Monestirs de
Catalunya

Cistercencs

Monestir de Santa Maria d'Escarp
< anterior Inici Catalunya Segrià Massalcoreig següent >
castellano
cercador contacto facebook

Segrià

El castell d’Escarp

S’esmenta el castell d’Escarp com una conquesta del Cid Campeador (1082). El cert és que en un acord entre Ramon Berenguer III de Barcelona i els sarraïns, aquests li deixaren aquesta fortalesa en penyora (1120). Aquest castell estava situat en un lloc proper a l’establiment monàstic i de la confluència del Cinca i el Segre. Va entrar a formar part de les propietats del monestir.

Escarp
Santa Maria d'Escarp

Escarp
Santa Maria d'Escarp
Escarp
Santa Maria d'Escarp

El monestir

L’orde del Cister va fundar el monestir en 1213, arran de la donació d’una antiga granja sarraïna per part de Pere I el Catòlic a l’abat Arnau II de Citeaux. El priorat rebé protecció reial; Jaume el Conqueridor va emetre una carta en aquest sentit des de la Suda de Lleida. Va tenir molta vitalitat entre els segles XIII i XIV hom sap que Escarp va participar en el traspàs al Cister del monestir de Lavaix, el 1223.
 

Escarp
El monestir d'Escarp (1889)
Fotografia de Lluís Marià Vidal
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Escarp
Santa Maria d'Escarp

A partir del segle XV va començar la seva decadència i entraren els abats comentaris. El 1583 hom té constància que la comunitat d’Escarp estava formada per quatre monjos de Poblet. El 1591, gràcies a la intervenció de l’abat de Poblet Oliver Boteller, el papa va cedir el patronatge del monestir a Felip II. Continuà com a dependència de Poblet que l’administrava. Els edificis es troben en estat de ruïna.

Escarp
Ruïnes de l'església de Santa Maria d'Escarp (1898)
Fotografia de Gaietà Barraquer publicada a Las casas de religiosos...

Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- PLADEVALL, Antoni (1997). Catalunya Romànica. Vol. XXIV. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
 

Situació:

A l'extrem de migdia del terme, vora el Segre. Des de Seròs cal seguir la carretera de la Granja d'Escarp. Just abans de creuar el Segre cal desviar-se a la dreta i hom passa pel costat de Santa Maria d'Escarp


Santa Maria d'Escarp

Baldiri B. - Octubre de 2013