 |
Sant Bru de Colònia,
fundador |
|
Bru va néixer cap el 1030 a
Colònia, es va formar en aquella ciutat i a
Reims on més endavant va ensenyar a l’escola
de l’arxidiòcesi i va tenir discrepàncies
amb l’autoritat eclesiàstica. Això el va
impulsar a una vida apartada del món i va
prendre la determinació de retirar-se a un
lloc apartat per posar-ho a la pràctica. Amb alguns seguidors
va entrar en contacte amb Hug de Grenoble
(bisbe d’aquella diòcesi entre el 1080 i
1132 i antic deixeble seu a Reims) el qual
el 1084 els facilità el lloc de
Chartreuse,
on els set primers membres d’aquell monestir
es retiraren. En aquell lloc apartat, Bru va
poder desenvolupar la seva vocació, donant
el primer pas que acabaria amb la formació
de l’orde de
la Cartoixa.
|
|
Fundació de la Chartreuse
A Carthusian miscellany of poems, chronicles,
and treatises... (1460-1500)
British Library Add MS 37049
© British Library Board
-
Somni de sant Hug, amb els set estels que representen Bru i
els altres sis primers monjos de la Chartreuse
El bisbe sant Hug rep Bru i els seus companys
Sant Hug dóna la Chartreuse als fundadors
Construcció de la Chartreuse |
|
|
Un altre dels seus deixebles, Odon de Châtillon, havia estat elegit
papa 1088 amb el nom d’Urbà II, aquest va reclamar la seva
presència, deixés la Chartreuse i anés a Roma, on Bru es va
desplaçar l’any 1091. La seva estada a la Santa Seu no li va plaure
i aconseguí el seu trasllat al lloc ara conegut com Santo Stefano
del Bosco (Calàbria) on s’hi va establir després de rebutjar el
càrrec de bisbe. En aquell nou establiment va continuar amb el
mateix model de la primera fundació i hi va morir el 1101. |
|
|
|
|
Escenes de la vida de
sant Bru i de l'orde de la Cartoixa
Escola alemanya, c1490-1500
Gemäldegalerie, Berlín
|
|
Entre els episodis
llegendaris relacionats amb sant Bru cal esmentar el del
Funeral de Raymond Diocrès representat a manta en les
escenes relatives al sant. Aquest passatge hom el situa a
Paris, quan en el moment del funeral d’aquell personatge
considerat virtuós, el difunt es va aixecar i confessar que
estava acusat en el Judici de Déu, ajornada la cerimònia es
va tornar a repetir el dia següent quan de manera anàloga el
difunt confessava que era jutjat, fins que en tercer i
darrer dia va confessar la seva condemna.
|
Sant Hug rep Bru i els
seus companys
Sant Hug dóna la Chartreuse als fundadors, detall de
Escenes de la vida de sant Bru i de l'orde de la
Cartoixa
Escola alemanya, c1490-1500
Gemäldegalerie, Berlín |
|
Funeral de Raymond
Diocrès, detall de
Escenes de la vida de sant Bru i de l'orde de la
Cartoixa
Escola alemanya, c1490-1500
Gemäldegalerie, Berlín
|
|
|
|
Sant Bru
Il·lustració de: Vida do Patriarcha Sam Bruno fundador da
Religiam da Cartuxa
Google Llibres |
|
Funeral de Raymond
Diocrès, il·lustració de
Les Très Riches Heures du duc de Berry
1412-1416
Museu Condé, Chantilly
Imatge de Wikimedia Commons |
|
|
|
Bibliografia:
-
BASILIO DE FARIA (1649). Vida do Patriarcha Sam Bruno
fundador da Religiam da Cartuxa. Lisboa: Domingos Lopes
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des
saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 12.
Paris: Bloud et Barral
- HASQUENOPH, Sophie (2009). Histoire des ordres et
congégations religieuses. Champ Vallon
- RÉAU, Louis (1998). Iconografía del arte cristiano.
Iconografía de los santos. Tomo 2, vol. 3. Barcelona: Ed.
del Serbal |
|
|
| Baldiri B. -
Juliol de 2014 |
|
