Monestir de Sant Cugat

Monestir d’Octavià / Sancti Cucuphati

Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Sant Cugat
Sant Cugat
Façana de l'església

Els orígens del monestir de Sant Cugat són força antics, hi ha qui suposa la data del segle VI com la del començament de la vida comunitària en aquest lloc, tot i que no és que fins al 878 que hom té constància documental de la seva existència, gràcies a un precepte de Lluís el Tartamut atorgat al bisbe Frodoí de Barcelona.

Sant Cugat
Sant Cugat
Capitells del portal de ponent de l'església

Aquest lloc havia estat ocupat anteriorment per un assentament romà (el castrum d'Octavià), on a partir del segle IV es comença a desenvolupar una intensa activitat religiosa, centrada en el martyrium dedicat a sant Cugat que segons la tradició havia mort en aquest lloc, víctima de les persecucions de Dioclecià. Al voltant del seu enterrament s'hi van anar succeint diverses construccions i, potser una primera comunitat, fins que el 717 va ser destruït per la invasió sarraïna. Hom sap que el lloc va ser recuperat el 801 i, possiblement, es va restablir la comunitat, fet que no es pot determinar amb seguretat fins a 878. En aquella època es devien utilitzar les construccions visigòtiques, algunes de les quals encara es poden veure al claustre.

Hi ha antics cronistes del mateix monestir que esmenten un primer abat: Donadéu, que va governar el lloc entre el 794 i 801, però aquesta versió no sembla sostenible. És possible que inicialment es tractés d'una comunitat canonical lligada a la seu de Barcelona i que a poc a poc va anar adaptant-se a la regla de Sant Benet, segons una organització pròpia i independent del bisbat. El primer abat realment documentat fou Ostofred (878-895). L'abat Gotmar (944-c954) fou també bisbe de Girona, i com a tal, intervingué en la fundació de Sant Pere de Camprodon. L'any 985 el monestir de Sant Cugat va patir l'atac d'Almansor, en la seva entrada a Barcelona. El lloc fou destruït i hi van morir diversos monjos, entre els quals l'abat Joan (973-985).

Sant Cugat
Sant Cugat
Sant Cugat
Sant Cugat

Malgrat això, el lloc va esdevenir ràpidament un centre religiós i de poder de primer ordre. Les seves propietats s'estenien per tot el bisbat i eren considerables. El cenobi tingué un paper important en la defensa i repoblament del territori, fins i tot l'abat Odó (986-1010) va participar personalment en una expedició militar, en la qual va morir. Aquest abat va iniciar la construcció d'una nova església, romànica. El 986 consta que en depenia la cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles. El 1079 hi ha constància del descobriment del cos de sant Cugat. La presència de les relíquies, va intensificar la seva devoció.

El 1089 i aprofitant que la mort de l'abat havia deixat el lloc vacant, el monestir va passar a dependre de Sant Ponç de Tomeres, al Llenguadoc, juntament amb altres cenobis catalans. Aquesta situació va durar ben poc, fins a 1091, quan es va recuperar la independència. La seva importància en aquesta època queda ben palesa si hom té en compte els monestirs que hi depenien: Sant Llorenç de Munt, Santa Cecília de Montserrat, Sant Salvador de Breda, Sant Pau del Camp a Barcelona, Santa Maria del Coll i Sant Pere de Clarà. Reflex de la seva situació privilegiada és l'obra arquitectònica que s'hi va portar a terme i l'important escriptori que es va desenvolupar dins els seus murs, on van generar i agrupar un important fons bibliotecari del qual encara es conserven importants testimonis.

Sant Cugat
Sant Cugat
Sant Cugat
Sant Cugat
La rosassa de la façana

Aquesta època de prosperitat es va perllongar, amb escasses davallades fins a final del segle XIII, el segle XIV ve marcat per la crisi, que fins i tot té episodis tan singulars com l'assassinat de l'abat Arnau Ramon de Biure (1348-1350) al mateix altar, per una disputa testamentària. La guerra Civil toca de ple el monestir i l'abat Antoni Alemany (1461-1471) és empresonat i mor mentre era enviat a l'exili. La davallada en les rendes és també força important, els monjos perden la facultat d'elecció dels abats i el 1471 s'inicia una època amb abats comendataris, poc interessats en la vida monàstica i en el desenvolupament del lloc. A partir del 1561 els abats són triats per designació reial.

