Monestirs de
Catalunya

Ermitans
Jerònims

Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

La llegenda

Una tradició vol que aquest establiment monàstic de la muntanya del Tibidabo fos fundat al segle VI per monjos vinguts de Palestina, del mateix monestir que sant Jeroni havia dirigit en aquelles terres. Una altra versió vincula la fundació del centre a sant Paulí de Nola, al seu pas per Barcelona.

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Convent of St. Jerome, near Barcelone
Gravat publicat a Londres el 1838
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona


Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Element escultòric amb escuts, procedent del monestir
Fotografia d'Estorch, 1948
Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Gàrgola procedent del monestir
Fotografia d'Estorch, 1948
Arxiu Fotogràfic de Barcelona


Els ermitans

El cert és que les primeres notícies del lloc no ens arriben fins l’any 1386; anteriorment a aquesta data hom sap de l’existència d’uns ermitans escampats per aquesta muntanya, que ja era coneguda, amb aquest motiu com Vall d’Hebron. L’any 1386 el bisbe va atorgar llicència a un dels ermitans, fra Ponç Astors, per a poder celebrar missa amb altres ermitans com ell, en el que seria una organització cenobítica elemental.

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Indret on era l'antic monestir


Fundació

L’impuls definitiu per a la fundació del que seria el gran monestir, va arribar de la ma de la reina Violant de Bar (1365?-1431), esposa de Joan I d’Aragó. Aquesta va fer venir vuit monjos de Sant Jeroni de Cotalba (Safor, País Valencià), entre els quals el prior Jaume Yáñez, va obtenir l’autorització papal, el va dotar econòmicament i va començar la construcció del monestir, que va quedar vinculat a la parròquia de Sant Genís dels Agudells. Fou el papa d’Avinyò Climent VII, qui va autoritzar la fundació, el 1393. El claustre es va aixecar a iniciativa de la reina Maria de Castella (1401-1458).

L’existència del monestir es va desenvolupar de manera regular fins el segle XIX, el 1808 fou saquejat pels franceses i després va arribar la seva desaparició, amb la desamortització de 1835. Ara pràcticament ha desaparegut en la seva totalitat.

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Capella de la Magdalena, de l'antic monestir

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Capella de la Magdalena, de l'antic monestir

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
El monestir de la Vall d'Hebron
Dibuix de Pau Rigalt i Fargas (1778-1845), publicat a
Las casas de religiosos durante el primer tercio dels siglo XIX

Bibliografia:
- Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. II. Imp. J. Altés y Alabart, Barcelona, 1906
- Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial. Barcelona, 1973

 

Situació:

Les escasses restes són a tocar de la carretera de l'Arrabassada


Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Baldiri B. - Setembre de 2012