Priorat de Santa Maria de Santa Oliva
Priorat de Santa Oliva / Sancta Olive
(Santa Oliva, Baix Penedès)
Església de Santa Maria
El lloc de Santa Oliva s’esmenta en un precepte de Lluís d’Ultramar de l’any 938 atorgat al monestir de Sant Cugat en el que el monarca carolingi confirmava les seves possessions. L’any 1012 aquell monestir va concedir el castell i església de Santa Oliva a Isimbert pel seu repoblament, tot i mantenir certs drets.
Església de Santa Maria
A començament del segle XII Santa Oliva hauria patit els efectes d’una ràtzia dels almoràvits. El 1143, un cop reconstruït, el lloc va passar al llinatge dels Santa Oliva que van mantenir diferències amb Sant Cugat. El 1158 el bisbe de Barcelona va concedir les esglésies de Sant Julià, al castell, i de Santa Maria al monestir de Sant Cugat perquè s’hi establís un priorat. Per altra banda una sentència de l’any 1183 donava el castell i terme a Bernat de Santa Oliva però sota la senyoria del monestir, però el 1243 els Santa Oliva van vendre el castell, terme i jurisdicció a Sant Cugat que ho va mantenir fins el segle XIX.
El priorat de Santa Maria de Santa Oliva, creat a partir de la donació del bisbe de Barcelona i del que hom té notícies des del 1173, es devia establir a l’església de Santa Maria, coneguda com La Rectoria o El Monestir però, després de que els benedictins de Sant Cugat van comprar el castell, van passar el priorat a Sant Julià, mantenint les funcions parroquials a l’església de Santa Maria. Des del segle XV ja no hi havia comunitat en aquesta casa però es va mantenir el nom i el títol de prior fins l’època moderna. El 1610 la sala d’armes del castell es va convertir en el santuari de la Mare de Déu del Remei, advocació que encara manté actualment.
Finestral de la Rectoria o el Monestir
Fotomuntatge del castell de Santa Oliva
Castell de Santa Oliva
Castell de Santa Oliva
Castell de Santa Oliva
- ARROYO, Pau i altres (2003). Estudi preliminar historicoarqueològic del priorat de Santa Maria de Santa Oliva. II Congrès d’arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Vol. I. ACRAM
- CATALÀ I ROCA, Pere (1992). Els castells catalans. Vol. III. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Barcelona: Arxiu Gavín
- LATORRE, Joan (2011). El priorat de Santa Maria de Santa Oliva (s. XII-1835) i els primers temps de la parròquia. Vol. III. Ajuntament de Santa Oliva
- LLORACH I SANTIS, Salvador (1992). Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
El castell és al centre de Santa Oliva i l'església de Santa Maria al sud de la població