Canonges agustinians

L'origen de la canònica de Roca-rossa és confús: podria tractar-se d'un petit monestir benedictí, un ermitori, o bé una comunitat de donats convertida en priorat canonical. Hi ha un document que ens parla del monjo Bernat que el 1145 rebé de Guerau III de Cabrera uns béns per fundar una canònica seguidora de la Regla de Sant Agustí. A finals del segle XII comencen a trobar-se documents que fan referència a la comunitat de canonges mentre que la casa gaudia d’una època d’esplendor i era beneficiària de donacions, sobretot de la casa dels Cabrera.
 

Roca-rossa

Roca-rossa

Roca-rossa

Roca-rossa

A començament del segle XIII la casa viu encara una època de prosperitat en que es basteix l'església que es conserva. A partir de la segona meitat de segle, la pesta del segle XIV i el despoblament del territori fan que la seva situació s’estanqui i més endavant entri en decadència. Hom té constància que el 1383 els edificis eren en perill de ruïna mentre que el nombre de membres de la reduïda comunitat anava minvant. El 1431 va patir els efectes d'un terratrèmol. Al segle XVI hi ha un sacerdot que s'encarregava del lloc i el 1592 es secularitzà, juntament amb les altres canòniques del país. La canònica de Solsona s'encarregà del lloc fins la desamortització. Durant el segle XIX es va espoliar l'edifici, que ara és en ruïna.

Roca-rossa

Roca-rossa

Roca-rossa

Santa Maria de Roca-rossa