Giraud de Salas (Gerard, o Géraud de Salles), fundador
< índex castellano >

Nascut a Salas (Salles, Dordonya) entre el 1050 i 1055, va integrar-se a la comunitat monàstica de Saint-Avit, on es va formar. Més endavant va practicar l’eremitisme fins que va emprendre una àmplia tasca evangelitzadora i de fundació de diversos establiments monàstics. Giraud de Salas, com també Robert d'Arbrissel (c1047-c1116), i sobretot el més conegut, Bernat de Claravall (1090-1153), van jugar un paper molt important dins el món monàstic de la seva època. La primera fundació relacionada amb Giraud fou el monestir de Cadouin (Cadonh, prop del lloc de Salas). El 1119 va fundar l’abadia de Châtelliers (Deux-Sèvres), aquell mateix any Cadouin va entrar a l’òrbita cistercenca, amb la seva filiació a Pontigny. El 1120 va assistir a la fundació, o millor reorganització, de l’abadia de Notre-Dame de l’Absie (Deux-Sèvres) on va caure malalt i fou traslladat a Châtelliers, on va morir el 20 d’abril d’aquell mateix any i hi fou enterrat.
 

Cadouin
Abadia de Cadouin
 

Tradicionalment hom atribueix la seva intervenció en la fundació d’una quinzena de monestirs: Notre-Dame de Cadouin (Cadonh, Dordonya, 1113), Grand Selva (Tarn i Garona, 1114), Notre-Dame de l'Assomption de Bournet (Charente), Notre-Dame de Dalon (Dordonya, 1114), Notre-Dame de Gondon (Òlt i Garona, c1120), Notre-Dame de Bonnevaux (Viena), Notre-Dame du Pin (Viena, c1120), Notre-Dame des Alleuds (Deux-Sèvres, 1120), Notre-Dame de Fontdouce (Charente Marítim), Notre-Dame de La Tenaille (Charente-Marítim), Notre-Dame des Châtelliers (Deux-Sèvres, 1119), Notre-Dame de l’Absie (Deux Sèvres, 1120), Les Châtres (Charente ?), Les Chalards (Alta Viena ?) i Courbefy (Alta Viena ?), als que també s’hi afegeix Notre-Dame de Pontaut (Landes, 1115), Notre-Dame de Bonlieu (Cruesa, 1120), Palais Notre-Dame (Cruesa) Notre-Dame de Pré-Benoît (Cruesa) i Bretenous.
 

Pin
Abadia de Notre-Dame du Pin 

Aquestes fundacions eren seguidores de la regla de Sant Benet i mantenien una certa relació entre elles, però a la mort de Giraud es van acostar més a l’orde cistercenc, tal com s’havia avançat Cadouin el 1119. De fet aquells monestirs van seguir camins diversos: uns es van aplegar al voltant dels cistercencs de Cadouin: Grand Selva, Gondon i Bonnevaux. Altres es van agrupar al voltant de Dalon: Bonlieu, Pontaut, Palais Notre-Dame i Pré-Benoît i més endavant van esdevenir cistercencs. Un tercer grup el formaren els monestirs que van mantenir-se independents abans d’afiliar-se també al Cister. Encara cal esmentar les cases que tot fa pensar que no van tenir continuïtat: Les Châtres, Les Chalards, Courbefy i Bretenous.

20 d'abril - Té relació amb:
- Saint-Avit-Sénieur (Dordonya)
- Notre-Dame de Cadouin (Dordonya)
- Notre-Dame des Châtelliers (Deux-Sèvres)
- Notre-Dame de l'Absie (Deux-Sèvres)
- La Grand-Selva (Tarn i Garona)
- Notre-Dame de Dalon (Dordonya)
- Notre-Dame de La Grainetière (Vendée)

Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit
 

Cadouin
L'abadia de Châtelliers el 1889
Fotografia de Jules Robuchon. Col·lecció Philippe Michaud
Imatge de Wikimedia Commons
 

Fontdouce
Monestir de Fontdouce
 

Grand Selva
Estat actual de la Grand Selva
 


Bibliografia:
-
BERTHIER, Marcel (1987). Géraud de Salles, ses fondations monastiques. Leu évolution vers l’ordre cistercien à la fin du XII siècle. Bulletin de la Société Historique et Archéologique du Périgord. Tome CXIV.
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 4. París: Bloud et Barral
- J. D. (1877). Vie du bienheureux Giraud de Salles, fondateur des abbayes du Bournet et de Tusson (Charente). Angulema: Baillarger
 
Baldiri B. - Desembre de 2013
Tornar