A la segona meitat del segle XVIII té lloc una certa revifalla que permet emprendre les darreres obres i reformes del monestir. Però al segle següent té lloc la fi de la comunitat: el 1820 desapareix com a tal i es posen a subhasta les seves propietats mentre que l'església pren la categoria de parroquial. El 1823 tornen els monjos, fins que el 1835 la comunitat es dissol definitivament perdent tots els béns. El monestir passa a mans de l'Estat i és víctima del pillatge. En 1844 l'ajuntament obté l'usdefruit del monestir, mentre que l'església pren les funcions de parròquia. A la segona meitat del mateix segle XIX comencen els treballs de restauració, i més tard les excavacions arqueològiques.

Sant Cugat
Sant Cugat
El cimbori
Sant Cugat
Sant Cugat
Claustre amb restes de les construccions primitives

Les estructures més antigues són les restes arqueològiques del pati del claustre, anteriors a l'època medieval. Posteriorment, es van aixecar unes noves edificacions (segle XI) de les no hi ha restes aparents. El monestir es va renovar a la segona meitat del segle XII, llavors es va aixecar el claustre actual i es va iniciar la construcció d'una nova església. L'obra es va realitzar molt lentament, començant per la capçalera. Després la reforma va quedar aturada i no s'hi va tornar fins a la fi del segle XIII i començament del XIV, ja en plena època gòtica. L'esplèndida rosassa de la façana és del 1340.

El claustre
És de planta quadrangular, cada una de les quatre ales és dividida en tres trams per dues pilastres. Cada tram consta de sis parelles de columnes amb capitells, les dels extrems adossades als pilars.

Sant Cugat
Sant Cugat
Inscripció amb el nom de l'escultor: Arnau Cadell
Sant Cugat
Sant Cugat
Capitell del claustre
Claustre
Claustre de
Sant Cugat
Sant Cugat
Sant Cugat
Galeria del claustre
Sant Cugat
Sant Cugat
Portada de la sala capitular
Sant Cugat
Sant Cugat
Sant Cugat
Sant Cugat
La Casa de l'Abat

Mobiliari i altres obres conservades al monestir
Sant Cugat
Sant Cugat
Sepulcre de l'abat Odó (s. XIV)
Sant Cugat
Sant Cugat
Sepulcre de la família Saltells
Sant Cugat
Sant Cugat
Capella i retaule de Sant Benet (s. XVII)
Sant Cugat
Sant Cugat
Retaules del Roser (1583) i Sant Miquel (1552)
Sant Cugat
Sant Cugat
Retaule de santa Escolàstica (s XVII)
Sant Cugat
Sant Cugat
Plafó ceràmic amb l'escut del monestir (s XVII)

Retaule de Tots els Sants (c1390)

Obra de Pere Serra, es conserva encara in situ. Té tres carrers i una predel·la.


Sant Cugat
Sant Cugat
Retaule de Tots els Sants
Sant Cugat
Sant Cugat
Retaule de Tots els Sants

Mobiliari i altres obres conservades fora del monestir

Retaule de sant Cugat (s. XV-XVI)

D’aquesta obra es conserven dues taules pintades (el Martiri de sant Cugat i Sant Càndid) obra d’Aine Bru que hi va treballar entre el 1502 i 1507. Ara es troba al MNAC, de Barcelona.


Sant Cugat
Sant Cugat
Martiri de sant Cugat
Sant Cugat
Sant Cugat
Sant Càndid

Urna de sant Càndid (c1292)

Arqueta de fusta amb relleus d’estuc conservada al MNAC de Barcelona.


Sant Cugat
Sant Cugat
Urna de sant Càndid
Sant Cugat
Sant Cugat
Urna de sant Càndid

Frontal d’altar (c1275)

Dedicat a la Mare de Déu. Ara al museu del Palazzo Madama de Torí, on va anar a parar a través del mercat antiquari.


Sant Cugat
Sant Cugat
Frontal de la Mare de Déu
Sant Cugat
Sant Cugat
Frontal de la Mare de Déu
Sant Cugat

Jacent (s. XIV)

Possible jacent d'Arnau Ramon de Biure que hom considera procedent del monestir (1385-88). Atribuït a Pere Moragues. Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Cugat

Arqueta de sant Cugat (s. XIV)

Reliquiari conservat al monestir fins la desamortització, després es va guardar a la desapareguda parròquia de Sant Cugat del Rec de Barcelona i ara al Museu Diocesà de Barcelona.

