Monestirs de
Catalunya
Benedictines Monestir de Sant Daniel de Girona
< anterior Inici Catalunya Gironès Girona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Gironès
 
< monestirs imprescindibles... >

Tradicionalment hom considera que sant Daniel fou un eremita d’origen armeni que, després d’una època de retir prop de Jerusalem, es va traslladar a la Provença amb la voluntat d’evangelitzar aquest territori llavors a mans del Islam. Allà, fou perseguit pels seus adversaris i l’any 888 va morir martiritzat. Els seus seguidors es van fer càrrec de les despulles i van traslladar-les al sud, el mateix any van enterrar el seu cos en una cova situada en la que ara és coneguda com la Vall de Sant Daniel. Ben aviat va començar la seva veneració i això va comportar la construcció d’una església que després esdevindria la parròquia de Sant Salvador (tot i que alguna versió ens diu que la parròquia ja existiria anteriorment) i més endavant seria coneguda com Sant Daniel.

Sant Daniel de Girona
Sant Daniel

Sant Daniel de Girona
Sant Daniel representat en un goigs
MémoNum - MCEZ de Montpellier
Sant Daniel de Girona
Façana de l'església romànica envoltada d'altres construccions

El dia 15 de març de 1018, la comtessa Ermessenda de Carcassona (c975-1058)Ermessenda de Carcassona
Comtessa de Barcelona, Girona i Osona
(c975-1058)


Filla de Roger I de Carcassona, muller de Ramon Borrell I de Barcelona, a la mort d’aquest (1017) fou regent del seu fill Berenguer Ramon I, fins el 1023. El 1035, quan aquest va morir, fou regent del seu nét Ramon Berenguer I fins el 1039. Va tenir una vida política molt activa i es va relacionar amb les grans personalitats de la seva època. En la seva qualitat de comtessa, va participar també en nombrosos esdeveniments de caire religiós
, vídua del comte Ramon Borrell (972-1017), i el seu fill Berenguer Ramon I (1006?-1035) van formalitzar la donació de l’església de Sant Daniel i de tots els seus béns i drets al monestir del mateix nom. Els comtes de Barcelona, Girona i Osona, Ramon Borrell i Ermessenda havien adquirit el 1015 aquesta parròquia a la seu de Girona, governada en aquell temps pel bisbe Pere Roger de Carcassona, germà de la comtessa. En aquella època el bisbat es trobava en dificultats econòmiques i havia de fer front a obres d’importància a la catedral (de fet la construcció de l’església romànica, que es consagraria el 1038), la venda havia d’ajudar econòmicament el bisbat que segurament era propietari del lloc de Sant Daniel des de finals del segle IX o començament del X, és a dir des de l’arribada de les relíquies del sant titular.

Sant Daniel de Girona
El cimbori octogonal

La compra de la parròquia de Sant Daniel possiblement es va fer pensant en la fundació del monestir benedictí però no és fins la donació del 1018 que s’esmenta la casa monàstica. Cal destacar que aquella donació va incloure altres béns, que havien de facilitar el manteniment de la nova casa monàstica. No s’esmenta l’existència de cap comunitat en aquell moment, però si que hi ha una referència a la construcció de l’església. El 1028 s’esmenta per primer cop el monestir de Sant Daniel i la seva abadessa: Bonafilla. El 1086 es va consagrar l’església que havia començat Ermessenda i que havia arribat a bon port gràcies al suport i protecció de la comtessa Mafalda, l’esposa de Ramon Berenguer II.

Sant Daniel de Girona
Sepulcre i jacent de la comtessa Ermessenda
Catedral de Girona
Fotografia d'Àngela Llop a Flickr

En aquesta època el monestir va acumular un patrimoni força important, el que era indispensable per poder garantir la seva subsistència. Aquella situació de prosperitat es va perllongar en el temps, en bona part tot això va ser possible gràcies a donacions i privilegis al seu favor, molts d’ells efectuats per les famílies de les mateixes monges que hi professaven, en bona part benestants. Una de les normes de la comunitat establia que les monges de la comunitat havien de ser filles de la noblesa. El 1343 es van trobar les restes de sant Daniel i amb la voluntat de revitalitzar el culte a les seves relíquies, el 1345 es va encarregar la construcció d’un sepulcre al mestre Aloi, que es va dipositar a la cripta.

