Monestirs de
Catalunya

Hospitalers
Hospitaleres

Comanda de Sant Joan de Jerusalem
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

Tot i que hi ha indicis de la seva existència des de mitjan del segle XII, no és fins a les acaballes d'aquest segle que es comencen a trobar documents relatius a les seves actuacions. El 1202 adquiriren uns terrenys a l'actual Via Laietana per aixecar la seva casa, que ja era en funcionament el 1208. Malgrat tractar-se de la ciutat de Barcelona, el lloc no tingué mai massa importància.

Es va beneficiar de l’extinció de l’orde del Temple, de qui va rebre un important patrimoni que va administrar des d’aquí.

Sant Joan de Jerusalem
Façana de l'església. Segle XVIII
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Sant Joan de Jerusalem
Plànol del convent dels hospitalers (Museo de Antigüedades)
Segons Miquel Garriga i Roca (detall, 1858)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona


El 1699 els hospitalers abandonaren aquesta casa a causa de la seva decadència. El lloc fou ocupat ràpidament per les monges del mateix orde que procedien del convent lleidatà d'Alguaire, la possessió definitiva no es realitzà fins el 1758. Tot i es traspassà a la branca femenina de l’orde, els grans priors hi continuaven residint i es van portar a terme obres d’importància.

Sant Joan de Jerusalem
Portal posterior de Santa Madrona


Sant Joan de Jerusalem Sant Joan de Jerusalem
Superposició aproximada de la comanda amb el plànol actual de la zona

El 1835 les monges es van veure obligades a abandonar la casa. El 1840 s'hi va inaugurar una biblioteca i el Museo Provincial de Antigüedades. El 1859 retornaren les monges, fins que el 1869 foren expulsades definitivament. El 1882 va començar l'enderroc del convent, la capella va perdurar fins el 1886, data en que fou oberta la Via Laietana. La llinda del portal, amb l'escut del prior Josep de Villalonga és ara a la porta posterior de l'església de Santa Madrona. Després de canvis diversos, des del 1977 les monges es troben al Monestir de la Mare de Déu d’Alguaire i Sant Joan de Jerusalem, a Valldoreix.

Sant Joan de Jerusalem
Portal posterior de Santa Madrona

Bibliografia:
- Joaquím Miret y Sans. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Casa de la Caritat. Barcelona, 1910
- Joan Fuguet. Catalunya romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992

 

Situació

1 - El convent es trobava, aproximadament, a l'encreuament de la
Via Laietana i de l'Avinguda de la Catedral
2 - Església de Santa Madrona


Sant Joan de Jerusalem

Sant Joan de Jerusalem
Situació de la comanda a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Febrer de 2011