Monestirs de
Catalunya
Hospitalers
Hospitaleres
Comanda de Cervera
< anterior Inici Catalunya Segarra Cervera següent >
castellano
cercador contacte facebook

Segarra

Els hospitalers tenien diverses propietats a Cervera documentades a partir del 1111. Arrel d'aquest fet es va organitzar una nova comanda, coneguda des del 1172, des d'on es governava sobre les seves possessions, a Cervera i rodalies. Des del 1191 hi consta una comunitat doble, regida per un comanador i una comanadora. Més endavant es va voler establir una nova casa per a la branca femenina i el 1250 van obtenir la corresponent autorització, però va perdurar poc temps en aquesta ciutat ja que l’any 1262 les hospitaleres es van traslladar a Alguaire. Aquesta comanda va aplegar múltiples propietats i llocs que li pertanyien, entre els quals l’Espluga de Francolí, que més endavant es convertí en comanda independent d’aquesta. Al segle XIV la institució era en decadència, situació que es va anar agreujant amb el decurs del temps.

Sant Joan de Cervera
Sant Joan de Cervera


Castell de la Guàrdia Lada

El 1026 figura esmentat el topònim de Guardiam Grossam que hom pensa que es tracta de l’actual Guàrdia Lada (Montoliu de Segarra), però no és fins mitjan de segle que es documenta amb seguretat. Aquest castell pertanyia el 1076 al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i els seus feudataris foren els Cervera. Ja al segle XIII el lloc pertanyia a Guillem de la Guàrdia Lada i la seva esposa Marquesa, del llinatge dels Cervera. El 1239 Marquesa va quedar vídua i va professar com a monja hospitalera, ingressant a la comanda de Cervera on arribà a ser comanadora, també va lliurar a aquell orde el castell de la Guàrdia Lada el que fou motiu de desavinences familiars fins que una sentència va confirmar aquella donació (1261). Els hospitalers hi van mantenir castlans i la seva propietat fins el segle XIX. Consta que el 1660 només es mantenien les muralles.

La Guàrdia Lada
Castell de la Guàrdia Lada

La Guàrdia Lada
Castell de la Guàrdia Lada

La Guàrdia Lada
La Guàrdia Lada


El Castell de l’Ametlla

El lloc de l’Ametlla (Montoliu de Segarra) fou lliurat el 1077 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ecard Miró qui hauria aixecat o restaurat aquest castell i també la desapareguda Torre del Planell, origen del castell i comanda de Vallfogona de Riucorb. El 1215 els successors d’Ecard Miró van donar aquest castell a l’orde de l’Hospital i va passar a dependre de la comanda de Cervera. Va pertànyer als hospitalers fins el segle XIX.

Castell de l'Ametlla
Castell de l'Ametlla


Castell de Glorieta

El domini de l’antic castell de Glorieta (Passanant i Belltall, Conca de Barberà) fou donat per Guillem de Guardiolada a la seva filla Mateua, la qual, un cop morta, va passar a la seva germana Gueraua i a la seva mare Marquesa, religioses hospitaleres que van donar el castell a l’orde de l’Hospital entre el 1261 i 1266. El 1310 aquest orde va fer-se amb la totalitat del senyoriu i el 1380 la jurisdicció. El castell pertanyia a la comanda de Cervera, però a més endavant va passar a la de l’Espluga de Francolí, fins el segle XIX.

Castell de Glorieta
Castell de Glorieta

Castell de Glorieta
Castell de Glorieta


Església de Sant Joan de Cabestany

El lloc de Cabestany (Montoliu de Segarra) fou donat també per Marquesa a l’orde de l’Hospital el 1266. El senyoriu d’aquest lloc era exercit de manera compartida per la comanda hospitalera de Cervera i el llinatge dels Aguilar que el 1273 va vendre el seus drets als hospitalers, els quals el 1380 també van adquirir la jurisdicció, que van administrar des de la comanda de l’Espluga de Francolí. Els hospitalers administraven també l’església parroquial de Sant Joan, un edifici ben conservat, del segle XIII.

Sant Joan de Cabestany
Sant Joan de Cabestany

Sant Joan de Cabestany
Sant Joan de Cabestany


Bibliografia:
-
BACH I RIU, Antoni. Castell de la Guàrdia Lada / Castell de Cabestany. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997
- FUGUET SANS, Joan. Templers i hospitalers I. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. 1997
- PIQUER I FERRER, Esperança. Castell de Glorieta. Catalunya romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995
 

Situació:

Prop de la Plaça Major, ara museu


Comanda de Cervera

Baldiri B. - Gener de 2013