Sant Eloi (o Eligi) de Noyon, bisbe
< índex castellano >

Eloi va néixer a Chaptelat prop de Llemotges cap el 590 i va aprendre l’ofici d’orfebre en aquesta ciutat, després va anar a París i gràcies a la seva honradesa va entrar a la cort del rei merovingi Clotari II i va mantenir el seu càrrec durant el regnat de Dagobert, el seu successor. Ocupant aquest càrrec va relacionar-se amb sants Audoè (Ouen) i Geremar (Germer). Tradicionalment s’ha atribuït a sant Eloi l’autoria del Tron de Dagobert, una peça de difícil datació que es conserva a la Bibliothèque nationale de France, procedent de l’abadia de Saint-Denis. Dagobert va lliurar a Eloi unes terres prop de Llemotges en les que el 631 hi va fundar el monestir de Solignac, amb monjos procedents del monestir de Luxeuil (Alt Saona). Després fou designat bisbe de Noyon, on va desenvolupar la darrera part de la seva vida i hi va morir l’any 659. Hom li atribueix també nombrosos miracles.
 

Dagobert
Tron de Dagobert
Atribuït tradicionalment a sant Eloi
Bibliothèque nationale de France
1 de desembre - Té relació amb:
- Monestir de Solignac (Alta Viena)
- Abadia de Mont-Saint-Eloi (Pas de Calais)
- Abadia d'Ourscamp (Oise)

Sant Eloi
Sant Eloi de Noyon
Les images des saints, 1636
Bibliothèque nationale de France

Solignac
Abadia de Solignac, fundada per sant Eloi


Bibliografia:
-
GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 14. París: Bloud et Barral
- LECLER, A. (1896). Chronique du Monastère de Saint-Pierre de Solignac. Limoges: Ducourtieux
- RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano. Iconografía de los santos. Tomo 2 Volumen 3. Barcelona: Ed. del Serbal
 
Baldiri B. - Gener de 2014 / Actualitzat desembre de 2016
Tornar