Monestirs
    Els essenis. La comunitat de Qumran
Comunitats
castellano
cercador contacte facebook

Comunitats
Precedents del monacat

A la riba nord occidental de la mar Morta (Cisjordània) es va descobrir a mitjan del segle XX el que després es revelaria com un centre religiós cenobític del que hom ha acceptat de manera generalitzada la seva adscripció a la secta jueva dels essenis, poc coneguda fins aquell moment i de la que en parla Plini el Vell en la seva Història Natural. La particularitat d’aquest lloc ve de la troballa d’un important nombre de textos (els coneguts manuscrits de la mar Morta) especialment bíblics, però també una Regla de la comunitat i altres textos de temàtica diversa, que ha permès el seu estudi i coneixement. Aquestes particulars circumstàncies han posat llum sobre aquesta comunitat, el que fa pensar en altres experiències similars, més o menys allunyades físicament o en el temps, de les que no s'ha trobat cap testimoni i s’ha perdut la seva memòria.

Qumran
Ruïnes de l'assentament monàstic de Qumran (s IIaC - I dC)


Segons els estudis arqueològics del lloc i de la documentació escrita trobada in situ es tractaria d’una comunitat dedicada específicament a l’observança estriscta de la Llei (Torà), els membres de la comunitat havien de complir unes condicions molt severes per la seva acceptació, i un cop integrats al grup, mantenir aquella observança de la Llei i de la Regla i renovar cada any els vots de l’ingrés. També tenien importància els menjars rituals comunitaris i la celebració de les festes religioses. Mantenien una especial vigilància en una austeritat molt rigorosa, pobresa, oració i celibat. Cal destacar la voluntat d’abandonar el món secular i endinsar-se en el desert per practicar la vida comunitària i posar en pràctica el seguiment estricte de la Llei.

Qumran
L'assentament monàstic de Qumran

Qumran
La cova 4 de Qumran


La primera ocupació cenobítica del lloc de Qumran estaria relacionada amb el Mestre de Justícia, un religiós que hauria encapçalat una escissió dins del moviment esseni i de la que hi ha teories diverses sobre la seva figura i fins i tot cronologia, hom el considera autor de diversos textos trobats a l’assentament monàstic. Aquest monestir es fundaria cap el 150 aC en un indret habitat en l’antiguitat, però que en aquell moment portava segles abandonat. Cap el 135 aC el lloc va passar per una profunda transformació amb noves construccions i renovació de les existents, especialment un aqüeducte que els havia de subministrar l’aigua necessària. El 31 aC el lloc va patir els efectes d’un terratrèmol i va quedar abandonat temporalment, el 68 dC es va extingir definitivament a causa de l’ocupació romana.

Qumran
Esseni
Il·lustració del Liber Chronicarum (o Crònica de Nuremberg, 1493)
que esmenta aquesta secta jueva
Biblioteca de Catalunya

Qumran
Rotlle amb un text bíblic
Imatge de Wikimedia


S’ha especulat amb la possibilitat que sant Joan Baptista (i fins i tot el mateix Jesús) estigués relacionat amb els essenis, al menys en una etapa inicial de la seva estada al desert. També s’ha volgut veure que les primeres comunitats cristianes de Jerusalem tinguessin alguns trets inspirats amb els essenis. Malgrat tractar-se d’un establiment monàstic netament jueu, possiblement el monacat cristià que es desenvoluparia més endavant i començaria a expandir-se des d’Egipte, hauria adoptat alguns elements de l’organització cenobítica essènia. També cal esmentar la proliferació de literatura de fabulació esotèrica alertant del perill que suposaria per les religions establertes la difusió d'alguns textos trobats.

Qumran
L'aqüeducte

Qumran
L'assentament monàstic de Qumran


Qumran
L'assentament monàstic de Qumran

Qumran
El refetor

Qumran
Bany ritual


Qumran
L'assentament monàstic de Qumran

Qumran
L'assentament monàstic de Qumran

Qumran
La cova 4 a l'altre costat del torrent


 

Història Natural
Portada de la Història Natural de Plini
Historia naturale di C. Plinio Secondo
Edició veneciana de 1543
Österreichischen Nationalbibliothek

 

Qumran
La mar Morta des de Qumran, a l'altre costat la riba jordana

Qumran
La mar Morta


Bibliografia:
- COLOMBÁS, García M. (2004). El monacato primitivo. Madrid. Biblioteca de Autores Cristianos
- ESHEL, Hanan (2009). Qumran. Jerusalem: Carta
- GARCÍA MARTÍNEZ, Florentino; TREBOLLE BARRERA, Julio (1993). Los hombres de Qumrán. Madrid: Trotta
- LAPERROUSAZ, E.-M. (1976), Qoumrân. L’établissement essénien des bords de la mer Morte. París: Picard
- MASOLIVER, Alexandre (1978). Història del monaquisme cristià. Vol. I. Pub. Abadia de Montserrat
- VÁZQUEZ ALLEGUE, Jaime (ed.) (2006). La “Regla de la comunidad de Qumrán”. Salamanca: Sígueme
- SCHEDEL, Hartmann (1493). Liber Chronicarum. Nuremberg: Koberger
- SUTCLIFFE, Edmund (1962). Los monjes de Qumran. Barcelona: Garriga
 

Situació:

Les ruïnes del l'antic establiment esseni de Qumran es troben al nord-oest de la mar Morta, a Cisjordània. A llevant de Jerusalem

Baldiri B. - Març de 2016 / Actualitzat desembre de 2016