Monestirs de
Catalunya

Cistercencs

Priorat de Santa Maria de Natzaret
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

Origen

L’origen del priorat de Santa Maria de Natzaret es troba en una donació feta al monestir de Poblet per Sibil·la de Saga, vídua d’Arnau de Cabrera. Aquesta dama va comprar el 1311 uns terrenys, que en aquella època es trobaven extramurs de la ciutat, anomenats Mas d’en Moneder, amb la finalitat que Poblet hi establís un priorat on els monjos la recordessin i preguessin per la seva ànima. L’abat de Poblet Pere Alferic (1302-1312) va encarregar-se de la fundació de Natzaret i l’any següent, ja hi consta un tal Bernat com prior de Natzaret.

Després de la fundació, Poblet va fer algunes adquisicions de nous terrenys, el que va incrementar el seu patrimoni. Els dominis del priorat foren confirmats per Jaume II, el 1315.

Santa Maria de Natzaret
Portal del monestir


El 1333 es va produir una queixa de diversos monjos vinculats a Poblet, entre els quals un de resident a Natzaret. Aquesta queixa anava en contra de l’abat de Poblet Ponç de Copons (1316-1348), aquestes diferències es van portar fins la Santa Seu, que va resoldre l’assumpte a favor de l’abat.

El 1420 el priorat va intentar independitzar-se de Poblet. En aquella època, la casa mare pretenia imposar l’abstinència perpètua de carn, i tot fa pensar que fos aquesta la raó de fons per intentar la separació. Finalment no es va aconseguir i el prior de Natzaret va acabar destituït.

Hi ha constància de l’existència d’un retaule dedicat a sant Hipòlit, fet per aquest priorat per encàrrec de la Confraria dels Gerrers, Escudillers, Rajolers i Ollers al pintor Pere Nunyes (1517), que s’ha perdut.

Santa Maria de Natzaret
Portal del monestir


Permuta amb Valldonzella

Amb motiu de la Guerra dels Segadors, les autoritats van manar que les comunitats que es trobaven fora de les muralles es refugiessin a la ciutat. Les monges de Valldonzella es van veure obligades a abandonar el seu monestir, que fou destruït el 1652 per les tropes de Felip IV. Com que en aquell moment el priorat de Natzaret es trobava en decadència (només tenia un monjo) les monges de Valldonzella van demanar poder establir-se aquí. Inicialment es va signar un acord provisional (1660) i més endavant es va fer una permuta amb la finalitat de fer-lo definitiu (1670). Segons aquesta permuta, la propietat de Natzaret va passar a les monges, mentre que el priorat va quedar-se amb els terrenys de Valldonzella i, a més, adquiria una casa a la Rambla, on van aixecar una petita església dedicada a la Mare de Déu de Natzaret, on el priorat encara va subsistir fins el 1835.

Santa Maria de Natzaret
Relleu de l'Anunciació


Priorat de Natzaret
Plànol de la Rambla, 1807, amb la situació dels convents en aquell moment
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

A la façana d'un edifici del carrer Capellans, prop de la catedral, hi ha un relleu de l'Anunciació amb l'escut de Poblet. Aquesta peça procedeix de l'antic priorat de Natzaret.

Santa Maria de Natzaret
Relleu de l'Anunciació


Bibliografia:
- Josep Maria Madurell i Marimon. El priorat de Santa Maria de Natzaret de Barcelona (1311-1660) Notes per a la seva història. Miscellanea Populetana. Abadia de Poblet, 1966
- Antoni Paulí Meléndez. Santa Maria de Valldonzella. Tipografia Emporium. Barcelona, 1972
- Agustí Altisent. Història de Poblet. Impremta Monàstica. Abadia de Poblet, 1974
 

Situació:

1 - El priorat era a prop de la muralla, al nord de la ciutat
2 - Més endavant es va traslladar a la Rambla,
entre la Virreina i Sant Josep (la Boqueria)
3 - Emplaçament del relleu


Priorat de Natzaret

Santa Maria de Natzaret
Situació del priorat a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Agost de 2010