Monestirs de
Catalunya

Caputxins

Convent de les Ermites de Girona
< anterior Inici Catalunya Gironès Girona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Gironès

Després d’una petició feta per part de la ciutat de Girona, els caputxins van anar l’any 1581 a aquesta ciutat i els fou oferta l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia que s’aixecava dalt un puig. Al seu voltant es van aixecar diverses construccions, pel que el lloc va passar a ésser conegut com la Mare de Déu de les Ermites.

Ermites de Girona
El convent de les Ermites a
Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée... (1653)
Bibliothèque Nationale de France


Aviat la capella es va fer petita i el capítol provincial de 1586 va acordar la seva ampliació i també l’augment del nombre de cel·les disponibles. Malgrat això, els caputxins consideraven que el lloc no era adient per a portar endavant la seva tasca, sobretot per l’allunyament de la ciutat i per la manca d’aigua. És per això que van començar a fer gestions i cercar un altre indret a la mateixa ciutat on establir-se, finalment en el capítol de 1623 es va acordar aixecar un nou establiment al Mercadal, més a prop de la ciutat, la primera pedra fou posada el 1624 i el lloc fou dedicat al Corpus Christi.

Ermites de Girona
El convent de Les Ermites en el mapa titulat
Provincia Cataloniae cum confinijs
(1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya


Per la construcció del nou convent es van utilitzar materials procedents de les Ermites, que van desmuntar parcialment. El nou convent fou inaugurat el 1628, traslladant el Santíssim d’un lloc a l’altre. Però a causa de la devoció a la Mare de Déu de Gràcia que es venerava al convent primitiu, no es va abandonar del tot i els caputxins hi mantingueren una reduïda comunitat, quedant com a depenent del Corpus Christi.

Ermites de Girona
El convent de les Ermites (1) i el de Corpus Christi, al Mercadal (2)
Carte manuscrite des environs de Gironne avec le plan de la ville (segle XVII)
Bibliothèque Nationale de France


El 1650 la ciutat de Girona va patir un greu episodi de pesta i el convent del Corpus Christi es va veure afectat profundament per aquell fet. Finalment fou clausurat amb la intenció de traslladar-se a les Ermites, però el setge de la ciutat va precipitar els esdeveniments i el lloc va quedar en ruïnes l’any 1653. Retornada la comunitat a les Ermites, els caputxins van ampliar-lo considerablement, inaugurant les noves construccions l’any 1655. A causa de la Guerra de Successió i de la seva situació estratègica, el lloc fou convertit en fortí, mentre la comunitat passava a refugiar-se en una casa de la ciutat (1707), finalment es va aixecar un nou convent, dedicat a Sant Antoni de Pàdua, al centre.

Ermites de Girona
El convent a Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694 (1694)
Bibliothèque Nationale de France


Ermites de Girona
A la dreta el lloc de les Ermites convertit en fortalesa militar a
Plan de Gironne et de ses environs (1823)
Bibliothèque Nationale de France


Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés, 1906
- BASILI DE RUBÍ. Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià, 1977
 

Situació

El convent es trobava en un turó al sud-est del centre de la ciutat


Les Ermites de Girona

Baldiri B. - Desembre de 2011