Priorat de Sant Genís de Rocafort

El 1042, Bonfill de Castellvell i la seva esposa Sicarda van fundar el priorat que van dotar amb béns i terres per assegurar el seu manteniment. Tot fa pensar que l’establiment de la comunitat monàstica benedictina trigaria anys en fer-se realitat, potser hi residia un monjo ermità mentre es bastien les dependències monàstiques. De fet, el priorat no es consolidaria fins molt més endavant, sembla que els primers monjos procedien de Sant Cugat del Vallès. El 1110 Sant Genís va rebre una donació important destinada a la construcció de l’església, el que fa pensar que si no tenia activitat, aquesta arribaria aviat i es pot confirmar documentalment el 1126.

El 1336 va morir assassinat fra Bernat Roig, prior de la comunitat; com autor del crim fou acusat un altre monjo que havia estat a Cruïlles i que s’havia refugiat a Sant Llorenç de Munt. En aquesta època la casa va caure en decadència, fet que es va veure agreujat a causa d’un greu episodi de pesta negra (1348). Un segle més tard la decadència s’havia accentuat i el 1448 les coses van empitjorar a causa d’un sisme que va arruïnar els edificis, deixant les dues esglésies molt afectades i amb les teulades esfondrades. A causa de l’estat d’abandó que patia, el papa Climent VII va emetre una butlla (1534) on posava les esglésies sota el patronatge del mercader Joan Bolet amb l’encàrrec de restaurar-les. El priorat fou secularitzat, restant en endavant sota l’autoritat dels nous patrons laics i dels priors seculars, situació que es va allargar fins a començament del segle XIX.