Sant Cugat

Imatge de la Mare de Déu (s. XIII)

Ara conservada al Museu de Terrassa, al castell i cartoixa de Vallparadís.


Sant Cugat
El claustre de Sant Cugat
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842
Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842

Bibliografia:
  • ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • ADELL, Joan Albert (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 1. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
  • ADELL, Joan Albert (2003). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
  • AMBRÓS MONSONÍS, Jordi (1980). El monestir de Sant Cugat del Vallès. Vilassar: Oikos-Tau
  • ARTIGUES, Pere Ll. (2003). El monestir de Sant Cugat del Vallès. L’evolució arquitectònica a partir de l’arqueologia. Actes del II Congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya. ACRAM
  • ARTIGUES, Pere Lluís; i altres (1997). La fortalesa romana, la basílica i el monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (Catalunya). Les excavacions de 1993-1995. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 37
  • BALAGUER, Víctor (1851). Los frailes y sus conventos. Vol. 2. Llorens Hnos.
  • BALTRUSAITIS, Jurgis (1931). Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès. París: E. Leroux
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
  • BLASCO, Mònica (1999). Sant Cugat del Vallès, la configuració del monestir i els seus precedents. Catalunya a l'època carolíngia. Diputació de Barcelona
  • BOTO, Gerardo (2007). Monasterios catalanes en el siglo XI. Los espacios eclesiásticos de Oliba. Monasteria et territoria. Universidad Autónoma de Madrid
  • BOU PALMES, Xavier (1988). El monestir de Sant Cugat en el segle X. Sant Cugat del Vallès: Estudis Santcugatencs
  • COMPTE, Efrem E. (2009). El costumari del monestir de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • FONTANALS, Reis; i altres (2000). XLII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Cugat del Vallès. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya
  • GRIERA, Antoni (1969). Guía descriptiva histórica y artística del monasterio de San Cugat del Vallés. Barclona: La Polígrafa
  • GUASCH DALMAU, David (2001). L’activitat repobladora del monestir de Sant Cugat del Vallès vers el Penedès al darrer quart dels segle X i primer de l’XI. Miscel·lània penedesenca, vol. 26
  • GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 9. París: Bloud et Barral
  • LLORENS, Martí (2002). Abaciologi del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat
  • MOXÓ, Benet (1790). Memorias historicas del real monasterio de San Cucufate del Valles. Barcelona: Surià
  • MOYA OLLER, Anna (2017). Ascetisme i monacat tardoantic a la tarraconense (ss. IV-VII). Una aproximació sociocultural i arqueològica. Tesi Doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili
  • PERAY Y MARCH, José de (1931). Sant Cugat del Vallès. Su descripción y su historia. Barcelona: Casa de la Caridad
  • PUIGFERRAT, Carles (1991). Sant Cugat del Vallès. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
  • RIUS, José (1945-1957). Cartulario de “Sant Cugat” del Vallés. Vol. I, II i III. Barcelona: CSIC
  • RODRÍGUEZ, Alba; i altres (2002). La butlla de Silvestre II al Monestir de Sant Cugat. Commemoració del Mil·lenari (1002-2002). Ajuntament de Sant Cugat
  • ROGENT, Elies (1881). Sant Cugat del Vallès. Apuntes histórico críticos. Barcelona: La Academia
  • ROVIRA I SOLÀ, Manuel (1980). Notes documentals sobre alguns efectes de la presa de Barcelona per al-Mansur (985). Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 1
  • TORTOSA, Joan (1998). El claustre de Sant Cugat del Vallès. Més enllà de les formes. Sabadell: Ausa
  • VIVÓ I GILI, Pere (2006). El Monestir de Sant Cugat a partir dels monjos i enllà... dades per a la història. Barcelona: Mediterrània
  • VIVÓ I GILI, Pere (2008). L'església del monestir de Sant Cugat. Barcelona: Mediterrània

  • Enllaç ↗ : El monestir de Sant Cugat
  • Enllaç ↗ : El museu del monestir

Situació:
Vista aèria

El monestir de Sant Cugat és al centre antic d'aquesta ciutat