Monestirs de
Catalunya
Visigòtic Monestir de Santa Cecília dels Altimiris
< anterior Inici Catalunya Pallars Jussà Sant Esteve de la Sarga següent >
castellano
cercador contacte facebook

Pallars Jussà

El jaciment arqueològic dels Altimiris es troba dalt d’un esperó rocós a la serra del Montsec, a tocar del congost de Mont-rebei. És un indret aïllat però es troba relativament a prop del coll d’Ares que comunica Àger i la seva vall amb el Pallars i Ribagorça, travessant la serra del Montsec. El lloc està actualment en procés d’excavació i estudi, de totes maneres els treballs portats a terme fins ara permeten identificar-lo com un assentament d’època alt-medieval. Bàsicament el jaciment conté una església (segurament dedicada a Santa Cecília) un edifici de caràcter singular (o “torre”), cabanes excavades a la roca, cisternes, sistemes de recollida d’aigües... Al sud del jaciment es troba també el Pas de Santa Cecília, que s’obre entre les roques i per on passa el camí d’entrada al recinte. Caldria situar cronològicament aquest conjunt entre els segles VI i IX, aproximadament, tot i que l’època de màxima activitat s’ha de fixar durant els segles VI i VII.

Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris

Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris
Capçalera de l'església
Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris

No es disposa de documentació escrita d’aquest lloc, només s’ha pogut investigar a través de l’arqueologia des de l’any 2004. Hom l’ha identificat com un assentament d’origen eremític o cenobític d’època visigòtica que hauria tingut continuïtat en el moment de l’ocupació islàmica i que hauria desaparegut amb els nous corrents i repoblament amb assentaments segons el sistema d’aprisió. La seva situació i el que es coneix de la seva estructura fa pensar en una comunitat monàstica (o si més no, eremítica) que s’ha comparat amb la relativament propera de Sant Victorià d'Assan (Osca) també situada en un lloc apartat, de la mateixa època i en aquest cas més ben documentat.

Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris
Presbiteri

Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris
El Montsec de l'Estall des dels Altimiris, separats pel el congost de Mont-rebei

Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris
Situat a l'obaga del Montsec, amb la Terreta i els Pirineus al fons
Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris
Mur d'una construcció a la part alta del jaciment

Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris
Canalització d'aigua
Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris
El Pas de Santa Cecília
Altimiris
Santa Cecília dels Altimiris
Situació dels Altimiris a tocar del congost de Mont-rebei

Bibliografia:
- ALEGRÍA, Walter; SANCHO, Marta (2009). Els Altimiris enllaços i confluències entre la Tardoantiguitat i l’Alta Edat Mitjana. Tribuna d’Arqueologia. Barcelona
- ALEGRÍA, Walter; SANCHO, Marta (2015). Comunitat de muntanya - comunitat monàstica: Els Altimiris, un enclavament cristià a la Serra del Montsec. Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran. 2013
- SALES, Jordina (2012). Las construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía. Barcelona: Universitat de Barcelona
- SALES, Jordina Sales Carbonell; SALAZAR, Natalia (2013). The pre-Pyrenees of Lleida in Late Antiquity: christianisation processes of a landscape in the Tarraconensis. Revista d’Arqueologia de Ponent
- SANCHO, Marta (2006). Memòria de la 1a campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment de Els Altamiris (estiu 2004) (Sant Esteve de la Sarga-Pallars Jussà). Generalitat de Catalunya
- SANCHO, Marta (2009). Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra de Montsec (Prepirineo leridano): hábitat y territorio. The archaeology of early medieval villages in Europe. Bilbao: Universidad del País Vasco
- SANCHO, Marta (2010). Els Altimiris. Histoire et archéologie des sociétés de la vallée de l’Èbre (VIIe-XIe siècles). Université Toulouse II
 

Situació:

El jaciment dels Altimiris es troba a la serra del Montsec, al terme de Sant Esteve de la Sarga. S'hi pot anar des del Pont de Montanyana seguint el camí de Mont-rebei, desviant-se poc després del pont penjat. Indicat

Damieta
Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Baldiri B. - Desembre de 2016