Monasterio de Sant Vicenç de Jonqueres

Santa Maria de Jonqueres de Sabadell / Ioncheres

Sabadell, Vallès Occidental)

Santa Maria de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres

La parroquia de Sant Vicenç de Jonqueres es de origen antiguo, al menos desde el año 1054, cuando se menciona como término del castillo de Arraona. En 1214, esta iglesia fue asignada por el obispo de Barcelona, Berenguer de Palou, con el visto bueno del papa Inocencio III, a una comunidad femenina que se había reunido bajo la dirección de Maria de Terrassa. La casa monástica era seguidora de la regla de San Benito.

Santa Maria de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres

En 1234 esta comunidad se incorporó a la orden de Santiago a través de la orden de San Jaime de Fe y Paz, de vida efímera y que estaba vinculada a la de Santiago, desde ese momento abandonaron la regla de San Benito para adoptar la de San Agustín. El monasterio recibió protección de la nobleza y los reyes, especialmente de Garsenda de Provenza, viuda del vizconde Guillem II de Montcada y de Bearn (c1194-1229) que en 1260 hizo una amplia donación al monasterio y también promovió su traslado a Barcelona, primero al molino de Carbonell, en unos terrenos cedidos por Jaime I, donde la comunidad ya vivía en 1273. Debido a la insalubridad de este último lugar, se trasladaron definitivamente al monasterio de Santa Maria de Jonqueres, donde se establecieron en 1300. La iglesia de Sant Vocenç de Jonqueres continuó como parroquia hasta que a finales del siglo XIX se trasladó, quedando abandonada, se restauró a finales del siglo XX.

Santa Maria de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres
Santa Maria de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres
Dibujo de la primera mitad del sXX
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Bibliografía:
  • COSTA, Maria-Mercè (1974). Les dames nobles de Jonqueres. II Col·loqui d'història del monaquisme català. Vol. II. Abadia de Poblet
  • COSTA, Maria-Mercè (2005). El món de les dames de Jonqueres. Lleida: Pagès Ed.
  • GARRIGA Y ROCA, Miguel (1899). Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona. Barcelona: La Académica
  • IBÁÑEZ LEIRIA, María Pilar (1981). La Fundación y primera época del Monasterio de Junqueras (1212 - 1389). Anuario de estudios medievales, núm. 11
  • MAGEM, Francesc; i altres (2016). Pla especial de protecció dels béns arqueològics, mediambientals i arquitectònics de Sabadell. Ajuntament de Sabadell
  • MASAGUÉ, Josep M. (1995). Església de Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell, Vallès Occidental). Ajuntament de Sabadell
  • VALL I RIMBLAS, Ramon (1981). Sant Vicenç de Jonqueres. Arraona, núm. 11
  • VALL I RIMBLAS, Ramon (1991). Santa Magdalena i Santa Margarida. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona. Enciclopèdia Catalana
  • ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (2003). Santa Maria de Jonqueres. Dictionnaire d’Histoire et de Géographie Ecclésiastiques. Vol. 28. París: Letouzey et Ané

Situación:
Vista aèria

Sant Vicenç de Jonqueres se encuentra al norte de la ciudad, cerca de la carretera de Castellar