Col·legi i convent de Sant Pere Nolasc
Sant Pere Nolasc de Barcelona / Col·legi de Sant Ramon Nonat
Plànol de la part baixa de la Rambla, amb la situació del col·legi de Sant Pere Nolasc (c1715)
Plan de las casas y terrenos que por cuenta de la Rl Hazienda
se han comprado para la formación de las Rl obras que se construyen
en las Atarazanas y nuevo Proyecto de la Rambla
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Com altres ordes religiosos establerts a la ciutat de Barcelona, els mercedaris també tenien el seu col·legi. Es va aixecar fora de la muralla, a la Rambla i prop del portal de Trentaclaus, el col·legi ocupava l’espai entre el carrer de Trentaclaus (ara de l’Arc del Teatre) i el convent de Santa Mònica, on ara s’aixequen edificis d’habitatges, entre els quals la casa Xuriguer (1847).
Plànol de la part baixa de la Rambla, amb la situació del col·legi de Sant Pere Nolasc
Detall del Plano de las Atarazanas de Barcelona en que se ven las fortificaciones nuevas y otras fábricas que se han de hazer...
G. Verboom (1ª meitat del segle XVIII)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El col·legi es va fundar el 1642, data en la qual es va obtenir el pertinent vistiplau, les obres van començar l'any següent i el 1647 ja tenia activitat. Durant el setge de 1714 es va condicionar com hospital. Hi ha constància que el 1763 la comunitat tenia 19 membres. Durant la guerra del Francès (1808-14) el lloc fou ocupat militarment. Un altre cop, entre 1820 i 1823, els mercedaris es van veure obligats a abandonar el convent i col·legi, que es va utilitzar com a caserna de policia. El 1825, poc després de recuperar la propietat, els mercedaris van optar pel seu trasllat a Tarragona, possiblement pel mal estat de les construccions. El 1827 l'edifici fou enderrocat pels mateixos mercedaris, que hi van aixecar unes cases.
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
La Rambla, lloc on hi havia el convent
La casa Xuriguer (1847)
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- FIGUEROLA, Pere Jordi; MARTÍ. Josep M. (1995). La Rambla. Els seus convents. La seva història. Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Barcelona, Vol. VI/2. Arxiu Diocesà de Barcelona
- GARCÍA GARGALLO, Manuel (1999). L’ensenyament de l’església a la ciutat de Barcelona. Directori estadístic. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
Desaparegut. Era situat al costat del convent de Santa Mònica, a la cantonada de la Rambla amb el carrer de l'Arc del Teatre
Situació del col·legi a la Barcelona de començament del segle XVIII