Monestirs de
Catalunya

Templers
Hospitalers

Comanda de BarberÓ
< anterior Inici Catalunya Conca de BarberÓ BarberÓ de la Conca segŘent >
castellano
cercador contacte facebook

Conca de BarberÓ

El Castell de BarberÓ s’aixeca en un tossal estratŔgic que domina la plana que s’estÚn al seu voltant. Hi ha constÓncia de l’existŔncia en el mateix lloc d’un assentament iber.

Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ

Comanda de BarberÓ
BarberÓ de la Conca, dalt d'un turˇ


Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ

Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ


DesprÚs de l’ocupaciˇ sarra´na es va procedir a la repoblaciˇ de la vall. El 1068 es va infeudar el territori i el senyor Arnau Pere de Ponts va bastir el castell de BarberÓ, element imprescindible tant per a garantir la seguretat de l’entorn, exposat e les rÓtzies de l'islam, com per controlar l'administraciˇ de la pr˛pia poblaciˇ. Aquell establiment estaria integrat per una torre de defensa, un clos tancat i alguna edificaciˇ residencial. El lloc fou atacat el 1096 pels musulmans, el que va significar la seva destrucciˇ, a mÚs de la mort d’Arnau Pere.

Comanda de BarberÓ
Planta inferior


Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ

Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ


BarberÓ devia quedar despoblat i vÝctima de successives incursions. MÚs endavant fou restaurat per VidiÓ de Ponts tot i que aix˛ no devia complir-se en la seva totalitat. El 1119 VidiÓ feia testament a favor del seu fill Pere de Puigverd; amb tot, Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell van cedir el castell als templers el 1131-1133, amb l’oposiciˇ de Pere de Puigverd que defensava els seus drets. Aquesta picabaralla va donar peu a un judici (1157) i a uns acords posteriors, que van acabar amb la intervenciˇ del papa Climent III i el pas definitiu del castell a mans de l’orde del Temple, el 1195. Els frares, per˛, devien establir-s’hi cap el 1170.

Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ

Comanda de BarberÓ
La "presˇ"


BarberÓ va esdevenir el centre d’una comanda des d’on tenien cura del repoblament del territori. El templers eren propietaris de diverses finques, cedides a pagesos que en tenien cura. Aquestes activitats no es limitaven a l’agricultura, tambÚ tenien activitat ramadera, a mÚs d’exercir altres drets.

BarberÓ tenia diverses sots-comandes dependents d’aquÝ: Vallfogona (1196), l’Espluga de FrancolÝ (1255) i el Rourell (1180).

Comanda de BarberÓ
Porta de la capella

Comanda de BarberÓ
Interior de la capella


Quan es va extingir el Temple (1312), les seves propietats van passar a l’orde de l’Hospital. Els hospitalers ja tenien una comanda a l’Espluga de FrancolÝ, que es va associar amb aquesta per millorar l'administraciˇ dels seus bÚns a la comarca. El 1366 fra Guillem de GuimerÓ fou nomenat comanador de BarberÓ, un personatge important i molt influent, amb molta incidŔncia la cort a l’Ŕpoca de Pere el Cerimoniˇs. ╔s sota la direcciˇ de Guillem de GuimerÓ, que hom va fer obres importants al castell, amb la construcciˇ d’un cos nou, o palau, adossat a la construcciˇ antiga.

Comanda de BarberÓ
NÝnxol amb l'urna de Guillem de GuimerÓ, 1917
D'una fotografia estereosc˛pica de Josep Salvany
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Comanda de BarberÓ
El nÝnxol, ara buit


El castell va patir els efectes de la Guerra dels Segadors i de la de Successiˇ, per˛ es va recuperar. A mitjan del segle XIX, amb la liquidaciˇ dels bÚns dels hospitalers, la propietat de l’edifici va passar a l’Estat, que el 1858 la va traspassar al municipi. Es va utilitzar d’escola fins el 1980. Des de llavors s’hi han fet importants obres de conservaciˇ i restauraciˇ, a mÚs d’algunes intervencions arqueol˛giques.

Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ

Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ


Comanda de BarberÓ
Porxo posterior

Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ

Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ


Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ

Comanda de BarberÓ
Castell de BarberÓ, amb el portal tapiat. 1917
D'una fotografia estereosc˛pica de Josep Salvany
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Comanda de BarberÓ
Obres de restauraciˇ del porxo posterior
Fotografia facilitada pels Amics del Castell de BarberÓ de la Conca


 

Comanda de BarberÓ
Fotografia de l'Ŕpoca en que el castell s'utilitzava d'escola
Facilitada pels Amics del Castell de BarberÓ de la Conca

 

Bibliografia:
-
Joan Fuguet i Sans. Catalunya romÓnica. Vol. XXI. El TarragonŔs, el Baix camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de BarberÓ. EnciclopŔdia Catalana. Barcelona, 1995
- Joan Fuguet i Sans. L’arquitectura dels templers a Catalunya. Rafael Dalmau Ed. Barcelona, 1995
- Joan Fuguet i Sans. Templers i hospitalers I. Rafael Dalmau Ed. Barcelona, 1997
- Marcel J. Poblet Romeu. Entre el Temple i l’Hospital. CossetÓnia Ed. Valls, 2005
Enllaš:
- Amics del Castell de BarberÓ de la Conca

Situaciˇ:

La comanda de templers i hospitalers Ús situada al castell de BarberÓ, a la part mÚs elevada del turˇ on s'aixeca la poblaciˇ de BarberÓ de la Conca


Comanda de BarberÓ

Baldiri B. - Marš de 2011