Monestirs de
Catalunya

Caputxines

Monestir de Sant Carles Borromeu (Manresa)
< anterior Inici Catalunya Bages Manresa següent >
castellano
cercador contacte facebook

Bages

Convent de caputxines que es va fundar a iniciativa d’Àngela Serafina des de Santa Margarida la Reial de Barcelona, establiment que també havia fundat ella uns anys abans. La fundadora va començar a fer les gestions corresponents el 1608 però es va topar amb la pretensió del bisbe de Vic de portar a terme aquesta fundació des del convent de Saragossa. Per altra banda, els consellers de la ciutat van obtenir el vist-i-plau de Roma, mentre compraven la casa natal d'Àngela Serafina, situada en un trull del carrer de Talamanca.

Sant Carles Borromeu de Manresa
Caputxines de Manresa

Claustre

Caputxines de Manresa
Gravat amb Àngela Serafina, la fundadora
Imatge cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Caputxines de Manresa
El convent de les Caputxines
Imatge de La Ilustración Católica (7 de desembre de 1881)


Finalment la fundació fou autoritzada pel papa Urbà VIII el 1638 i a finals del mateix any es van traslladar cinc monges des del convent de Barcelona per establir-se a la casa que s’havia comprat. L’església fou dedicada a sant Carles Borromeu. L’any següent va consagrar-se aquella església i en el capítol de les adversitats, també va patir els efectes d’una epidèmia de pesta. Entre el 1647 i 1652 es va ampliar el convent i en aquest sentit, el 1679 es va posar la primera pedra d’una nova església, que es va inaugurar el 1687. Poc després, el 1713, va patir els efectes de la Guerra de Successió, el que seria el començament dels trasbalsos propis del segle XIX.

Sant Carles Borromeu de Manresa
El convent de les Caputxines, abans de la Setmana Tràgica
Fotografia cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears


El 1808 es va haver d’abandonar la casa a causa de l’entrada a Manresa de les tropes napoleòniques, no hi van poder tornar fins el 1811. Exclaustrat altra vegada entre el 1868-71. També va quedar afectada pels efectes de la Setmana Tràgica (1909) en veure’s obligades a establir-se provisionalment en una casa particular. Un cop passat aquell trist episodi, el 1911 van inaugurar la nova església. Aquesta situació es va tornar a reproduir durant la guerra civil (1936-39), quan les monges foren expulsades amb violència i el convent enderrocat. Entre el 1944 i 1957 van aixecar el nou edifici, en la mateixa ubicació i tornant a aixecar el claustre procedent de  les cistercenques de Valldaura.

Sant Carles Borromeu de Manresa
Claustre de les caputxines de Manresa



Claustre


Claustre

Claustre

Sant Carles Borromeu de Manresa
Església de les Caputxines

Sant Carles Borromeu de Manresa
Restes de la primera església (destruïda el 1909)


Claustre


Caputxines de Manresa
L'església després de la Setmana Tràgica (1909)
Fotografia de Brangulí (Arxiu Nacional de Catalunya)

Caputxines de Manresa
L'església després de la Setmana Tràgica (1909)
Fotografia de Brangulí (Arxiu Comarcal del Bages / memoria.cat)

Sant Carles Borromeu de Manresa
El claustre procedent de Valldaura
Abans de la darrera reconstrucció


Bibliografia:
- SARRET I ARBÓS, Joaquim. Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Imp. de Sant Josep, 1924
- FITÓ, Juan. El monasterio de religiosas capuchinas de Manresa. Manresa: Imp. Gutemberg, 1945
- Memòria gràfica del monestir de Caputxines de Manresa. Manresa: Germanes Caputxines, 1989
- LIZAGA SAÑES, Teresa; MICHAVILA PEPIÓ, Anna. El claustre del desaparegut monestir de Valldaura de Manresa. a La crisi de l'edat mitjana a la Catalunya cCentral. Manresa: Centre d'Estudis Bagencs, 1994
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA. Les clarisses-caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2002
 

Situació:

Al centre de Manresa, al carrer de Talamanca


Caputxines de Manresa

Baldiri B. - Gener de 2012