Sant Maiol de Cluny, abat
< índex castellano >

Maiol havia nascut a Valensole (Alps de l’Alta Provença) l’any 910, dintre d’una família acomodada. A causa de les inestabilitats de l’època que van afectar la Provença i que van provocar la mort dels seus pares, va deixar la seva terra i es va retirar a Mâcon (Borgonya) on va esdevenir clergue. Cap el 943 va professar com a monjo a l’abadia de Cluny (Saona i Loira) i el 954 va ocupar el càrrec d’abat, funció que va mantenir durant quaranta anys durant els quals l’abadia va gaudir d’una situació de prosperitat i influència tant en el món de l’Església com en el civil, en aquest sentit són conegudes les bones relacions amb Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic (936-973) i el seu fill, Otó II. Va mantenir una àmplia activitat reformadora que va afectar molts monestirs importants de l’època i també va impulsar la construcció del complex monàstic conegut com Cluny II, el 981 es consagrava la seva nova església abacial.
 

Souvigny
Sepulcres de sant Maiol i sant Odiló
Abadia de Souvigny
Maiol
Sant Maiol de Cluny (1689)
Detall d'un gravat de Sébastien Leclerc
Bibliothèque municipale de Lyon

 
Souvigny
Priorat de Souvigny
11 de maig. Té relació amb:
- Abadia de Cluny (Saona i Loira)
- Priorat de Saint-Pierre de Souvigny (Alier)
- Priorat de Saint-Denis de Valensole (Alps de l'Alta Provença)
   
Souvigny
Sant Maiol
Abadia de Souvigny

L’any 972, de retorn d’un viatge a Roma, Maiol va caure pres dels sarraïns el que va mobilitzar la pròpia abadia de Cluny que amb el comte Guillem I de Provença van lluitar pel seu alliberament i de la pròpia Provença. El 987 va establir relació amb Guillem de Dijon (o de Volpiano), reformador de diversos monestirs. L’any 994 Maiol va morir al priorat de Saint-Pierre de Souvigny (Alier) en el decurs d’un viatge i fou enterrat en aquell lloc. Odiló el va succeir en el càrrec d’abat de Cluny. Des de molt aviat fou considerat com a sant, la seva festa es celebra l’onze de maig. Maiol va donar a Cluny les propietats familiars a la Provença, lloc on després s’hi establiria el priorat cluniacenc de Saint-Denis de Valensole.
 

Abadia de Cluny
Abadia de Cluny
 

Valensole
Priorat de Valensole


Bibliografia:
-
GIRAUD, J. (1821). La vie de St Mayeul, abbé de Cluni, et patron de la ville de Valensole. Avinyó: Aubanel
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 5. París: Bloud et Barral
 
Baldiri B. - Març de 2015
Tornar