Monestirs de
Catalunya

Dominiques

Monestir de Santa Maria de Montsió / Sant Pere Màrtir
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès
 
< monestirs imprescindibles... >

La fundació d’aquest monestir es va portar a terme gràcies a la voluntat de Maria d’Aragó, filla de Jaume II el Just. Aquesta, als vint anys d’edat (1319) va quedar vídua i va entrar al monestir de Sixena, de l’orde de l’Hospital. Més endavant va contactar amb l’orde dels predicadors i aconseguí llicència per la fundació d’una casa de monges dominiques a Barcelona, fet que es va formalitzar el 1347, amb l’autorització de la seva germana Blanca, priora de Sixena. En aquell document fundacional s’establia en cent el nombre de monges de la comunitat, a més de dotar-la econòmicament.

Santa Maria de Montsió
Claustre del convent de Montsió, sense data
Gravat publicat el 1854
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Santa Maria de Montsió
El desaparegut convent de Montsió
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Santa Maria de Montsió
Lloc de l'antic monestir

Santa Maria de Montsió
De l'antic convent en resta el nom del carrer on era situat


Santa Maria de Montsió
Planta del convent de Montsió, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 48 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Santa Maria de Montsió / Casa Martí
Casa Martí ("Els Quatre Gats"), obra de Josep Puig i Cadafalch, 1895-96
En el lloc de l'antic monestir


La fundadora va morir aquell mateix any, deixant el monestir acabat de fundar com a beneficiari dels seus béns. Després de trobar un lloc idoni pel seu assentament, el 1351 es posà la primera pedra del nou monestir, extramurs i prop de les drassanes. Malgrat el que es va establir al document fundacional (posar-lo sota l’advocació de Santa Maria), el nou monestir s’anomenava de Sant Pere Màrtir. Com a fundadores, van arribar a la ciutat monges del monestir de Prulla (Aude), la primera priora fou Constança de Bellera. Mentre el monestir va estar en obres, les monges es van estar en una casa del portal de Jonqueres i el 1354 van passar a l’antiga comanda templera de Santa Maria de Palau, que s’havia tancat el 1317 i en aquest moment era propietat del bisbe de Vic.

Santa Maria de Montsió
L'església traslladada a la Rambla de Catalunya. Anys 1920
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Santa Maria de Montsió
L'església de Sant Ramon de Penyafort
A la Rambla de Catalunya

Santa Maria de Montsió
L'església de Sant Ramon de Penyafort
A la Rambla de Catalunya
Santa Maria de Montsió
L'església de Sant Ramon de Penyafort
A la Rambla de Catalunya

El 1357 el nou monestir de les drassanes ja estava a punt per ser ocupat i s’hi van poder traslladar les monges. Aviat es va veure que el lloc triat per aixecar el monestir no era l’adequat ja que es trobava molt desprotegit; el 1359 les monges van haver de fugir a causa d’un combat que va tenir lloc a la costa barcelonina. El 1370 la comunitat va rebre de Pere del Cerimoniós uns solars propers a l’Hospital d’en Colom (ara Hospital de la Santa Creu), a més van adquirir la casa d’en Porta, situada també en aquell indret. El canvi va fer-se amb rapidesa, el 17 d’abril de 1371 ja s’hi van poder traslladar.

Santa Maria de Montsió
El claustre, ara a Esplugues


A la plaça de Santa Anna hi havia una comunitat de canonges (la de Santa Eulàlia del Camp), formada per les comunitats de Santa Eulàlia i la de “frares del sac”, unides des del 1293. El recinte monàstic era arquitectònicament important i el 1390 van adquirir la veïna capella dedicada a Nostra Senyora de Montsió. Els monarques Maria de Castella i Alfons el Magnànim, protectors de la casa dominicana de Sant Pere Màrtir van impulsar el intercanvi d’establiments entre aquesta casa, la de Santa Eulàlia del Camp, i Santa Anna. El papa Martí V va sancionar aquesta combinació, per la qual les comunitats de Santa Anna i Santa Eulàlia es fusionaven, establint-se a Santa Anna; mentre que Sant Pere Màrtir passava a ocupar el lloc que deixava lliure Santa Eulàlia. El trasllat efectiu de la comunitat es va fer el 1423, canviant en aquell moment el títol anterior pel de Montsió.

Santa Maria de Montsió
El claustre


El monestir passava per un període de prosperitat, que es reflecteix en les ampliacions fetes a les dependències conventuals en el segle XVI. El 1714 el monestir fou bombardejat i les monges abandonaren la clausura. Les obres de restauració, un cop va poder tornar, foren llargues i costoses. El monestir va quedar també afectat per la Guerra del Francès (1809, 1814), i per una ocupació militar el 1823. El 1835 la comunitat es va veure obligada a abandonar-lo, mentre era ocupat pel Liceo Filarmónico-Dramático Barcelonés. Van poder recuperar el lloc el 1845, en un estat lamentable. El 1869 els militars van tornar a ocupar el monestir, que la comunitat es va veure obligada a abandonar i refugiar-se al monestir dels Àngels. Mentre els ocupants intentaven la demolició dels edificis, es va començar una campanya per salvar el monument, especialment el claustre. Finalment el 1875 les monges en van recuperar la propietat, però en tal estat de ruïna que finalment es va optar per vendre el solar i aixecar un convent nou.

Santa Maria de Montsió Santa Maria de Montsió
Superposició del monestir amb el plànol actual de la zona

El 1886 van començar les obres a l’actual Rambla de Catalunya i el trasllat es va poder fer el 1888. En aquesta data va començar també el trasllat del claustre al nou emplaçament. Per contra, el monestir va sortir relativament ben parat de la Setmana Tràgica (1909) i les destrosses no foren massa importants, en relació a les que van patir altres convents de la ciutat. El darrer episodi es va produir el 1936, quan van deixar altra vegada el monestir. Al seu retorn van cercar un lloc més adient per establir-se. El 1947 van comprar una finca a Esplugues i el 1950 s’hi van traslladar, amb el claustre, que van traslladar i remuntar per segona vegada.

Santa Maria de Montsió
El claustre, ara a Esplugues

Santa Maria de Montsió
El claustre, ara a Esplugues


Bibliografia:
- Antonio Paulí. El Real Monasterio de Nuestra Señora de Monte-Sión. Barcelona, 1952
- Jordi Peñarroja. Edificis viatgers de Barcelona. Llibres de l’Índex. Barcelona, 2007

Enllaç:
Monestir de Santa Maria de Montsió

Situació

1 - Situació aproximada del monestir de les drassanes
2 - La casa d'en Porta
3 - El convent de Montsió era situat a l'antiga plaça de Santa Anna
(ara Avinguda de la Porta de l'Àngel, cantonada Montsió)
4 - El monestir a la Rambla de Catalunya
5 - Situació actual, a Esplugues


Monestir de Montsió

Santa Maria de Montsió
Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII
Baldiri B. - Juliol de 2014