Monestirs de
Catalunya

Caputxins

Convent de Santa Madrona de Barcelona
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

L'antiga capella de Santa Madrona de Montjuïc és troba documentada des del 1403. El 1563 fou oferta als caputxins, però no la varen ocupar amb prou rapidesa i per això fou donada als franciscans. En esdevenir petita, aquests van presentar la renúncia i el 1575 s'oferí de nou als caputxins que feia poc havien arribat a Barcelona, alhora que assumien el compromís d'aixecar un nou convent, a les rodalies de la ciutat. Aquesta cessió es va fer efectiva el 1578, però pocs mesos després la deixaren per anar al nou convent de Santa Eulàlia.

Santa Madrona
Façana del convent de Santa Madrona, segons el projecte presentat al rei Felip V
Detall del "Plànol de les Rambles, des de Sant Josep a la del Centre"
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Santa Madrona
Detall del "Plan de Barcelone du fort de MontIoui, et leurs environs..."
amb la situació de Santa Madrona
Gravat per Incelin (1715-1718?)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Santa Madrona
L'actual capella de Santa Madrona a Montjuïc (feb. 2002)

Després d'un intent de retornar la casa als framenors observants, la capella de Santa Madrona fou oferta als servites que fins llavors ocupaven l'ermita de Sant Bertran, també a Montjuïc. Aquests s'hi van estar entre el 1582 i el 1618.

El 1619 hi retornaren els framenors caputxins, que van edificar una nova església on es veneraven les relíquies de santa Madrona. El 1642 el convent va quedar força malmès de resultes d'una batalla. El 1651 fou ocupat militarment i l'any següent es va fortificar. El 1661 s'iniciaren les obres de reconstrucció de l'església, que es va beneir el 1664. El 1697, quan l’exèrcit francès va assetjar la ciutat, els caputxins de Montcalvari van refugiar-se aquí i a Santa Eulàlia. Com a precaució, les relíquies de santa Madrona es van portar a la catedral.

Santa Madrona
Planta del primer convent de la Rambla (1723-1823)
Publicada per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

De nou va patir els efectes bèl·lics amb la Guerra de Successió (1705-1714); el 1706 el convent fou ocupat per l’exèrcit i el lloc va servir de base per l’atac a Montjuïc. Per la seva situació, Santa Madrona era un lloc estratègic per qualsevol invasor: des d’aquí podia atacar la ciutat. El 1713 els caputxins el van evacuar i el lloc serví per a la defensa de Barcelona. Quan el lloc caigué, els atacants el van destruir a canonades. Es va refer més tard a la Rambla. El lloc de l’antic convent fou urbanitzat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929. Entre les runes s’havia aixecat una capella també dedicada a Santa Madrona, restaurada el 1907, encara es conserva.

Santa Madrona
Planta del segon convent de la Rambla (1824-1835),
superposada amb l'actual Plaça Reial
Publicada per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Un cop acabats els combats, tant els caputxins de Santa Madrona com els de Montcalvari, que s’havien quedat sense casa, foren acollits provisionalment al seminari (Montalegre), que llavors no tenia activitat. Van estar-se en aquell lloc fins el 1723. Malgrat els intents, mai es va autoritzar la seva reconstrucció, ja que els edificis aixecats fora muralla dificultaven la defensa de la ciutat.

Santa Madrona
Façana de Santa Madrona (1835)
Publicat per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Santa Madrona
Interior de l'església  de Santa Madrona, avui desapareguda
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Santa Madrona, Barcelona
Plànol de la Rambla, 1807, amb la situació dels convents en aquell moment
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Després de moltes gestions i negociacions per aconseguir la reconstrucció dels convents de Barcelona, l’any 1717, Felip V, va permetre als caputxins l'ocupació d’uns terrenys per poder refer la pèrdua dels convents de Santa Madrona de Montjuïc i de Montcalvari. La primera pedra del nou convent dedicat a Santa Madrona, a la Rambla, es va posar el 1718, al carrer Ferran, a l'antic Hort del Vidre, on ara hi ha la Plaça Reial. La nova església es va poder inaugurar el 1723 i seguidament s’hi van traslladar les relíquies de santa Madrona des de la catedral. Aquestes relíquies retornaren més tard a la catedral per a la seva custòdia (1823 i 1835) i finalment es van portar a la nova parròquia de Santa Madrona, on foren cremades el 1909, durant la Setmana Tràgica.

Santa Madrona
Santa Madrona
Imatge cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears

Santa Madrona
El convent i l'horta de Santa Madrona
Imatge cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears


L’església del convent es trobava a l’actual encreuament de la Rambla i el carrer Ferran i es situava perpendicular a la primera. El claustre i dependències conventuals eren a tocar de l’església (costat mar) i seguidament venia l’hort.

El 1822 el lloc fou expropiat i va passar a mans de l’Ajuntament, que el va enderrocar completament el 1823. El 1824 es prengué la determinació de reedificar el convent alhora que s’urbanitzava l’entorn (el carrer Ferran). Els caputxins vengueren una part dels terrenys per fer front a les despeses de la nova construcció. Ara, la nova església estava situada perpendicularment al carrer Ferran. El 1835 es va salvar de la crema de convents, es va utilitzar d'escola i l'església de teatre, posteriorment el lloc fou totalment desmantellat i al seu solar es va aixecar la Plaça Reial.

Santa Madrona
Accés a l'horta conventual

Santa Madrona
Claustre


Santa Madrona
Gravat de Santa Madrona
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Santa Madrona
Santa Madrona, representada en uns goigs
Museu Marès, Barcelona


Santa Madrona
La Plaça Reial

Santa Madrona
El passatge Madoz

Santa Madrona
La Plaça Reial


Bibliografia:
- Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. II. Imp. J. Altés y Alabart, Barcelona, 1906
- Basili de Rubí. Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Caputxins de Sarrià. Barcelona, 1977
- Basili de Rubí. Ela caputxins a la Barcelona del segle XVIII. Aproximació històrico-bibliogràfica. Caputxins de Sarrià. Barcelona, 1984

 

Situació

1 - La capella de Santa Madrona és propera al Palau Nacional, entre aquest i el Museu Etnològic
2 - El segon emplaçament era al lloc que ara ocupa la Plaça Reial


Santa Madrona

Santa Madrona
Situació del convent dins de la Barcelona
de començament del segle XVIII
Baldiri B. - Desembre de 2011