Detall del Plànol de les Rambles, des de Sant Josep a la del Centre
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L'antiga capella de Santa Madrona de Montjuïc es troba documentada des del 1403 tot i que és molt possible que es tracti de l'antiga església de Sant Fruitós, esmentada ja el 1048, que hauria canviat d'advocació en època indeterminada. A la segona meitat del segle XVI s'havia convertit en un santuari on es venerava la santa titular, havia estat cedit a la ciutat i la comunitat franciscana observant del convent de Jesús es va encarregar del culte fins que el 1575 hi va renunciar.
Al fons el monestir de Pedralbes (Y)
Detall de: Nouvelle description de la fameuse ville de Barcelone cappitalle de la province de Catalogne
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
El 1578 arribaven a Barcelona els primers caputxins amb la voluntat de fundar un convent a la ciutat i els fou ofert aquest lloc, però la manca de disponibilitat perquè els franciscans encara no l'havien abandonat i les condicions poc adients de l'indret que havia esdevingut un lloc d'esbarjo popular molt freqüentat, va fer que els caputxins es decantessin per ocupar el lloc de Santa Eulàlia a Sarrià on van establir el Desert de Sarrià i el nou convent. Santa Madrona fou ofert als servites que fins llavors ocupaven l'ermita de Sant Bertran, també a Montjuïc, aquests s'hi van estar entre el 1582 i el 1616. Mentrestant, el mateix any de 1578, els caputxins, tot i mantenir el lloc de Sarrià, van començar el seu assentament a la ciutat de Barcelona amb la fundació del convent de Montcalvari, el 1580 es va consagrar l'església.
El 1616 els caputxins es van fer càrrec del Santa Madrona i s'hi van establir el 1619. El 1642 el convent va quedar força malmès de resultes d'una batalla, el 1651 fou ocupat militarment i l'any següent es va fortificar. Un cop superat aquest episodi bèl·lic, el 1661 s'iniciaren les obres de reconstrucció de l'església, que es va beneir el 1664 i hi van tornar les relíquies de santa Madrona que s'havien traslladat a un altre indret per poder garantir la seva conservació. El 1697, quan l'exèrcit francès va assetjar la ciutat, els caputxins de Montcalvari van refugiar-se aquí i a Santa Eulàlia, com a precaució, les relíquies de santa Madrona es van portar a la catedral.
Detall del Plan de Barcelone du fort de Mont Ioui, et leurs environs... amb la situació de Santa Madrona
Gravat per Incelin (1715-1718?)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
La capella reconstruïda
Dibuix d'Eudald Canibell (1876)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Novament va patir els efectes bèl·lics, ara amb la guerra de Successió (1705-1714) el 1706 el convent fou ocupat per l'exèrcit i el lloc va servir de base per l'atac a Montjuïc. A causa de la seva situació, Santa Madrona era un lloc estratègic per qualsevol invasor: des d'aquí podia atacar amb facilitat la ciutat. El 1713 els caputxins el van evacuar i va servir per a la defensa de Barcelona, quan el lloc caigué, els atacants el van destruir a canonades. Els caputxins ja no hi van tornar mai, la proximitat amb el castell de Montjuïc ho desaconsellava. El lloc fou urbanitzat amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, entre les runes de l'antic convent s'havia aixecat una capella també dedicada a Santa Madrona, restaurada el 1907, que encara es conserva.
Després del setge de Barcelona i un cop acabats els combats, tant els caputxins de Santa Madrona com els de Montcalvari, que s'havien quedat sense casa, foren acollits provisionalment al seminari (a Montalegre) que llavors no tenia activitat. Van estar-se en aquell lloc fins al 1723. Malgrat els intents, mai es va autoritzar la seva reconstrucció, ja que els edificis aixecats fora muralla dificultaven la defensa de la ciutat. Després de moltes gestions i negociacions per aconseguir la reconstrucció dels convents de Barcelona, l'any 1717, Felip V, va permetre als caputxins l'ocupació d'uns terrenys per poder refer la pèrdua de Santa Madrona i de Montcalvari.
La capella actual
Venerada en aquest convent
Raffaele da Roma, 1790
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
La primera pedra del nou convent dedicat a Santa Madrona, a la Rambla, es va posar el 1718, al carrer Ferran, a l'antic Hort del Vidre, on ara hi ha la plaça Reial. La nova església es va poder inaugurar el 1723 i seguidament s’hi van traslladar les relíquies de santa Madrona des de la catedral. Aquestes relíquies retornaren més tard a la seu per a la seva custòdia (1823 i 1835) i finalment es van portar a la nova parròquia de Santa Madrona, on foren cremades el 1909, durant la Setmana Tràgica.
L'església del convent era a l'actual encreuament de la Rambla i el carrer Ferran i se situava perpendicular a la primera. El claustre i dependències conventuals eren a tocar de l'església (costat mar) i seguidament venia l'hort. El 1822 el lloc fou expropiat i va passar a mans de l'Ajuntament, que el va enderrocar completament el 1823. El 1824 es prengué la determinació de reedificar el convent alhora que s'urbanitzava l'entorn (el carrer Ferran). Els caputxins vengueren una part dels terrenys per fer front a les despeses de la nova construcció. Ara, la nova església estava situada perpendicularment al carrer Ferran. El 1835 es va salvar de la crema de convents, es va utilitzar d'escola i l'església de teatre, posteriorment el lloc fou totalment desmantellat i en el seu solar es va aixecar la Plaça Reial.
Bibliothèque nationale de France
Il·lustració publicada a: Geografia General de Catalunya, vol. 6
Il·lustració publicada a: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Il·lustració publicada a: Geografia General de Catalunya, vol. 6
Planta del primer convent de la Rambla (1723-1823)
Publicada per Gaietà Barraquer a:
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Planta del segon convent de la Rambla (1824-1835)
Superposada amb la plaça Reial
Publicada per Gaietà Barraquer a:
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Il·lustració publicada a: Geografia General de Catalunya, vol. 6
Il·lustració publicada a: Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX
Capçalera d'un goigs (sXVIII)
Montpellier Méditerranée Métropole
Carta de fraternitat (detall)
Col·lecció particular
La plaça Reial, on es situava el convent
La plaça Reial, on es situava el convent
- BALAGUER, Víctor (1851). Los frailes y sus conventos. Vol. 2. Llorens Hnos.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol I. Barcelona: F. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- BASILI DE RUBÍ (1984). Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII. Aproximació històrico-bibliogràfica. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- CARRERAS CANDI, Francesc (1908-18). Geografia General de Catalunya. La ciutat de Barcelona. Barcelona: A. Martín
- FARÍAS MUÑOZ, Laura (2016). Imatges de santa Madrona a la Barcelona d’època moderna (segles XVI, XVII i XVIII). Anàlisi de les representacions d’un culte local. Treball de fi de grau. Universitat de Barcelona
- FIGUEROLA, Pere Jordi; MARTÍ. Josep M. (1995). La Rambla. Els seus convents. La seva història. Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Barcelona, Vol. VI/2. Arxiu Diocesà de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- RAMOS, M. Lluïsa (1992). Sant Fruitós de Montjuïc. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
1 - La capella de Santa Madrona és propera al Palau Nacional, entre aquest i el Museu Etnològic
2 - El segon emplaçament era al lloc que ara ocupa la plaça Reial
Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII