Monestirs de
Catalunya

Caputxins

Convent dels Caputxins de Tarragona
< anterior Inici Catalunya Tarragonès Tarragona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Tarragonès

Els caputxins van arribar a Tarragona gràcies a la voluntat del bisbe Joan Terés (1587-1603), que els va cedir l’església de Sant Fructuós i també va participar en les despeses per la seva adaptació com a convent. Aquella antiga església (ja es troba esmentada en el segle XI) havia estat seu d’una canònica per un curt espai de temps i en el moment de la fundació era propietat de la seu episcopal. La cessió de l’església es va realitzar el 1589 i, després de fer algunes adaptacions, aquell mateix any hi van arribar els primers caputxins.

Caputxins de Tarragona
L'església de Sant Joan, a l'antic convent suprimit el 1835


Com passava habitualment en els convents d’aquest orde, l'edifici era de construcció molt simple i no reunia les condicions necessàries, ja el 1617 i 1626 es van veure obligats a fer obres d’ampliació i millora. Tot i així, en el capítol celebrat el 1639 es va prendre la decisió d’abandonar el convent i cercar un nou emplaçament on poder aixecar una nova casa d’acord amb les exigències dels temps. La nova construcció no va ser fàcil, primer per la manca d’autorització i després (l’any 1641) per l’ocupació de la ciutat a causa de la Guerra dels Segadors, que va portar la destrucció del convent vell i també del poc que s’havia aixecat del nou, prop de l’església de Sant Miquel del Mar.


Caputxins de Tarragona
El convent de Tarragona en el mapa titulat
 Provincia Cataloniae cum confinijs (1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya
 


Arran de quedar sense sostre, la comunitat es va aixoplugar de manera provisional a l’Hospici de Nens Orfes i després en una casa particular. Després de molts entrebancs els caputxins van aconseguir edificar un convent provisional al nou emplaçament i el 1662 s’hi van poder traslladar. Va continuar el procés constructiu del nou convent, i la nova església, que fou dedicada a sant Fructuós i santa Tecla, es va inaugurar l'any 1670.

Caputxins de Tarragona
El convent de Tarragona a l'església de Sant Miquel (núm. 19) a:
Vista de Tarragona, segons vingué publicada en `Atlante Español´ (any 1781)
Institut Cartogràfic de Catalunya

Caputxins de Tarragona
El convent de Tarragona a Plan de Tarragone (L. Calbet, 1643)
El primer convent ja abandonat i, a baix a l'esquerra,
l'església de Sant Miquel, lloc del segon establiment a la ciutat
Bibliothèque Nationale de France

Caputxins de Tarragona
Vista de Tarragona (Anthonis van den Wyngaerde, 1563)
A l'extrem esquerre l'església de Sant Miquel, on el 1662 es va traslladar la comunitat
Imatge de Wikimedia Commons


A causa de l’ampliació del port, que havia d’arribar just fins el mur de tanca del convent caputxí, es van causar moltes molèsties als frares, a més del perill que representava l’extracció de pedra, fins i tot al mateix hort del convent. Finalment hom va ordenar l’enderroc de l’edifici (1800). El 1801 es van instal·lar de manera provisional en uns antics magatzems alhora que s’interessaven en aixecar una nova construcció en uns terrenys propietat del senyor de Castellarnau. Després de superar més entrebancs, l’any 1802 es va posar la primera pedra del nou convent, dirigit per fra Jeroni de Vilabertran, i el 1805 ja s’hi van poder traslladar els frares.

Caputxins de Tarragona
El tercer convent, on ara hi ha l'església de Sant Joan
Plan des attaques de Tarragone assiégée & prise d'assaut le 28 juin 1811... (E. Collin, 1811)
Institut Cartogràfic de Catalunya

Caputxins de Tarragona
El tercer convent, on ara hi ha l'església de Sant Joan
Plan de Tarragone
(E. de Cissey, 1834)
Bibliothèque Nationale de France


Durant la Guerra de la Independència, el convent fou utilitzat com a hospital militar, fins el 1809; en el mateix context el lloc fou atacat el 1811 i va resultar amb danys. En canvi, i a diferència amb altres convents, els va afectar poc el Trienni Liberal, només va viure un episodi curt d’exclaustració (el 1823). El 1835 els caputxins van veure’s obligats a abandonar el lloc a causa de la desamortització i l’església va quedar com a parroquial sota l’advocació de Sant Joan.

La restauració de la vida caputxina a Tarragona es va produir el 1907, els foren cedits uns terrenys a la Rambla Nova mentre s’allotjaven de manera provisional en diversos indrets de la ciutat. El 1929 va començar la construcció del nou convent a la Rambla, que es va poder inaugurar parcialment el 1931, era dedicat a Sant Antoni de Pàdua. La guerra civil va estroncar la seva activitat, el lloc fou confiscat i la comunitat es va dispersar alhora que va comportar la mort d’alguns frares. El 1939 hi van retornar, es va edificar un nou convent sobre la inacabada construcció anterior on van mantenir una comunitat fins l’any 2007.

Caputxins de Tarragona
L'església de Sant Joan


Caputxins de Tarragona
El convent al lloc de Sant Joan

Caputxins de Tarragona
L'església de Sant Joan

Caputxins de Tarragona
Els caputxins a la Rambla Nova


Bibliografia:
- CARDONA, Pere. El convent de frares menors caputxins a la ciutat de Tarragona (1589-1989). Aproximació històrica. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994
 

Situació:

Els caputxins han tingut diferents localitzacions del convent de Tarragona:
1 - Església de Sant Fructuós (desapareguda)
2 - Sant Miquel de Mar (desaparegut)
3 - Església de Sant Joan
4 - Sant Antoni de Pàdua, a la Rambla Nova


Caputxins de Tarragona

Baldiri B. - Abril de 2013