Monestir de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona

Carmelites Descalces de Tarragona

(Tarragona, Tarragonès)

Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona

Les circumstàncies de la fundació d’aquest monestir foren una conseqüència de l’arribada a Tarragona de les vint monges de la comunitat de Sant Anastasi de Lleida que l’any 1707 es van veure obligades a fugir d’aquella ciutat i refugiar-se en aquest lloc. Anteriorment, el 1686, una comunitat de terciàries dominiques establerta a Tarragona s’havia traslladat a Lleida, on es va afegir a les monges fundadores del monestir de Sant Anastasi.

Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona

Amb l'exili forçat a Tarragona, algunes d'aquelles monges van retornar al lloc d'origen. La situació a la ciutat no fou còmoda per les monges, que es van veure obligades a ocupar diverses cases, cap d'elles amb les condicions adequades. Van trobar el suport de Pau Badia i Maria Sentís que esdevingueren protectors de la casa destinant els seus béns a la fundació del monestir de Tarragona. Ells mateixos i dues de les seves filles van professar en l'orde descalç. Malgrat la poca disposició mostrada per l'arquebisbe de Tarragona, el 1712 es va fundar el monestir de Sant Josep i Santa Anna a la ciutat, donant-se el cas que van conviure dues comunitats en el mateix lloc: la de Sant Anastasi de Lleida i la de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona. Aquesta situació es va allargar fins que el 1714 les monges de Sant Anastasi van retornar a la seva ciutat i monestir.

Malgrat tot, les carmelites no disposaven encara d'un lloc adient pel seu monestir definitiu, els agustins del convent dels Sants Reis es van oposar que s'establissin al carrer Granada per la proximitat amb el seu establiment, en aquell moment a la plaça de Santa Anna. La vida de la comunitat no fou fàcil i la fundació va perillar a causa de l'oposició pel seu assentament definitiu, fet que no va tenir lloc fins al 1722. Durant els anys següents les monges van adquirir els terrenys per aixecar un monestir i el 1760 es va posar la primera pedra de la nova església, que es va inaugurar quatre anys després. La comunitat carmelita encara manté el monestir en activitat en aquest lloc.

Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona
Sant Josep i Santa Anna de Tarragona

Bibliografia:
  • FUENTES, Manuel M (2012). El monestir de Sant Josep i Santa Anna de la ciutat de Tarragona. Carmelites descalces (1712-2012)
  • GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès. Barcelona: Arxiu Gavín
  • PUJOL BALCELLS, Jaume (2012). 300 anys de carmelites descalces a Tarragona.  Butlletí Oficial de l’Arquebisbat. Núm. 7. Tarragona

Situació:
Vista aèria

Prop de la catedral