Convent de la Mare de Déu del Carme de Barcelona

La picabaralla venia motivada per la situació general de l’orde carmelita, que no era prou reconeguda, i va representar enfrontaments entre el prior carmelita per una banda i el rector del Pi i el bisbe per l’altra, amb episodis d’incursions amb homes armats i amenaces d’excomunió. Aquestes diferències s’allargaren en el temps, fins ben entrat el segle XIV. Aviat, però, aquesta fundació va començar a prendre importància, el 1323 s’hi va hostatjar Jaume II i el 1324 s’hi va fer un capítol general de l’orde. Un altre signe de rellevància és que el 1333 s’hi va establir un “estudi general” on es donava ensenyament superior a membres de l’orde.

El segle XV és una època de certa decadència, d'una banda per la situació de la ciutat, víctima de la pesta negra, i d'altra banda per una divisió en el si de l'orde carmelità. L'època de màxima esplendor de la casa es registra a cavall dels segles XVI i XVII, és en aquesta època que es refà el claustre i es funda el col·legi de Sant Àngel, a la Rambla. Li segueix una època de davallada, motivada per l'ambient bèl·lic d'aquell temps, que es va anar agreujant fins al 1714. Posteriorment la vida en el convent es va anar normalitzant fins al segle XIX. La guerra del Francès (1808-1814) va deixar un convent víctima del saqueig.

Pel que fa a la comunitat carmelita, aquesta es va reorganitzar mínimament, es va formar el 1909 passant a ocupar provisionalment la capella de Sant Llàtzer, però els fets de la Setmana Tràgica, aquell mateix any, van portar la destrucció de la parròquia de la Mare de Déu del Carme que s'havia instaurat a l'antiga església del monestir de Sant Maties, de les jerònimes. Les funcions parroquials es van traslladar a Sant Llàtzer, el que va obligar els carmelites a traslladar-se a Sarrià, però la comunitat, molt afectada, es va dissoldre el 1910. El 1924 es va portar a terme una nova fundació que, després del tràngol que va representar la guerra Civil en el que fou destruïda l'església, el 1954 va inaugurar el nou convent a Sant Gervasi amb l'església de Santa Joaquima de Vedruna.