Canónica de Santa Maria de la Seu d'Urgell

Sancte Marie Sedem Hurgellemsen / Sedis Urgellensis / Orgellia / Catedral de la Seu d'Urgell / Seo de Urgel

(la Seu d'Urgell, Alt Urgell)

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell

El obispado de Urgell es de origen muy antiguo, se tiene constancia de su existencia, al menos, desde el siglo VI, cuando el obispo Just asistió a un concilio en Toledo, en el año 531. El centro episcopal de Urgell estaba situado inicialmente en Castellciutat pero luego se trasladó al lugar actual, los motivos del desplazamiento no estan muy claros pero seguramente influyeron dos factores, uno sería la ocupación islámica del territorio, con la muerte del obispo Nambad (hacia el 731) que terminaría con la destrucción de la sede episcopal el 793 por una razia, la otra sería la cuestión del obispo Félix.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Fachada occidental

Pese a la presencia sarracena en el territorio, la vida del obispado continuó su desarrollo, con lagunas y el contratiempo del asunto del obispo Fèlix (786-799) defensor la doctrina adopcionista condenada por la Iglesia como una herejía. Fèlix se enfrentó al poder carolingio y acabó depuesto y exiliado, el siguiente obispo conocido fue Possedoni (814-823). El obispo Sisebuto (833-840) consagró una nueva catedral en el lugar actual, en esta época recibía de Luis el Piadoso y del conde Sunifred varias posesiones en un amplio territorio lo que permitió la consolidación del poder episcopal hasta convertirse en el centro de un extenso patrimonio feudal, con reconocida autoridad sobre la región, que se fue ampliando con la recuperación de nuevos territorios ocupados por los sarracenos, al sur.

Al mismo tiempo se impulsó el desarrollo de una canónica aquisgranense, aunque la comunidad podría tener su origen en época visigótica. El 817 tuvo lugar el concilio de Aquisgrán donde se obligó a la adopción de una regla común para estas comunidades dentro de los dominios carolingios, seguramente el 826 la canónica de Urgell ya la habría adoptado. La canónica tenía un poder considerable, encargándose de la elección del obispo, al frente de una institución muy poderosa.

La comunidad canonical debió pasar por un período de decadencia, hasta que fue restaurada por el obispo Ermengol, el 1010, y a finales de ese siglo adoptó la Regla de San Agustín. Uno de los personajes de más renombre de esta diócesis fue precisamente san Ermengol (obispo entre 1010 y 1035), hijo de los vizcondes de Conflent; este, además de restaurar la canónica, impulsó la construcción de una nueva catedral (consagrada en 1040) y de la iglesia anexa de San Miguel. Reorganizó administrativamente el obispado y reunió las bulas papales reconociendo los derechos señoriales sobre el territorio. Es venerado como santo desde poco después de su muerte.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Castellciutat
Castellciutat, lugar donde se habría levantado la primera catedral

Uno de sus sucesores fue el obispo Ot, de la familia de los condes de Pallars, nombrado obispo en 1095, en los últimos años fue la vez abad de Santa Maria de Gerri (Pallars Sobirà) monasterio que favoreció particularmente. Murió y fue enterrado en ese lugar, san Odón (Ot) levantó de nuevo la catedral, el actual edificio del siglo XII; el motivo de esta última construcción fue el mal estado en que se encontraba el edificio de la época de Ermengol. Esta obra estaría prácticamente terminada a finales del siglo XII; precisamente el 1195 la ciudad fue atacada y la catedral saqueada.

La vida de la canónica discurrió de forma paralela a la del obispado hasta que fue secularizada en 1622. A mediados del siglo XIX el obispado perdió sus poderes de origen feudal, excepto los correspondientes a Andorra que actualmente aún ejerce. La catedral sufrió pocas modificaciones, un añadido que tapaba el campanario, decoración barroca en el interior... En las diferentes restauraciones llevadas a cabo desde el comienzo del siglo XX se ha recuperado el edificio románico. El claustro es también una importante obra románica, quizás de finales del siglo XII, o comienzos del XIII. Conserva tres de las cuatro galerías; la de levante se perdió en una desdichada modificación.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Cabeceras de la iglesia de Sant Pere y de la catedral
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal principal, a occidente
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
León de la puerta principal
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
León de la puerta principal
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal norte
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal norte
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal norte
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
orde orde orde orde orde
Interior de la catedral
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal del claustro
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal del claustro
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal del claustro
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Claustro
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Claustro
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Claustro
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Capitel del claustro
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Capitel del claustro
Claustre de la Seu d'Urgell
Otros capiteles...

Junto a la catedral, donde ahora está la iglesia de Sant Domènec, en la época de san Ermengol se levantaba la iglesia de Sant Miquel, con su propia canónica, que más adelante quedaría unida a la catedralicia. Dentro de este conjunto de edificaciones cabe mencionar también la iglesia de Sant Pere (ahora bajo la advocación de san Miguel), levantada en la época del obispo Ermengol sobre una construcción anterior. Todavía se conserva aquel edificio, aunque restaurado.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Iglesia de Sant Pere, ahora de Sant Miquel
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Iglesia de Sant Pere, ahora de Sant Miquel

Entre las numerosas piezas y mobiliario procedentes de la catedral que aún se conservan, cabe mencionar el Beato de Urgel (Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana), una valiosa obra que se ha fechado en el último cuarto del siglo X, que ya consta inventariada en la catedral en 1147.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Hoja del Beato de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà d’Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Hoja del Beato de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà d’Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Del Voyage pittoresque & militaire en Espagne
Jean-Charles Langlois, 1823-1830
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Fotografía de Francesc Duarte
Publicada en Geografia General de Catalunya. Lleida (1908-18)
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Fotografía de Josep Salvany (1923)
Biblioteca de Catalunya
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Postal antigua. Colección particular
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Postal antigua. Colección particular

Bibliografía:
  • ADELL, Joan-Albert (2000). La catedral de la Seu d'Urgell. Manresa: Angle Editorial
  • BARAUT, Cebrià (2000). La intervenció carolíngia antifeliciana al bisbat d'Urgell i les seves conseqüències religioses i cultrals (segles VIII-IX). Facultat de Teologia de Catalunya, Societat Cultural Urgel·litana
  • BERTRAN I ROIGÉ, Prim i altres (2010). Sant Ermengol bisbe d'Urgell (1010-1035). La Seu d'Urgell: Bisbat d'Urgell
  • CARRERO SANTAMARIA, Eduardo (2010). La Seu d’Urgell, el último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura. Anuario de Estudios Medievales
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. Vol. 18. Alt Urgell, Andorra. Arxiu Gavín
  • MIRÓ I TUSET, Climent (2020). El xoc cultural del món carolingi amb el visigot: el cas d’Urgell. Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXX-XXXI
  • (1907). Monografía y restauración de la Catedral de la Seo de Urgel. Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña 1906-1907. València: F. Giró
  • RIU I RIU, Manuel (1992). Santa Maria de la Seu d'Urgell. Catalunya romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona, Enciclopèdia Catalana
  • ROCAFORT, Ceferí (1908-18). Geografia General de Catalunya. Vol. 4. Lleida. Barcelona: A. Martín
  • TRIVIÑO, M. Victoria (2019). La Catedral y “El Beato” de la Seu de Urgel. El Mundo de las Catedrales (España e Hispanoamérica)
  • VERGÉS, Oliver (2018). El obispo Ermengol y la (re)invención de la historia de Urgell. Estudios Medievales Hispánicos, 6

Situación:
Vista aèria

La catedral se encuientra en el centro de la ciudad de la Seu d'Urgell