Sant Cibar o Eparqui d'Angulema, eremita
< índex castellano >

La llegenda, o millor llegendes, de sant Cibar (també conegut com Eparqui) d’Angulema, diuen que aquest personatge era originari de Perigord, hi ha versions que el fan fill d’un comte, nascut cap el 504. Va ingressar al monestir de Sedaciacum on es va fer monjo. Ja amb fama de taumaturg, els habitants d’Angulema van demanar que es quedés a aquella ciutat, on es va recloure per practicar l’eremitisme durant trenta-nou anys. Allà va morir l’any 581 i al voltant de la seva figura es van aplegar alguns seguidors formant una comunitat cenobítica precursora del monestir de Saint-Cybard d’Angulema. Hom li atribueix alguns miracles com el de salvar un condemnat a la forca que ja havia estat penjat, episodi que alguns situen durant la joventut del sant i altres després de la seva mort. A més de molts altres episodis miraculosos, que beneficiaven els pelegrins que s’atansaven a la seva tomba.
 

Saint-Cybard
Ruïnes de Saint-Cybard d'Angulema
Situat on es va recloure el sant

Té relació amb:
- Abadia de Saint-Cybard d'Angulema

Sant Cibar
Sant Cibar o Eparqui
Il·lustració d'Homiliariorum fragmenta
Bibliothèque nationale de France


Bibliografia:
-
ESMEIN, A. (1906). L’histoire et la légende de saint Cybard. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente. Angulema: E. Constantin
- MARTINIÈRE, J. de la (1907). Saint Cybard. Étude critique de textes. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente. Angulema: E. Constantin
- RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano. Iconografía de los santos. Tomo 2/Vol. 3. Barcelona: Ed. del Serbal
 
Baldiri B. - Octubre de 2013
Tornar