Monestirs
    Orde de Cluny
Ordes
castellano
cercador contacte facebook

Ordes

 

Cluny
Monjo de Cluny
Il·lustració d'Histoire des ordres monastiques religieux et militaires  (1714-19)
Bibliothèque nationale de France

Aquest orde benedictí es va desenvolupar en el si de l’abadia de Cluny (Saona i Loira) des de poc després de la seva fundació. El seu naixement i creixement es va veure afavorit pel fet que Cluny gaudia del privilegi d’exempcióprivilegi d'exempció

Privilegi segons el qual el monestir queda sotmès directament al papa, evitant d'aquesta manera la jurisdicció diocesana
, reconegut ja pel fundador (909-910) i atorgat explícitament per la Santa Seu el 998. Durant el govern del segon abat, sant Odó (926-942), aquesta casa va anar prenent influència i poder sobre altres monestirs, gràcies sobretot a un privilegi del papa Joan XI (de l'any 931) segons el qual autoritzava a qualsevol monjo o comunitat a trencar el seu vot d’estabilitat amb el seu monestir originari per apropar-se a Cluny. El grau d’integració dels monestirs de l’entorn cluniacenc era desigual, d’una banda es trobaven els que s’havien sotmès a l’autoritat de Cluny, en els que aquesta abadia participava directament en l’elecció dels seus abats, d’altra banda es trobaven els que funcionaven de forma plenament autònoma però seguint els costums de Cluny.

Abadia de Cluny
L'església de l'abadia de Cluny (Saona i loira)


Les cases cluniacenques seguien variants comunes de la Regla de Sant Benet, com ara un especial èmfasi en la pregària i els oficis litúrgics, que ocupaven gran part de la jornada del monjo en detriment del treball manual, a banda del culte a la Mare de Déu i als sants. Els costums cluniacencs es van anar redactant i modificant a partir d’una primera versió, obra de l’abat sant Maiol (954-994). El desenvolupament de Cluny es va veure afavorit per la gran categoria i llargs abadiats dels primers caps de la casa, des d’Odó fins Hug de Semur, és a dir des del 926 fins el 1109. A la mort d’aquest darrer, l’organització cluniacenca tenia 1184 cases, tres-centes de les quals fora dels territoris de l’actual França. Des del 1024 el privilegi d’exempció s’estengué a totes les cases cluniacenques, un pas més d’afermament com orde.
 

Cluny
L'abat Pere el Venerable amb uns monjos
Il·lustració de Miscellanea secundum usum ordinis Cluniacensis (S. XII-XIII)
Bibliothèque nationale de France

Cluny
Abadia de Cluny
Dibuix d'Étienne Martellange, 1617
Bibliothèque nationale de France


En aquest moment hi ha un punt d’inflexió i l’organització cluniacenca comença a patir l’estancament i un lent declivi, en part causats per la importància que prenen altres ordes sorgits en l’època, especialment els cistercencs. Per altra banda també va patir la creixent intervenció de la monarquia francesa i del mateix papat en les afers de la casa central i de l’orde. Tot això malgrat la confecció d’uns nous estatuts (1200, en època de l’abat Hug V d’Anjou) que li van afermar la condició d’orde, i la reorganització de la gestió interna, molt centralitzada. El 1231 el papa imposava la presència de quatre abats cistercencs en els capítols generals de Cluny.

Moissac
Abadia de Moissac (Tarn i Garona)

La Charité sur Loire
El priorat de la Charité sur Loire, una de les
cinc cases "filles" de Cluny


A començament del segle XIV Cluny patia greus problemes financers i d’observança, a la manca de disciplina s’afegiren les dificultats derivades de la guerra dels Cent Anys. Després de les reformes empreses durant l’abadiat de Jean de Bourbon (1456-1485) que pretenien donar un nou impuls a l’orde, al segle següent els monestirs patiren de molt a prop els efectes de les guerres de Religió. Al segle XVII, en plena època de reformes, fracassava un intent d’introducció de la congregació de Saint-Maur en el que hi va intervenir el cardenal Richelieu. Finalment el 1705 hom reconeixia la reforma de l’observança cluniacenca i molt lentament l’Estreta Observança s’imposava a l’Antiga Observança, el 1788 es celebrava el primer capítol de l’orde totalment reformat, però la Revolució va portar la supressió definitiva de l’orde, el 1790.

Souvigny
Saint-Pierre de Souvigny (Alier)

Saint-Martial
Saint-Martial de Llemotges representat a:
Totius Lemovici et confinium provinciarum... (1594)
Bibliothèque nationale de France


L'orde de Cluny a Catalunya
A Catalunya, la implantació de Cluny fou molt limitada, amb només quatre cases al Principat.



Monestirs cluniacencs
a Catalunya
Sant Ponç de Corbera (Baix Llobregat)
Sant Pere de Clarà (Maresme)
Sant Pere de Casserres (Osona)
Sant Pere de Camprodon (Ripolles)

Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera (Baix Llobregat)


Sant Pere de Clarà
Sant Pere de Clarà (Maresme)


Sant Pere de Casserres
Sant Pere de Casserres (Osona)
Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon (Ripollès)

La Volte
Monestir de La Volte (Alt Loira)

Paray le Monial
Paray-le-Monial (Saona i Loira)

Vézelay
La Madeleine de Vézelay (Yonne)


Ganagobie
Priorat de Ganagobie (Alps de l'Alta Provença)

Lerins
L'abadia de Lerins (Alps Marítims)

Notre-Dame de Calma
Notre-Dame de Calma (Droma)


Colegiata de Villafranca del Bierzo
Santa María de Cluny, Villafranca del Bierzo (Lleó)
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión de los Condes (Palència)
San Martín de Frómista
San Martín de Frómista (Palència)

Bibliografia:
- COUSIN, Patrice (1956). Précis d’histoire monastique. Bloud & Gay
- GERHARDS, Agnès (1998). Dictionnaire historique des ordres religieux. Fayard
- ROUX-PERINO, Julie (2008). Cluny. Vic-en-Bigorre: MSM
 
Baldiri B. - Maig de 2015