 |
Monestirs de Catalunya |
| Orde de Carmelites Descalços |
|
|
|
|
|
|
|
Aquesta institució va sorgir en el decurs de la segona meitat del segle XVI en el si de l’orde mendicant del Carme, l’origen del qual cal cercar-lo a Terra Santa i que més endavant, a causa de l’ocupació islàmica, va desplaçar-se a Europa occidental. L’impulsora d’aquest nou orde fou santa Teresa de Jesús que a banda dels corrents reformadors que van afectar aquell i altres ordes religiosos, va dirigir la fundació del nou monestir de San José d’Àvila (1562) on podia posar en pràctica el retorn a l’esperit original del Carme. No es tractava d’una reforma del Carme Calçat, el que pretenia la fundadora era donar sortida a les seves experiències personals que havia anat definint amb col•laboració d’altres personalitats com ara sant Pere d’Alcàntara. Gràcies a aquestes figures i amb el vist-i-plau del mateix orde carmelità va ser possible que els seus anhels arribessin a bon port malgrat l’oposició d’alguns estaments, com ara el del seu propi monestir de La Encarnación (també d’Àvila) on no havia vist possible portar endavant la seva tasca. El Carme Descalç pretenia el retorn a la “Regla primitiva” amb especial incidència en la pràctica contemplativa, la meditació i la vocació mariana. |
|
|
||
|
|
||||
|
El 1567 el corrent impulsat per Teresa d’Àvila rebia el suport del General del Carmel, Gian Battista Rossi, per seguir la seva activitat fundadora dictant unes normes segons les quals les cases carmelitanes havien de facilitar la fundació de nous monestirs, cosa que es faria efectiva amb un seguit de nous establiments. Inicialment es va desenvolupar en la seva vessant femenina però aviat hom va veure la conveniència d’estendre-ho als frares. Amb l’estreta col·laboració de sant Joan de la Creu, el 1568 es fundava la primera casa masculina a Duruelo (Àvila). Amb tot, el desenvolupament de la branca masculina va patir molts entrebancs per part de la pròpia organització carmelitana, el 1569 es fundava la casa de Pastrana (Guadalajara). |
|
|
||
|
|
||||
|
L’aparició del corrent de santa Teresa va coincidir amb el temps amb la reforma tridentina que s’impulsava dintre els ordes, tot i això cal esmentar que la introducció del Carme Descalç no va afectar de manera directa els convents existents de l’orde del Carmel que en general van seguir el seu propi camí, independent dels descalços. El 1581 es fundava la Província dels Descalços depenent del General dels Calçats el que donava més autonomia a les fundacions teresianes, el 1588 la Província es convertia en Congregació i a causa de la seva extensió es dividia també en províncies. La independència jurídica de l’orde Calçat va arribar el 1593 amb un breu pontifici signat per Climent VIII. Santa Teresa havia mort el 1582. Aviat es dividiria en dues congregacions, la de Sant Josep (o d’Espanya) i la de Sant Elies (o d’Itàlia). |
|
 Carmelita descalça Il·lustració de Figures pour l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (Helyot, s. XVIII) Bibliothèque nationale de France |
||
|
|
||||
|
El primer convent fundat a Catalunya fou el de Sant Josep de Barcelona (1586), ara desaparegut. Dos anys després es fundaria el primer monestir femení de la Immaculada Concepció, a la mateixa ciutat i també perdut. Fins l’exclaustració es van fundar catorze cases masculines (a banda de la de Perpinyà) i sis de monges, el 1835 va significar un canvi radical en el mapa d’establiments carmelites descalços, com els de tots els altres ordes. Durant el segle XIX es van restaurar alguns dels establiments i fundar altres de nous i en l’actualitat les dues branques hi mantenen presència. A causa de la devoció a sant Josep, moltes cases porten aquesta advocació, a Catalunya són coneguts també com josepets. |
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
 Els Josepets de Gràcia |
||
|
|
||||
 El convent de Balaguer, ara destruït Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes |
 El Carmen de Sòria |
 El convent de Segòvia On reposen les restes de sant Joan de la Creu |
||
|
|
||||
|
||||
| Baldiri B. - Octubre de 2014 |