Sant Daniel de Girona
Document de la donació (1018)
Arxiu de Sant Daniel (ASDG, perg. 4)

El monestir de Sant Daniel es va annexionar altres cenobis de reduïdes dimensions, que es trobaven en decadència i que d’aquesta manera s’incorporaven a aquest amb les seves possessions. El 1458 es va incorporar la comunitat de Santa Margarida de Prats de Roses, que s’havia fundat el 1226 i que el 1389 s’havia traslladat a Castelló d’Empúries. Un cas similar fou el del monestir de Santa Maria del Mar (Calonge, Baix Empordà), documentat des del 1238; el 1423 només hi tenia una monja i el papa Eugeni IV el va suprimir, esdevenint un priorat de Sant Daniel. El càrrec de priora l’exercia una monja del monestir gironí i no hi residia, finalment, el priorat va desaparèixer. El 1543, la priora del monestir cistercenc de Valdemaria (Maçanet de la Selva, Selva), al·legant problemes pel seu aïllament i inseguretat, es va traslladar a Sant Daniel i el 1550 el monestir s’hi va integrar totalment.

Sant Daniel de Girona
La nau de l'església
Sant Daniel de Girona
L'absis romànic

Arran del Concili de Trento va sorgir una onada reformadora que va afectar el món monàstic, especialment les cases femenines i la seva clausura. A partir del 1578 es van modificar les normes internes de la casa d’acord al nou estat de coses, fins aquell moment les monges vivien al monestir amb certes comoditats com ara disposar d’estances privades i de serventes, però a partir d’aquell moment les condicions es van endurir i, entre altres modificacions, obligava a les monges a mantenir una vida comunitària i prendre mesures pel que fa a la clausura.

Sant Daniel de Girona
Volta del cimbori
Santa Maria de Cervià
El cor al presbiteri

Els enfrontaments bèl·lics van donar molts sobresalts a la ciutat de Girona i el monestir no es va lliurar. Amb la guerra dels Segadors el centre monàstic fou assaltat i les monges es van veure obligades a abandonar-lo (1640). D’altra banda, els diferents enfrontaments amb França van motivar encara una sèrie de d’ensurts al monestir gironí, el 1681 i el 1684. A causa de diversos enfrontaments bèl·lics, també van abandonar el lloc el 1710 i un altre cop a finals de segle, el 1795. El 1808 es van trobar amb la Guerra del Francès i degueren deixar una altra vegada el monestir que fou assaltat i saquejat. Després d’un intent d’unir-lo amb del de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, van poder retornar a Sant Daniel el 1819. Els efectes de l’exclaustració de 1835 foren lleus, si els comparem amb els resultats desastrosos que va tenir en altres llocs.

Sant Daniel de Girona
Làpida al paviment de l'església

Ermites de Girona
Sant Daniel a Plan de Gironne et de ses environs (1823)
Bibliothèque Nationale de France


El 1881 i des d’aquest monestir de Sant Daniel es va fundar el nou establiment de Sant Benet de Mataró, que el 1952 es va unir amb el de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona formant la nova comunitat de Sant Benet de Montserrat (Bages), que manté la seva activitat. El 1936 la comunitat va tornar a deixar el monestir a causa de la Guerra Civil, el sepulcre sant Daniel es va traslladar al Museu de Girona i no va retornar fins acabada la guerra, el 1939, al mateix temps que les monges. La comunitat de benedictines de Sant Daniel té la particularitat d’haver mantingut la seva activitat monàstica de manera pràcticament ininterrompuda en el mateix lloc durant un mil·lenni, des de voltants del 1015 fins l’actualitat.

Sant Daniel de Girona Sant Daniel de Girona

L’església del monestir de Sant Daniel és, bàsicament, la que va aixecar la comtessa Ermessenda (1018-1086), amb elements més antics i amb la lògica petjada del temps, reformes, destrosses i restauracions. És un edifici de nau única amb transsepte. Actualment només conserva una absidiola de les originals, cal esmentar el cimbori que s’aixeca al bell mig de l’edifici. El claustre és un bell exemplar romànic, de finals del segle XII. Ja en època gòtica, entre els anys 1427 i 1430 es va aixecar un segon pis, amb dues galeries, que més endavant es va completar amb dues galeries més, però amb grans arcs de mig punt.

Sepulcre de sant Daniel, ara conservat a l'església del monestir
Sant Daniel de Girona
Sepulcre de sant Daniel
Mestre Aloi, 1345
Sant Daniel de Girona
Sant Daniel de Girona
Sant Daniel acomiadant-se de la familia
El sant alimentat per un àngel
Sant Daniel de Girona
Temptacions de sant Daniel
Martiri de sant Daniel
Sant Daniel de Girona
Sant Daniel a la fossa dels lleons
Decapitació de sant Daniel

