|
Aquest lloc és
documentat l’any 878 en un precepte on s'esmenta la cel·la de
Santa Maria com una possessió del
monestir de Sant Esteve de
Banyoles. El monestir de Banyoles obtingué aquesta possessió
juntament amb la incorporació del monestir de Sant Julià del
Mont. Aquesta cel·la torna a ser citada el 916. Abans del 1118
era la parròquia de la vall de Santa Pau, torna a documentar-se
el 1157 i no la trobem de nou fins el 1362. El 1427 un
terratrèmol va ensorrar l'església i arran d'això la parròquia
es va traslladar a la nova església de Santa Pau que era en
construcció. A partir del 1441 es va procedir a la seva
reconstrucció. Entre els segles XVII i XVIII es va bastir una
hostatgeria al santuari, que era molt visitat. Entre el 1809 i
1814 va servir de refugi als monjos de Sant Esteve de Banyoles,
amb la desamortització arriba la seva decadència. El 1936 fou
incendiat moment en que es va perdre bona part del seu
mobiliari, en el que hi destacava una majestat romànica. |
El santuari de la Mare de Déu dels
Arcs |
|
|
El santuari de la Mare de Déu dels
Arcs |
El santuari de la Mare de Déu dels
Arcs |
|
|
El santuari de la Mare de Déu dels
Arcs |
Finestral de l'església |
|
|
 |
 |
|
Majestat romànica del santuari dels
Arcs, destruïda el 1936
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1920)
Biblioteca de Catalunya |
|
|
El retaule major, perdut el 1936
Fotografia publicada a Historia y tradición del Santuario de
Ntra. Sra. dels Arcs, 1950 |
Pica baptismal amb un relleu de
l'Arbre de la Vida, malmesa el 1936
Fotografia publicada a Historia y tradición del Santuario de
Ntra. Sra. dels Arcs, 1950 |
|
|
El santuari de la Mare de Déu dels
Arcs |
Capçalera d'un goig de la Mare de
Déu dels Arcs
Il·lustració de
Goigs
i devocions populars |
|
|
