Aquest seria un antic monestir de vida efímera, l’any 848 l’abat Trasoari de Santa Maria de Lavaix va donar l’església de Sentís a Atilà i el prevere Constantí amb la finalitat de portar vida monàstica en aquest indret. Aquest document és considerat com el pacte fundacional del monestir de Sant Julià. Hom suposa que això no es va arribar a concretar mai i va quedar en projecte, o que va desaparèixer en poc temps perquè no figura més a la documentació de Lavaix. Potser la proximitat del monestir de Sant Genís de Bellera ho va desgavellar. El 1076 s’esmenta com una parròquia. L’actual església de Sentís encara està dedicada a Sant Julià, tot i que no sembla que conservi cap element d’època medieval.
- ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya Carolíngia. Vol. 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. 2a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- BOIX, Jordi (1993). Sant Julià de Sentís. Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d'esglésies. Vol. 8. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín
- VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XVII. Madrid: Real Academia de la Historia
Sarroca de Bellera és a la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert, una mica més amunt, cap el coll de Perves, surt un trencall que porta a Xerallo i Sentís