Abadia de Saint-Remi de Reims

Monestirs

Monestirs del Gran Est

Abadia de Saint-Remi de Reims
S Remigius Remensis / Abbaye de Saint-Remi de Reims

< anterior

Inici

França

Gran Est

Marne

següent >

castellano

Marne

L’origen del monestir benedictí està vinculat a la figura de sant Remigi bisbe d’aquesta diòcesi que a la seva mort (cap el 530-535) fou enterrat en aquest lloc. Aquell enterrament va esdevenir un centre de culte on es venerava la figura del sant bisbe, Gregori de Tours (mort l’any 593) ja s’en fa ressò, el mateix sant Gregori esmenta un abat en aquest indret el que no significa forçosament l’existència d’un monestir, segurament seria el cap de la comunitat que tenia cura del culte i el seu manteniment. No és fins el 714 que hom troba una comunitat de frares i de clergues en aquella basílica, versemblantment un monestir. En aquesta època la tomba de sant Remigi hauria esdevingut el centre d’un complex d’oratoris i capelles amb funcions i dedicacions diverses (Saint-Julien, Saint-Germain, Saint-Clément, Saint-Cosme i Saint-Damien...).

Església de l'abadia de Saint-Remi

Benedictins

Saint-Maur

Abadia de Saint-Remi
Interior de l'església

Sant Remigi de Reims
Il·lustració de la Llegenda àuria (s. XV)
Bibliothèque nationale de France


Tapisseria

Entre els anys 748 i 794 la seu episcopal de Reims fou ocupada pel bisbe Tilpin que va regularitzar la situació del monestir introduint la Regla de Sant Benet però mantenint el seu caràcter episcopal, el bisbat mantindria la seva influència en els afers de la comunitat. Això també hauria de significar una transformació arquitectònica del lloc, en els decennis següents s’anirien aixecant noves construccions i el 852 es consagrava la nova església. Hom coneix un document (el Polyptique) on es detallen els afers econòmics i de gestió de la comunitat a mitjan del segle IX. A finals del mateix segle les incursions normandes van trasbalsar la vida de Reims i del monestir i les relíquies de sant Remigi es van traslladar temporalment a l’abadia de Saint-Pierre d’Orbais (Marne) d'on van retornar el 911.

Abadia de Saint-Remi
Interior de l'església

El monestir es va fortificar durant el primer quart del segle X i el 945 es va introduir la pràctica d’elecció d’abat per la comunitat gràcies a la intervenció d’Archambault (abat de Fleury, 943-948) que va portar les noves corrents cluniacenques. El 1049 es va consagrar una nova i monumental església. Un incendi el 1098 va obligar a noves reconstruccions. A mitjan del segle XI, va participar en la fundació de l'abadia de Saint-Nicaise, molt a prop i el 1118 fundava el priorat de Rethel (Ardenes). En època de l’abadiat de Pierre de Celle, segona meitat del segle XII, es van aixecar les darreres construccions de Saint-Remi, després es farien reparacions i modificacions fins l’arribada dels maurins el 1623 que portarien a terme més intervencions de gran envergadura. El 1473 fou nomenat el primer abat comendatari de la casa, Guy Bernard bisbe de Langres. La casa monàstica es va suprimir amb la Revolució i va anar caient en l’abandó i deixant el conjunt en ruïna, especialment l’església que es va restaurar sense criteri, també fou víctima de la Primera Guerra Mundial que en va deixar un munt de ruïnes. Tot plegat es va restaurar a mitjan del segle XX.

Abadia de Saint-Remi
Interior de l'església

Abadia de Saint-Remi
Deambulatori

Abadia de Saint-Remi
Monument funerari de sant Remigi

Abadia de Saint-Remi
Gravat del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Saint-Remi

Abadia de Saint-Remi
Claustre

Abadia de Saint-Remi
Antiga sala capitular

Abadia de Saint-Remi

Abadia de Saint-Remi
Arqueta reliquiari de sant Remigi (s XVII)

Abadia de Saint-Remi
Arqueta reliquiari de sant Remigi (s XIX)

Abadia de Saint-Remi
El rei Lotari (s XII)

Abadia de Saint-Remi
Tapís de la vida de sant Remigi (c1508-1532)


Tapisseria


Sant Remigi

Abadia de Saint-Remi
Restes del claustre del segle XII

Abadia de Saint-Remi
Crossa abacial (s XIII)

Abadia de Saint-Remi
L'església en ruïnes (1919)
Fotografia de l'agència Rol
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Saint-Remi
Detall d'un plànol de Reims. Jean Colin, 1665
Bibliothèque nationale de France

Escut de l'abadia d'Orbais
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
- AUBERT, Alexandre (1872). Histoire de saint Remi (436-532). Châlons-sur-Marne: Le Roy
- AVENAY, Étienne d’ (1896). Saint Remi de Reims, apôtre des Francs, 437-533. (Lille): Desclée
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. In Provincias Ecclesiasticas Distributa. Vol. IX. París: Typographia Regia
- GUÉRARD, M. B. (1853). Polyptique de l'abbaye de Saint-Remi de Reims: ou dénombrement des manses. París: Imp. Impériale
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vol. 11. París: Bloud et Barral
- HOURLIER, Jacques (1960). Le monastère de Saint-Remi de Reims et ses abords au moyen âge. Mémoires de la Société d'agriculture, commerce, sciences et arts du département de la Marne. T. LXXV. Châlons-sur-Marne
- POUSSIN, Abbé Clovis (1857). Monographie de l'abbaye et de l'église de St-Remi de Reims. Reims: Lemoine-Canart
- PRACHE, Anne (1980). Saint-Remi de Reims. Congrès Archéologique de France. 185 session. París: Société Française d’Archéologie
- VORÁGINE, Santiago de (1987). La leyenda dorada. Vol. 1 Madrid: Alianza Ed.

Situació:

Al centre de la ciutat de Reims

Baldiri B. - Agost de 2017