Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia de Saint-Nicaise de Reims
S Nicasius / Abbaye Saint-Nicaise de Reims
< anterior Inici França Gran Est Marne següent >
castellano
cercador contacte facebook

Marne

La tradició diu que una primera església fou bastida en aquest indret pel militar romà Jovinus (s IV) qui hauria aixecat una capella dedicada a Saint-Agricole i Saint-Vital on ell mateix hi fou enterrat l’any 370. De fet el monestir de Saint-Nicaise conservava un sepulcre considerat del propi Jovinus i que ara es troba al museu de Saint-Remi. Sigui com sigui, aquella antiga església fou utilitzada com a lloc d’enterrament dels prelats de Reims i el 407 hi foren enterrats el bisbe Nicasi, la seva germana Eutròpia i altres personatges martiritzats a la catedral. Al segle IX les relíquies del sant es van traslladar a causa de les invasions normandes. Uns clergues van custodiar aquella església fins que hi fou introduïda una comunitat monàstica.

Saint-Nicaise
Abadia de Saint-Nicaise
Detall d'un plànol de Reims. Jean Colin, 1665
Bibliothèque nationale de France


Benedictins


Saint-Maur 

Saint-Nicaise
L'abadia de Saint-Nicaise, abans de la seva destrucció
Il·lustració de Reims. Essais historiques sur ses rues et ses monuments (1844)

Sant Nicasi de Reims
Sant Nicasi
Sant Nicasi
Segons el Catalogus Sanctorum (P. Natali, 1543)

Bisbe de Reims (s IV). A l'Antiguitat Tardana aquesta ciutat (l'antiga Durocortorum) era la capital de la província. Segons la llegenda, el prelat fou advertit de manera sobrenatural del càstig que tindrien els seus habitants si no abandonaven el pecat, malgrat els advertiments de Nicasi la situació no es va redreçar i el 407 Reims fou envaïda pels vàndals. Aquests van entrar a la catedral i van degollar el bisbe, la seva germana Eutròpia i altres fidels. Tots ells foren enterrats a l'església de Saint-Agricole, on serien venerats.
 

 

Sant Nicasi
Martiri de sant Nicasi
Miniatura d'Images de la vie du Christ et des saints (1250-1300)
Bibliothèque nationale de France
 
Sant Nicasi
Sant Nicasi
Compartiment del Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla, de la catedral de Barcelona
Sant Nicasi
Sepulcre de sant Nicasi
Il·lustració d'Histoire de la ville, cité et université de Reims
Sant Nicasi
Sant Nicasi
Imatge de la casa Taittinger (Reims)

Fou Gervais de la Roche-Guyon, bisbe de Reims entre 1055 i 1067, qui es va encarregar de fer reviure l’antiga església que en aquell moment es trobava pràcticament en ruïnes. Es va encarregar de restaurar o reconstruir l’antic edifici i aixecar les dependències monàstiques que requeria per acollir la comunitat que hauria arribat del proper monestir de Saint-Remi. El 1060 es va consagrar la nova església i es van portar les restes de sant Nicasi, que durant les èpoques de inestabilitat s’havien traslladat i una part d’elles es trobava a Tournai. El 1090 la primera comunitat de la casa es va renovar amb monjos procedents de l’abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira).


Saint-Nicaise
Façana de l'església de Saint-Nicaise
Gravat de Frans de Bakker (1747)
Rijksmuseum Amsterdam


El 1231 va començar la reconstrucció de l’església i es va aixecar un nou edifici que substituiria l’obra romànica i que mantindria la seva estructura fins la Revolució. La casa monàstica va mantenir abats regulars fins el 1530 després es posaria sota el règim de comenda, al segle XVII hi entraria la congregació de Saint-Maur. La casa fou suprimida amb la Revolució quan es trobava en decadència, el 1793 es va posar a la venda i tant l’església, que era la part més interessant arquitectònicament parlant, com les altres dependències es van enderrocar per utilitzar la pedra. Actualment encara hi ha restes subterrànies del monestir, dins de les caves Champagne Taittinger que va passar a ocupar el lloc després d’anys d’abandó. A l’església de Saint-Remi, molt a prop, es conserva una part del paviment del presbiteri de Saint-Nicaise, una esplèndida obra del segle XIII.


Saint-Nicaise
Façana de l'església de Saint-Nicaise
S. XVII
Museu de Saint-Remi

Monasticon Gallicanum
Abadia de Saint-Nicaise de Reims
Gravat del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Sant Nicasi
Sepulcre de Jovinus (marbre romà del segle III)
procedent de Saint-Agricole, ara a Saint-Remi

Saint-Nicaise de reims
Abadia de Saint-Nicaise
Antigues estructures subterrànies de l'abadia

Saint-Nicaise de reims
Abadia de Saint-Nicaise
Antigues estructures subterrànies de l'abadia

Saint-Nicaise de reims
Abadia de Saint-Nicaise
Antigues estructures subterrànies de l'abadia


Sant Nicasi
Antic claustre de Saint-Nicaise

Saint-Nicaise
Abadia de Saint-Nicaise
Peça del paviment del segle XIII
Ara a Saint-Remi

Sant Nicasi
Interior de Saint-Nicaise
Il·lustració d'Histoire de la ville, cité et université de Reims

Saint-Nicaise
Abadia de Saint-Nicaise
Peça del paviment del segle XIII
Ara a l'església de Saint-Remi

Saint-Nicaise
Abadia de Saint-Nicaise
Peça del paviment del segle XIII
Ara a l'església de Saint-Remi

Saint-Nicaise
Abadia de Saint-Nicaise
Peça del paviment del segle XIII
Ara a l'església de Saint-Remi


Sant Nicasi
Escut de Saint-Nicaise
Il·lustració d'Histoire de la ville, cité et université de Reims
Sant Nicasi
Planta de Saint-Nicaise de Reims
Il·lustració d'Histoire de la ville, cité et université de Reims
 

Bibliografia:
- BIDEAULT, Maryse; LAUTIER, Claudine (1977). Saint-Nicaise de Reims. Chronologie et nouvelles remarques sur l'architecture. Bulletin Monumental. T. 135
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. In Provincias Ecclesiasticas Distributa. Vol. IX. París: Typographia Regia
- COSSÉ-DURLIN, Jeannine (1991). Cartulaire de Saint-Nicaise de Reims. París: CNRS
- DENEUX, H. (1926). L’ancienne église Saint-Nicaise de Reims. Bulletin Monumental. T. 85

- ERLANDE-BRANDENBURG, Alain (1976). Le pavement de Saint-Nicaise de Reims. Bulletin Monumental. T. 134
- FLODOARD DE REIMS (s X, ed. 1824). Histoire de l'Église de Rheims. París: Brière
- GIVELET, Ch. (1897). L’église et l’abbaye de Saint-Nicaise de Reims. Reims: Michaud
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vol. 14. París: Bloud et Barral
- MARLOT, Guillaume (1846). Histoire de la ville, cité et université de Reims. Reins: Jacquet
- TARBÉ, Prosper (1844). Reims. Essais historiques sur ses rues et ses monuments. Reims: Quentin-Dailly


Situació:

Al centre de la ciutat de Reims

Baldiri B. - Agost de 2017