Monasterio de Sant Pere del Burgal

Sancti Petri de Burgali / Sant Pere de Burgal / Priorato de Escaló

(la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal

Este monasterio se encuentra mencionado por primera vez en un precepto del conde Ramon I de Tolosa del año 859 donde le concede inmunidad, se desconoce la fecha de fundación pero se considera que debía ser lo suficientemente antigua para haber conseguido importancia e influencia para poder pedir al conde dicho precepto.

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Entrada al recinto monástico

El monasterio habría entrado en decadencia y el 908 era propiedad de la abadía de Gerri tras recibirlo de manos de los dos últimos monjes, que se incorporaron a aquella comunidad. El mencionado documento del 908 formaliza la entrega de la iglesia de Sant Pere del Burgal (ya no se menciona el monasterio) al conde Ramon II de Pallars-Ribagorça, el cual lo entregó a la abadía de Lagrasse, al Languedoc, antes del 920, fecha de su muerte. El año 948 se encuentra la abadesa Ermengarda que compra el Burgal a Lagrasse, aunque el 950 retorna la propiedad al mismo monasterio. A partir de este momento la evolución de la casa es difícil de seguir debido a la existencia de documentos falsos, seguramente confeccionados para demostrar los derechos de Gerri en los litigios que mantuvo con la importante abadía de Lagrasse.

En esta época dependía plenamente de Lagrasse, lo que fue confirmado por el conde Sunyer de Pallars en 1006, sin embargo, el monasterio continuó recibiendo la protección de la casa condal. Las diferencias entre Lagrasse y Gerri continuaron durante años, hasta un acuerdo del 1337 por el que el lugar quedaba como priorato de la abadía del Languedoc, mientras que Gerri se quedaba con varios bienes patrimoniales del monasterio. Debido a su decadencia fue secularizado en 1570, aunque se mantuvo el título de prior hasta el 1770, cuando reingresó a Gerri (conocido como priorato de Escaló) quedó bajo la autoridad de su abad y prácticamente sin actividad. Subsistió, al menos nominalmente, hasta la desamortización, en 1835.

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
La iglesia con la cabecera restaurada
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Exterior de la cabecera

De la iglesia se conserva la cabecera de levante, con los tres ábsides convertidos en capilla, el único espacio cubierto. También se conserva el muro y los arcos de separación de la nave de tramontana, y el ábside occidental, una de las características que lo define ya que no es nada habitual. De las otras dependencias monásticas no se conserva gran cosa, sólo restos de algunos muros. También conserva un pavimento de guijarros.

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Exterior de la cabecera
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Reproducción de las pinturas murales
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Abside de poniente
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Pilares de separación de la nave lateral norte
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Esquema de la planta de la iglesia
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Pavimento de guijarros
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Nave lateral
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Portal de la iglesia
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Abside occidental
Sant Pere del Burgal
Goigs de Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Antes de la restauración (1984)
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Antes de la restauración (1984)

Les pinturas murales del Burgal, ahora conservadas en el Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoración mural
MNAC, Barcelona

De este lugar procede un valioso conjunto de decoración mural, ahora en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, en Barcelona. Se relaciona esta obra con el Maestro de Pedret y habría que situarla entre los siglos XI y XII. El ábside contiene un pantocrátor rodeado de arcángeles y profetas (muy deteriorado), entre las ventanas hay una banda con la Virgen y cinco apóstoles (muy bien conservado) y en la parte más baja la representación de la condesa de Pallars, Llúcia de la Marca en calidad de donante.

Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
La condesa Llúcia de la Marca
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoración mural
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoración mural
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoración mural
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoración mural
MNAC, Barcelona
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal
Decoración mural
MNAC, Barcelona

Bibliografía:
  • ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya carolíngia. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Vol. III/2ª part. Barcelona: I. E. Catalans
  • ADELL, Joan Albert i altres (1993). Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BRUGUÉS, Irene (2019). Els primers monestirs femenins als comtats catalans (segles IX-XI). El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-2017). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d’esglésies. Vol. 9. Pallars Sobirà. Barcelona: Artestudi Ed.

Situación:
Vista aèria

Las ruinas del antiguo monasterio de Sant Pere del Burgal se encuentran en un lugar elevado sobre la Noguera Pallaresa, en su margen izquierdo y cerca de Escaló. Para llegar hay que pasar el río, en el mismo Escaló y seguir una pista río abajo unos centenares de metros, hasta que se transforma en un sendero señalado que sube por la montaña y que lleva al ludar en unos minutos