Monestirs de
Catalunya

Agustines

Convent de Santa Maria Magdalena
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

Origen

El Consell de Cent va acordar, l’any 1365, la creació d'un lloc on es poguessin aplegar un bon nombre de dones “penedides”, és a dir les prostitutes que volien refer la seva vida segons les normes d'aquell temps. Amb aquesta finalitat van fer una dotació econòmica per a la fundació d’un convent que estaria sota l’advocació de Maria Magdalena.

Inicialment van ocupar una capella dintre de la demarcació parroquial de Santa Maria del Mar, on aquelles penedides es podien agrupar en una comunitat de clausura i sota la tutela del bisbe de Barcelona.

Aviat es va iniciar la construcció d’un monestir, i per això Pere el Cerimoniós va atorgar la corresponent llicència reial (1358) i el va posar sota la seva protecció (1363). La nova casa es va aixecar al carrer de la Riera de Sant Joan (que va desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana).

Santa Maria Magdalena
Església del convent de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Façana de l'església, a l'antic carrer de les Magdalenes (ara Tomàs Mieres)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1355 D)

Santa Maria Magdalena
La Comandància de Policia, a la Via Laietana,
ocupa el solar de l'antic convent

Santa Maria Magdalena
El carrer de les Magdalenes recorda l'establiment


Agustines

El 1372, gràcies als esforços del bisbe de Barcelona i altres autoritats eclesiàstiques, van adoptar la regla de Sant Agustí, i seguidament les membres de la comunitat van professar com a monges agustines. Amb la nova situació el centre monàstic va començar a admetre com a membres a noies de tota mena i llinatge. Més endavant, pels volts del 1500, ja no acceptaren més “penedides”.  El 1690 el convent es va incendiar.

Santa Maria Magdalena
Convent de les Magdalenes
Carrer de les Magdalenes (ara Tomàs Mieres)
Dibuix d'Eduard Gràcia. Sense data
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona


Santa Maria Magdalena
Convent de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Façana al desaparegut carrer Riera de Sant Joan
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1356 D)

Santa Maria Magdalena
Enderrocament de l’església del convent
de les Magdalenes (Barcelona)
, 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1358 D)


El monestir va mantenir la seva activitat en aquest lloc fins el 1835, quan les monges foren exclaustrades i el lloc utilitzat com escola. Aquesta situació que es va allargar fins el 1846. El 1877 es va enderrocar per donar pas a la nova Via Laietana. Llavors van establir-se temporalment en una casa de Gràcia, fins que el 1880 es van poder traslladar a un nou establiment a l’Eixample (Muntaner – València). Aquest edifici es va cremar a la Setmana Tràgica (1909). Des de llavors es troben al carrer Vallmajor - Copèrnic.

Santa Maria Magdalena
Convent de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1359 D)


Santa Maria Magdalena
Església del convent de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1360 D)

Santa Maria Magdalena
Enderrocament de l’església del convent
de les Magdalenes (Barcelona)
, 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1361 D)

Santa Maria Magdalena
Enderrocament de l’església del convent
de les Magdalenes (Barcelona)
, 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1357 D)


Santa Maria Magdalena
Planta del convent de les Magdalenes, l'any 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 32 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Santa Maria Magdalena
Fragment del plànol: Reforma Interior de Barcelona. Gran via del E.
llamada calle de Bilbao. Prolongación recta de la de Claris del Ensanche

Miquel Garriga i Roca, Cayetano Buigas. Barcelona, 1880
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Santa Maria Magdalena
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona

Santa Maria Magdalena
Plànol de la zona


Santa Maria Magdalena
Claustre del convent de l'Eixample (1909)
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

 Santa Maria Magdalena
El convent de l'Eixample
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr

 setmanatragica081
El convent de l'Eixample
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr
 Santa Maria Magdalena
Claustre del convent de l'Eixample
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr

Bibliografia:
-
Antonio Paulí Meléndez- El monasterio de religiosas Agustinas de Santa María Magdalena, vulgo "Arrepentidas", fundado y protegido por el municipio barcelonés. Barcelona, 1942
Enllaç:
-
Monasterio de Santa María Magdalena

Situació

1 - L'antic convent de les Magdalenes era molt proper al de Jonqueres,
a l'actual Via Laietana
2 - El convent de l'Eixample ha desaparegut
3 - El convent actual es troba a Sant Gervasi


Santa Maria Magdalena, Barcelona

Santa Maria Magdalena
Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Gener 2012