Priorat de Sant Pau i Valldaura

Ermitans de Sant Pau / Mare de Déu de l’Alba i Sant Pau / Sant Pau de Manresa

(Manresa, Bages)

Sant Pau i Valladaura
Sant Pau i Valladaura

La capella de Sant Pau de la ciutat de Manresa s’havia construït el 1308 i es va posar sota l’advocació de Sant Marc i Santa Bàrbara. D’altra banda, el 1322 es va fundar a la mateixa ciutat el monestir de Santa Clara, en el lloc on fins aquell moment estava establerta una leproseria; molt possiblement, a causa de la nova funció monàstica, el centre hospitalari fou traslladat a la capella de Sant Marc i Santa Bàrbara, deixant-lo a cura d’un deodat.

Sant Pau i Valladaura
Sant Pau i Valladaura

El 1412 els consellers de la ciutat, d’on depenia aquest centre, i amb motiu de la dificultat que tenien en trobar una persona que en tingués cura, van prendre la decisió de cedir la capella a uns ermitans, sotmesos a la jurisdicció del bisbe de Vic. Llavors hom va canviar l’advocació de la casa per la de Sant Pau. Aquest establiment va entrar en decadència i el 1429 es va posar sota la tutela el convent de Jesús de Barcelona. Per un altre costat, el 1460, els monjos de Poblet havien establert un priorat masculí a l’antic lloc de Valldaura, que fins aquell moment havia estat ocupat per una comunitat cistercenca femenina.

A causa de la guerra Civil catalana, aquell priorat va resultar enderrocat (1465) i Poblet va demanar que els monjos es poguessin traslladar a Sant Pau, cosa que fou acceptada, prenent el nom de Sant Pau i Valldaura. La vida del priorat degué desenvolupar-se amb certa normalitat, però el 1616 consta que el lloc no reunia les condicions adients per la seva habitabilitat i patia moltes deficiències, malgrat això, es va mantenir fins a l'any 1700, data en què fou venut als jesuïtes; el darrer prior del lloc fou fra Manel Corbella.

Sant Pau i Valladaura
Sant Pau i Valladaura
Detall de Levé a vue de la position de Manresa (1813)
Biblioteca Virtual de Defensa

Bibliografia:
  • ALTISENT, Agustí (1974). Història de Poblet. Abadia de Poblet
  • GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
  • SARRET I ARBÓS, Joaquim (1924). Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Impr. Sant Josep

Situació:
Vista aèria

Situat al sud de la ciutat, prop del Cardener, al barri de Sant Pau