Monestirs de
Catalunya

Carmelites calçats

Convent de la Mare de Déu del Carme de Barcelona
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

La fundació del convent del Carme de Barcelona es va portar a terme entre els anys 1291 i 1292, en aquesta última data ja és segur que estava en funcionament. Aquesta fundació va comportar greus enfrontaments amb la parròquia de Santa Maria del Pi, ja que es trobava dins de la seva demarcació. La picabaralla venia motivada per la situació general de l’orde carmelita (en perill de supressió) i va representar l’enfrontament entre el prior carmelita, per una banda i el rector del Pi i el bisbe per l’altra, amb episodis d’incursions amb homes armats i amenaces d’excomunió. Aquestes diferències s’allargaren en el temps, fins ben entrat el segle XIV.

Convent del Carme
El convent del Carme, segons una il·lustració
publicada per Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Convent del Carme
Planta del convent del Carme, segons una il·lustració
publicada per Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Convent del Carme
Planta del convent del Carme, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 78 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Aviat aquesta fundació va començar a tenir importància, el 1323 s’hi va hostatjar Jaume II, el 1324 s’hi va fer un capítol general de l’orde. Un altre signe de rellevància és que el 1333 s’hi va establir un “estudi general” on es donava ensenyament superior a membres de l’orde.

El Carme
Antiga portada (Arc de Sant Adrià) 


El Carme El Carme

L’església del convent barceloní va començar a aixecar-se el 1294, poc després de la seva fundació. Era un edifici de nau única amb absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. Els gremis patrocinaven algunes d’aquestes capelles, on hi disposaven retaules i altre mobiliari, alhora que contribuïen a la construcció de l’edifici. Això explica, en bona part, l’oposició de la parròquia del Pi als carmelites. L’entrada es feia per una porta lateral, que donava al carrer del Carme. Al nord hi havia un claustre (potser del segle XIV), més endavant (als segles XIV i XV) es va fer un segon claustre al nord del primer i, en els segles XVI i XVII, es va reedificar el primer claustre.

Convent del Carme
El convent del Carme en ruïnes, amb el Col·legi de Cirurgia al fons,
segons una fotografia publicada per Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

El segle XV és una època de certa decadència, d’una banda per la situació de la ciutat, víctima de la pesta negra, i d’altra banda per una divisió en el si de l’orde carmelità.
 

Convent del Carme
Claustre dels segles XVI i XVII del convent del Carme,
segons una il·lustració publicada per Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Convent del Carme
Retaule major del convent del Carme,
segons una il·lustració publicada per Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

L'època de màxima esplendor de la casa es registra a cavall dels segles XVI i XVII, és en aquesta època que es refà el claustre i es funda el col·legi de Sant Àngel, a la Rambla. Li segueix una època de davallada, motivada per l’ambient bèl·lic d’aquell temps, que es va anar agreujant fins el 1714. Posteriorment la vida en el convent es va anar normalitzant fins el segle XIX. La Guerra del Francès (1808-1814) va deixar un convent víctima del saqueig per part dels invasors. El 1835 el convent fou assaltat amb el resultat de la mort de molts religiosos, l’església totalment cremada i el convent amb pocs danys. La comunitat es va dispersar.

Convent del Carme
El claustre gòtic del Carme, segons una il·lustració
publicada per Gaietà Barraquer i Roviralta a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Convent del Carme
L'església del Carme en procés d'enderroc
Dibuix publicat a España. Obra pintoresca en láminas (1842)
Biblioteca de Catalunya

El 1838 els edificis van passar a mans de l’Ajuntament que els va utilitzar per instal·lar-hi la Universitat, fins que aquesta es va traslladar a un nou lloc (1872). Els edificis foren venuts i el 1874 es van enderrocar les construccions, el seu solar es va urbanitzar.

El Carme
El carrer del Carme, on es trobava el convent

El Carme
El convent del Carme es trobava en front
de l'entrada a l'Hospital de Sant Pau

Pel que fa a la comunitat carmelita, aquesta es va reorganitzar mínimament. El 1909 els fou cedida la capella de Sant Llàtzer, a la plaça del Padró, però aquell mateix any la propera església parroquial del Carme (antigament de les Jerònimes) va resultar incendiada (Setmana Tràgica) i van traspassar les funcions a sant Llàtzer. Llavors els carmelites van passar a una casa de Sarrià, on poc després es van dissoldre. El 1924 es va portar a terme la una nova fundació.

Convent del Carme Convent del Carme
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona

Tot i que el convent es va destruir totalment, es conserven alguns elements dispersos d’aquell establiment.
La portada de l’església és ara a Sant Adrià de Besòs (Arc de Sant Adrià).
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya també hi ha diversos elements escultòrics en pedra.
MNAC / El Carme
Mare de Déu del timpà de l'església
Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC / El Carme
Sant Eloi
Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC / El Carme
Clau de volta
Museu Nacional d'Art de Catalunya

MNAC / El Carme
Mènsula
Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC / El Carme
Mènsula
Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC / El Carme
Mènsula
Museu Nacional d'Art de Catalunya

L'Enrajolada / El Carme
Capitell considerat procedent del Carme de Barcelona
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell
L'Enrajolada / El Carme
Escut procedent del Carme de Barcelona
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell
L'Enrajolada / El Carme
Escut procedent del Carme de Barcelona
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell

Bibliografia:
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. I. Imp. J. Altés y Alabart, Barcelona
- CASADEVALL. Pau M. Casadevall (1997). Els carmelites a Barcelona, 1292-1992. Ed. Claret. Barcelona
- CONEJO DA PENA. Antoni (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- PEÑARROJA, Jordi (2007). Edificis viatgers de Barcelona. Llibres de l’Índex. Barcelona
- PI I MARGALL, Francesc (1842). España. Obra pintoresca en láminas. Barcelona: Juan Roger

 

Situació:

1 - Desaparegut. Era al carrer del Carme, 40.
El seu solar ha estat dividit amb l'obertura dels carrers del Doctor Dou i Fortuny.
2 - A Sant Adrià de Besòs es conserva la portada de l'església


El Carme de Barcelona

El Carme
Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Març de 2016