibliografia:
- MASOLIVER, Alexandre (1980). Història del monaquisme cristià. Barcelona: Pb. Abadia de Montserrat
- RICHÉ, Pierre; i altres (Reed. 2014). Histoire de Clairvaux. Bar-sur-Aube: Némont
- VAUCHEZ, André; i altres (2015). Clairvaux, l’aventure cistercienne. Somogy, Ed. d’Art

 


Situació:

El monestir de Claravall es troba a ponent de Chaumont

Baldiri B. - Octubre de 2018