Guillem I de Tolosa. Sant Guillem de Gel·lona
< índex castellano >

Guillem (768-812) fou nomenat comte de Tolosa i duc d’Aquitània per Carlemany amb qui hom considera que estava emparentat. Va destacar per la lluita contra els sarraïns i per la seva vessant religiosa a l’època en que Benet d’Aniana adaptava la regla benedictina que, gràcies al suport de Lluís el Pietós, s’aplicaria de manera generalitzada als monestirs de l’Imperi Carolingi. Relacionat amb Benet, Guillem va fundar alguns monestirs al Llenguadoc, el més conegut el de Gel·lona (sant Guilhem del Desert, Erau) on ingressaria com a monjo el 806 i lloc on es conservava una preuada relíquia de la Veracreu que hom considera que va portar el mateix fundador, donació de Carlemany. També va fundar el monestir de Casa Nova (Godargues, Gard) que després donaria a l’abadia d’Aniana (Erau). Hom va considerar Guillem com a sant i a partir d’aquí es van teixir un seguit de llegendes al seu voltant, que van tenir molta popularitat.
 

Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
 

Goudargues
Godargues

11 de febrer. Té relació amb:
- Sant Guilhem del Desert (Erau)
- Notre-Dame de Godargues (Gard)

Guillem
Sant Guillem
Catalogus Sanctorum (1542)
Petrus de Natalibus
 

Guillem
Sant Guillem
Llibre d'Hores de Simon de Varye
Mestre de Jean Rolin (c1455)
Koninklijke Bibliotheek. La Haia

Bibliografia:
-
 ROMAN, Abbé (1884/85). Goudagues et son monastère. Bulletin du Comité de l’Art Chrétien (Diocèse de Nimes). T. III. Núm. 17 i 18. Nimes/Gervais-Bedot
- VAISETTE, Joseph (1860). Histoire générale de Languedoc. Tome 2. Toulouse/Paya
 
Baldiri B. - Agost de 2014 / Actualitzat gener 2017
Tornar