Claustre romànic de Sant Daniel

Sant Daniel de Girona
El claustre inferior
Sant Daniel de Girona
Claustre de Sant Daniel, abans de la darrera restauració
Sant Daniel de Girona
El claustre
Sant Daniel de Girona
Pou, abans de la restauració
Sant Daniel de Girona
Claustre amb el pou restaurat
Sant Daniel de Girona
Galeria romànica
Sant Daniel de Girona
Galeria del claustre amb l'escala al pis superior
Sant Daniel de Girona
El claustre
Sant Daniel de Girona
El claustre, restaurat
Sant Daniel de Girona Sant Daniel de Girona Sant Daniel de Girona Sant Daniel de Girona
  Capitells del claustre romànic  
Sant Daniel de Girona
Galeria de llevant del claustre, abans de la restauració
Sant Daniel de Girona
Galeria del claustre, restaurat

Sant Daniel de Girona
Làpida sepulcral del claustre

Sant Daniel de Girona
Galeria del claustre i el pati interior

Sant Daniel de Girona
Pati a ponent del claustre
Sant Daniel de Girona
Galeria gòtica del claustre superior
Sant Daniel de Girona
Volta de la galeria gòtica

Sant Daniel de Girona
Imatges procedents d'un Sant Enterrament
Sant Daniel de Girona
Biblioteca del monestir
Sant Daniel de Girona
Cuina

Malgrat les successives sotragades que ha patit aquest monestir, el zel de la comunitat de monges ha permès la conservació d'una part important del seu arxiu històric.

Sant Daniel de Girona
Pergamí d'un cantoral reutilitzat com a coberta
per conservar documentació
Arxiu de Sant Daniel (ASDG)
Sant Daniel de Girona
Butlla del papa Gregori IX
Segell amb els sants Pau i Pere
Arxiu de Sant Daniel (ASDG)
Sant Daniel de Girona
Butlla del papa Gregori IX (1238) atorgant privilegis i
ratificant les seves possessions
Arxiu de Sant Daniel (ASDG)
Sant Daniel de Girona
Llibre de remeis, 1840
Arxiu de Sant Daniel (ASDG)
Sant Daniel de Girona
Pergamí, segle XIV?
Arxiu de Sant Daniel (ASDG)
Sant Daniel de Girona
Les monges de Sant Daniel venien la Ferritja de Sant Daniel, un producte amb propietats curatives miraculoses elaborat amb terra de la cripta
Arxiu de Sant Daniel (ASDG)

Fotografies històriques del monestir de Sant Daniel de Girona Sant Daniel de Girona
El sepulcre de Sant Daniel, a la cripta
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Daniel de Girona
Façana de Sant Daniel
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Daniel de Girona
Sant Daniel en una fotografia de Joan Martí (1877)

Sant Daniel de Girona
Façana de l'església del monestir de Sant Daniel (1902-1944?)
Autor: Valentí Fargnoli.  Fons Emili Massanas i Burcet
INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Sant Daniel de Girona
El monestir de Sant Daniel (1902-1944?)
Autor: Valentí Fargnoli.  Fons Emili Massanas i Burcet
INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Sant Daniel de Girona
Cimbori del monestir de Sant Daniel (1902-1944?)
Autor: Valentí Fargnoli.  Fons Emili Massanas i Burcet
INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

  Sant Daniel de Girona
Sant Daniel nevat en una fotografia, possiblement del 1945
Arxiu de Sant Daniel (ASDG)
 

Bibliografia:
- CANAL, Fr. José de la (1832). España Sagrada. Vol 45. Madrid: Imp. José del Collado
- CARRERA, Jordi S. (2013). Capitells. Monestir de Sant Daniel. Girona / Ajuntament de Girona
- CONEJO DA PENA, Antoni (2003). Els darrers claustres monàstics gòtics. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GIRONELLA DELGÀ, Anna (2010). El monestir de Sant Daniel. Mil anys de vida a la vall. Girona: Ajuntament de Girona
- MALLORQUÍ, Elvis; SIERRA, Eduard (2011). La imposició de la clausura al monestir de Sant Daniel de Girona, 1300-1370. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
- MARQUÈS, Josep M. (1996). Set cenobis femenins de l’Empordà. Estudis del Baix Empordà. Vol. 15. Sant Feliu de Guíxols
- ROIG I JALPÍ, Fr. Juan Gaspar (1678). Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona. Barcelona: Iacinto Andreu
- SAMSÓ, Rosalia (2003). Vincles del Monestir de Santa Maria del Mar de Calonge amb el de Sant Daniel de Girona. A Estudis del Baix Empordà. Núm. 22
- VIGUÉ, Jordi, PLADEVALL, Antoni, SANZ, Antoni (1991). Catalunya romànica. Vol. V El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Enllaç:
- Monestir de Sant Daniel
- Projecte CLAUSTRA - Sant Daniel de Girona

Situació:

La vall de Sant Daniel es troba a llevant del centre antic de la ciutat de Girona


Sant Daniel de Girona

Baldiri B. - Març de 2016