Monestirs de
Catalunya

Mercedaris

Convent de la Mercè
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

L’orde de la Mercè

L’orde mercedari es va fundar a Barcelona el 1218, gràcies a l’impuls de Pere Nolasc i Ramon de Penyafort i el suport de Jaume I. Inicialment era una confraria que es cuidava de l’Hospital de Santa Eulàlia i al rescat de captius, amb una organització propera a un orde militar. Gràcies a la intervenció del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, el papa Gregori IX (1227-1241) el va aprovar com orde religiós l’any 1235.

La Mercè
Façana de l'església conventual

La Mercè La Mercè de Barcelona

Els mercedaris van ocupar inicialment l’Hospital de Santa Eulàlia, situat al costat de la catedral, on ara l’aixeca la Pia Almoina. Molt aviat van necessitar un establiment més espaiós per portar a terme la seva tasca. El mateix Pere Nolasc ja va adquirir el 1232 uns terrenys que havien sigut anteriorment propietat de Jaume I, situats entre la ciutat vella i el mar. Ramon de Plegamans, que va intervenir en l’operació, va aixecar un hospital en aquell lloc, també dedicat a Santa Eulàlia. Entre el 1249 i 1267 es va aixecar la primera església, dedicada a la Mare de Déu, precursora de l’actual.

La Mercè de Barcelona
Planta del convent de la Mercè, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 118 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

La Mercè de Barcelona La Mercè de Barcelona
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona

Aquella església estava situada entre el carrer Ample i el que ara és conegut com carrer de la Mercè, més enllà d’aquesta via els mercedaris hi tenien l’hort, que es comunicava amb el convent per un pas elevat. Més endavant, quan es va anar ampliant l’església en detriment del claustre, van aixecar un convent al lloc de l’hort (segle XV), que al segle XVII fou substituït per un nou edifici, la base del que encara es pot veure. La construcció del convent es va portar a terme en diverses etapes, entre el 1605 i 1653 i fou obra de Jeroni Santacana. El claustre (1637-1651), que es conserva bé, és obra de Jaume Granger.

La Mercè
Interior de l'església

La Mercè La Mercè

Amb el temps, la popularitat i devoció a la Mare de Déu de la Mercè havia crescut molt i aquella església, bé que modificada i ampliada, s’havia fet petita. Els mercedaris van prendre la determinació de aixecar una nova església. Aquesta obra es va començar el 1765 i ja es va poder inaugurar el 1775, és obra de l’arquitecte de Josep Mas i d’Ordal.

La Mercè La Mercè
Mare de Déu amb el Nen. Segle XIV
Procedent de la Mercè
Fotografia d'autor desconegut
Arxiu Fotogràfic de Barcelona

La Mercè
Portal del convent, a l'actual plaça de la Mercè
La Mercè
Claustre (1637-1651) i font (1928-29)
La Mercè

El segle XIX va portar molts ensurts als mercedaris. D’entrada van haver d’abandonar el lloc entre el 1808 i 1814, a causa de la Guerra del Francès, mentre l’església i el convent foren saquejats. Més endavant, la desamortització (1835); el convent va passar a mans de l'Estat que el va destinar a usos militars: caserna (1844-45), casino militar (1945) i seu de la Capitania General des del 1846, funció que encara té actualment. Els mercedaris no hi van tornar mai més. Entre el 1928 i 1929 es va reformar el seu interior i la façana de mar.

La Mercè
Arrimador del claustre (1928-29)
La Mercè

Amb el nou mapa que presentava la ciutat amb els convents desamortitzats, es van redistribuir les parròquies, de manera que la Mercè va convertir-se en una d’elles. Aquí es va traslladar la parròquia de Sant Miquel, situada al costat de l’Ajuntament i que més endavant es va enderrocar (1868). El seu solar fou ocupat, una part per l’ampliació de l’Ajuntament i l’altra per la plaça de Sant Miquel. D’aquella església es va canviar de lloc el campanar, que va passar a l’església de la Concepció, i la porta, del segle XVI, que es va reedificar al lateral del temple de la Mercè.

Durant la Guerra Civil, l’església fou cremada i l’estàtua de bronze de la Mare de Déu que estava situada sobre la cúpula, enderrocada. Aquesta fou remuntada el 1959.

Portada lateral, de l'antiga església de Sant Miquel
Façana lateral procedent de la desapareguda
església de Sant Miquel (s. XVI)
Portada lateral, de l'antiga església de Sant Miquel

La Mercè de Barcelona
La Muralla de Mar. A l'esquerra, la façana del convent de la Mercè
quan ja es destinava a usos militars, amb el pont que el comunicava amb el passeig,
per sobre del carrer Sota Muralla
Gravat d'Onofre Alzamora, sense data
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
La Mercè de Barcelona
Façana del convent de la Mercè, abans de la modificació de 1928-29
Fotografia publicada per Mariano Rubió a El Palacio de la Capitanía General de Cataluña
La Mercè de Barcelona
Capitell bizantí procedent de Sant Miquel, abans utilitzat
de pica baptismal de la Mercè
Fotografia d'autor desconegut
Arxiu Fotogràfic de Barcelona

La Mercè
Façana actual (1928-29)
La Mercè La Mercè

Imatge de la Mare de Déu

A l’actual basílica de la Mercè es conserva una bella imatge sedent de la Mare de Déu amb el Nen. Molt popular i de gran devoció. Aquesta peça ha estat atribuïda a Pere Moragues i datada a mitjan del segle XIV. Inicialment devia formar part del retaule major, perdut ja al segle XV. La imatge es va continuar conservant i amb l’església nova es va fer el seu cambril. El 1936, la imatge va patir desperfectes i després es va restaurar.

La Mercè
Imatge gòtica de la Mare de Déu de la Mercè (s. XIV)
La Mercè

Bibliografia:
- Cayetano Barraquer y Roviralta. Las casas de religiosos durante el primer tercio dels siglo XIX. Tomo II. Imp. F. J. Altés y Alabart. Barcelona, 1906
- Mariano Rubió y Bellvé. El Palacio de la Capitanía General de Cataluña. Lib. Francisco Puig. Barcelona, 1930

- J. Ferrando Rojo. La basílica de la Merced. Barcelona, 1941
- Joan-Ramon Triadó. Història de l’art català. Vol. V. L’època del barroc, s. XVII-XVIII. Edicions 62. Barcelona, 1984
- Antoni Conejo da Pena. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002
- Maria Rosa Terés. L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2007

 

Situació

La basílica de la Mercè és situada al carrer Ample


La Mercè de Barcelona


Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Desembre de 2010