Norbert va néixer entre el 1080 i 1085 a les rodalies de Xanten (prop del límit actual entre Rin del Nord-Westfàlia i els Païssos Baixos) de família noble, era fill del comte de Gennep. Fou canonge de la col·legiata de Xanten on portava una vida d’acord amb el seu estatus social i rodejat de luxe. El 1115 va experimentar una transformació religiosa a causa d’un llamp que va caure prop seu. L’hagiografia explica que a causa d’aquell fet va dedicar-se amb intensitat als afers religiosos abandonant la vida anterior i desfent-se de les riqueses. Va obtenir del papa Gelasi II una llicència per a predicar de manera itinerant, sense dependència de cap altra autoritat eclesiàstica.
 

Sant Norbert
Gravat de Vita S. Norberti canonicorum praemonstratensiumn (1622)
 

En la seva tasca va poder conèixer moltes personalitats de l’Església, una d’elles fou Barthélemy de Joux, bisbe de Laon entre 1113 i 1151, amb qui va assistir al concili de Reims de 1119, on el papa Calixt II li va ratificar la llicència especial de prèdica. Aquell mateix any el bisbe li encarregà la reforma de la canònica secular de Saint-Martin de Laon, tasca que no va assolir a causa de l’oposició de la comunitat que volia continuar gaudint de les seves prerrogatives. Aquesta situació va motivar que el 1120 els dos personatges cerquessin un nou emplaçament dintre la diòcesi per establir una comunitat canonical més d’acord amb les seves idees d’evangelització. Aquest lloc fou Prémontré, on ràpidament aixecaria un monestir i finalment donaria pas a l’orde dels premonstratesos que va tenir un desenvolupament molt intens, sobretot al voltant de l’abadia de Prémontré, ocupant la regió entre l’actual França i Alemanya. El papa Honori II aprovà l’orde l'any 1126, que seria seguidora de la Regla de Sant Agustí.
 

Exèquies de sant Norbert
Gravat de Vita S. Norberti canonicorum praemonstratensiumn (1622)
 

Sant Norbert
Segons el Catalogus Sanctorum (P. Natali, 1543)

Abadia de Prémontré (Aisne), fundada per sant Norbert
 

Conversió de sant Norbert
Monestir de Strahov, Praga, Rep. Txeca
 

Sant Norbert al concili de Reims del 1119, amb el papa Gelasi II i el bisbe Barthélemy de Joux.
Gravat de Vita S. Norberti canonicorum praemonstratensiumn (1622)
 

Norbert fou nomenat bisbe de Magdeburg el 1125, càrrec que va combinar amb el de la direcció de Prémontré fins que fou nomenat un abat regular per aquesta casa i va dedicar-se plenament a encapçalar la seva diòcesi alhora que continuà amb la seva tasca evangelitzadora i mantenint els contactes amb les personalitats eclesiàstiques i polítiques de l’època, en aquest sentit va fer costat a Innocenci II i l’emperador Lotari II en el seu enfrontament amb l’antipapa Anaclet. D’altra banda també es va enfrontar amb els seus detractors dins de la diòcesi. Va morir a Magdeburg el 1134, lloc on va estar enterrat fins que el 1627 es va traslladar al monestir de Strahov, a Praga. Havia estat canonitzat el 1582.