Monestirs de
Catalunya
Eremites ?
Benedictins
Monestir de Sant Sebastià de Sull
< anterior Inici Catalunya Berguedà Saldes següent >
castellano
cercador contacte facebook

Berguedà

El 857 el prevere Daniel es va retirar prop de l'aiguabarreig dels rius de Saldes i Gresolet a fer vida contemplativa, de bon començament en aquest lloc s'aplegaren dues comunitats, una masculina i l'altre femenina. El 939 Sunifred de Cerdanya (comte entre el 927-968) va confirmar al monestir la possessió de les terres que havien començat a treballar.

Sant Sebastià de Sull
Sant Sebastià de Sull


Sant Sebastià de Sull
Sant Sebastià de Sull

Sant Sebastià de Sull
Sant Sebastià de Sull


El 983, quan es va consagrar l'església de Sant Llorenç prop Bagà, el monestir de Sull va passar a dependre d'aquell, com a priorat. Probablement fou llavors que va adoptar la regla benedictina. A mitjan del segle XI sembla que la comunitat va desaparèixer, quedant el lloc com a propietat de Sant Llorenç prop Bagà fins la desamortització. L'església tenia funcions de parròquia, tot i que era dirigida des de la casa de Sant Llorenç. Després de la desamortització es va aixecar una casa sobre les ruïnes de l'església, edificació que més endavant es va abandonar i tot plegat va caure en ruïna. El lloc ha estat excavat deixant a la vista les restes d’una església de planta circular.

Sant Sebastià de Sull
Sant Sebastià de Sull


Bibliografia:
-
RIU I RIU, Manuel. Catalunya romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985
 

Situació:

Des de la carretera de Saldes, cal desviar-se a la dreta, just abans del riu del mateix nom, i seguir el seu curs. Més endavant hom passa a l'altre costat (riba esquerra) i poc després es troba l'aiguabarreig amb la riera de Gresolet, on cal seguir riu avall per la riba esquerra cosa de deu minuts fins les ruïnes de l'església


Sant Sebastià de Sull (Berguedà)

Baldiri B. - Setembre de 2011