El 1099 els croats havien aconseguit la conquesta de Jerusalem culminant l’expedició militar de la primera Croada impulsada pel papa Urbà II. La situació de les milícies cristianes a Orient no era gens confortable i el regne de Jerusalem acabat de fundar per gestionar aquell territori era insegur i exposat a les incursions dels infidels. Fou en aquest context que el 1104 va arribar a Jerusalem, en el seu primer viatge a Terra Santa, Hug de Payns (1070-1139). Per fer front a la situació que vivien els cristians a la ciutat ja s’havia fundat anteriorment l’orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem en aquell moment amb caràcter eminentment assistencial. El 1120 uns cavallers reunits al voltant d’Hug de Payns van prendre la decisió de fundar una milícia encarregada de defensar els Sants Llocs i protegir els pelegrins, es tractava d’una organització sotmesa a vots de tipus monàstic, alhora que es dedicava al servei d’armes, una militia Christi.

Balduí II de Jerusalem lliura als templers la mesquita d'Al-Aqsa
Miniatura de l'Histoire des Croisades (s XIII)
Bibliothèque nationale de France

Vista fictícia de Jerusalem
Il·lustració del Liber Chronicarum (1493)
Bayerische Staatsbibliothek

Presa de Jerusalem, 1099
Il·lustració de Passages d'Outremer (Sébastien Mamerot, 1472-75)
Bibliothèque nationale de France

Aquest orde incipient va rebre el suport dels governants locals al front dels quals es trobava Balduí II de Jerusalem (1118-1131) qui els va lliurar la mesquita d'Al-Aqsa que encara s’aixeca avui a l’Esplanada de les Mesquites considerada llavors el temple de Salomó (d’aquí el mot Temple amb el que era conegut l’orde) tot i que realment és una construcció islàmica. També van rebre la protecció de les autoritats d’Occident, com ara els comtes de Xampanya, d’on procedia Hug de Payns. Per que fa a l’Església cal esmentar l’especial interès i suport de sant Bernat de Claravall. El 1129 la fundació es va oficialitzar al Concili de Troyes. Des dels seus inicis el Temple va procurar garantir el suport i manteniment dels cavallers i pelegrins desplaçats a Terra Santa, per això aviat va procurar estendre una xarxa de fundacions a Occident destinades a obtenir el suport financer per l’empresa el que esdevindria un complex entramat d’explotacions econòmiques que s’anomenarien comandes on es reclutarien homes i béns amb aquella finalitat.
 

Representació fictícia d'una casa del Temple
Il·lustració del Liber Chronicarum (1493)
Bayerische Staatsbibliothek
 

L’expansió fou molt ràpida i les comandes es van anar multiplicant, el 1130 ja tenien alguna possessió a Catalunya (Granyena, Segarra) en aquest territori es van veure especialment afavorits per Alfons el Bataller i també beneficiats amb la conquesta de terres als sarraïns a la Catalunya Nova. El cas de la Península Ibèrica presenta una situació diferent a la de la resta d’Occident a causa del front de lluita contra l’Islam amb cert paral·lelisme amb Terra Santa, en un lloc les cases del Temple són veritables castells mentre que a l’altre es tracta bàsicament d’explotacions agràries.