Sant Magí, eremita
< índex castellano >

Sant Magí (Magnus, o Maginus) fou un eremita que va viure al segle III a La Brufaganya. Tradicionalment hom considera que Magí es va retirar a practicar l’eremitisme en una cova on hi va estar molts anys fins que va patir les anomenades persecucions de Dacià que el van convertir en màrtir. Hom li atribueix també alguns miracles com el de la curació de la filla del pretor Dacià i especialment el d’haver fet brollar aigua amb el seu gaiato per tal que els soldats que el duien pres, assedegats, poguessin beure.
 

Sant Magí
Sant Magí
Il·lustració d'un goig, del bloc "bibliogoigs"

Té relació amb:
- Santuari i convent de Sant Magí de Brufaganya

Sant Magí
Sant Magí de la Brufaganya (1560?)
Catedral de Tarragona
Museu Diocesà de Tarragona

Sant Magí
Sant Magí de la Brufaganya
Il·lustració de: Novenari per implorar la
protecció del invicto martyr y hermitá Sant Magí


Bibliografia:
-
FORT I COGUL, Eufemià (1965). L'eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7. Barcelona: Abadia de Montserrat
- SEGURA, Joan (1887). Història del Santuari de Sant Magí. Barcelona: Tip. Católica
 
Baldiri B. - Setembre de 2013
Tornar