Monestirs de
Catalunya
Benedictins Monestir de Sant Cugat del Vallès
< anterior Inici Catalunya Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès següent >
castellano
cercador contacte facebook

Vallès Occidental
 
< monestirs imprescindibles... >

La fundació

Els orígens del monestir de Sant Cugat semblen força antics, hi ha qui posa la data del segle VI com la del començament de la vida comunitària en aquest lloc. El cert és que fins a 878 hom no té constància documental de la seva existència.

En aquest lloc hi havia un assentament romà (el castrum d’Octavià), on a partir del segle IV s'hi comença a desenvolupar una intensa activitat religiosa, centrada en el martyrium dedicat a sant Cugat que segons la tradició havia mort en aquest lloc, víctima de les persecucions de Dioclecià. Al voltant del seu enterrament s'hi van anar succeint diverses construccions i, potser una primera comunitat, fins que el 717 va ser destruït per la invasió sarraïna.

Sant Cugat del Vallès
Façana de l'església

Claustre

Sant Cugat del Vallès
Portada de l'església

Sant Cugat del Vallès
Capitells del portal de ponent de l'església


Hom sap que el lloc va ser recuperat el 801 i, possiblement, es va restablir la comunitat, fet que no es pot determinar amb seguretat fins a 878. En aquella època es devien utilitzar les construccions visigòtiques, algunes de les quals encara es poden veure al claustre. Hi ha antics cronistes del mateix monestir que esmenten un primer abat: Donadéu, que va governar el lloc entre el 794 i 801, però aquesta versió no sembla sostenible.

És possible que inicialment es tractés d'una comunitat canonical lligada a la seu de Barcelona i que poc a poc va anar adaptant-se a la regla de sant Benet, segons una organització pròpia i independent del bisbat. El primer abat realment documentat fou Ostofred (878-895). L’abat Gotmar (944-954?) fou també bisbe de Girona, i com a tal, intervingué en la fundació de Sant Pere de Camprodon.

Sant Cugat del Vallès
L'església monàstica


Sant Cugat del Vallès
La Casa de l'Abat

Sant Cugat del Vallès
El cimbori i el campanar des del claustre

Sant Cugat del Vallès
El cimbori segons una fotografia
de Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Època d’esplendor

L’any 985 el monestir de Sant Cugat va patir l’atac d’Almansor, en la seva entrada a Barcelona. El lloc fou destruït i hi van morir diversos monjos, entre els quals l’abat Joan (973-985).

Malgrat això, el lloc va esdevenir ràpidament un centre religiós i de poder de primer ordre. Les seves propietats s'estenien per tot el bisbat i eren considerables. El cenobi tingué un paper important en la defensa i repoblament del territori, fins i tot l'abat Odó (986-1010) va participar personalment en una expedició militar, en la qual hi va morir. Aquest abat va iniciar la construcció d’una nova església, romànica. El 986 consta que en depenia la
cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles.

Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès
Interior de l'església


El 1079 hi ha constància del “retrobament” del cos de sant Cugat. La presencia de les relíquies va intensificar la seva devoció.

El 1089 i aprofitant que la mort de l’abat havia deixat el lloc vacant, el monestir va passar a dependre de Sant Ponç de Tomeres, al Llenguadoc, juntament amb altres cenobis catalans. Aquesta situació va durar ben poc, fins a 1091, quan es va recuperar la independència. La seva importància en aquesta època queda ben palesa si hom té en compte els monestirs que hi depenien: Sant Llorenç de Munt, Santa Cecília de Montserrat, Sant Salvador de Breda, Sant Pau del Camp a Barcelona, Santa Maria del Coll i Sant Pere de Clarà.

Reflex de la seva situació privilegiada és l'obra arquitectònica que s'hi va portar a terme i l'important escriptori que era dins els seus murs, on van generar i agrupar un important fons bibliotecari del que encara es conserven importants testimonis. Aquesta època de riquesa es va perllongar, amb escasses davallades fins a final del segle XIII.

Sant Cugat del Vallès
La rosassa de la façana

Sant Cugat del Vallès
El claustre amb les primitives construccions


Sant Cugat del Vallès
Galeria del claustre

Sant Cugat del Vallès
Sala capitular

Sant Cugat del Vallès
Inscripció amb el nom de l'escultor: Arnau Cadell


La decadència

El segle XIV és marcat per la crisi, que fins i tot té episodis tant singulars com l'assassinat de l'abat Arnau Ramon de Biure (1348-1350) al mateix altar, per una disputa testamentària. La guerra civil toca de ple el monestir
i l’abat Antoni Alemany (1461-1471) és empresonat i mor mentre era enviat a l’exili. La davallada en les rendes és també força important, els monjos perden la facultat d'elecció dels abats i el 1471 s'inicia una època amb abats comendataris, poc interessats en la vida monàstica i en el desenvolupament del lloc. A partir del 1561 els abats són triats per designació reial.

Sant Cugat
Sant Cugat del Vallès
Fotografia de Gaietà Barraquer (1904)

Sant Cugat del Vallès
Sepulcre de l'abat Odó (s. XIV)


A la segona meitat del segle XVIII té lloc una certa revifalla que permet emprendre les darreres obres i reformes del monestir. Però al segle següent té lloc la fi de la comunitat: el 1820 desapareix com a tal i es posen a subhasta les seves propietats. L'església passa a la categoria de parroquial. El 1823 hi retorna la comunitat, fins que el 1835 es dissol definitivament perdent totes les seves propietats. El monestir passa a mans de l’Estat i és víctima del pillatge. En 1844 l’ajuntament obté l'usdefruit del monestir, mentre que l’església pren les funcions de parròquia. A la segona meitat del mateix segle XIX comencen els treballs de restauració, i més tard les excavacions arqueològiques.

Sant Cugat del Vallès
Imatge de la Mare de Déu,
ara a Terrassa

Sant Cugat
Retaule major del segle XVI (ara destruït)
Fotografia de Gaietà Barraquer (1900)


Arquitectura

Les estructures més antigues són les restes arqueològiques del pati del claustre, anteriors a l’època medieval. Posteriorment es van aixecar unes noves edificacions (segle XI) de les no hi ha restes aparents.

El monestir es va renovar a la segona meitat del segle XII, llavors es va aixecar el claustre actual i es va iniciar la construcció d’una nova església. L’obra es va realitzar molt lentament, començant per la capçalera. Després la reforma va quedar aturada i no s’hi va tornar fins a la fi del segle XIII i començament del XIV, ja en plena època gòtica. L’esplèndida rosassa de la façana és del 1340.

Sant Cugat del Vallès
Retaule de Tots els Sants

Sant Cugat del Vallès
Retaule de Tots els Sants


Sant Cugat del Vallès
Capella i retaule de Sant Benet (s. XVII)

Sant Cugat del Vallès
Retaules del Roser (1583) i Sant Miquel (1552)

Sant Cugat del Vallès
Retaule de santa Escolàstica (s XVII)


Sant Cugat del Vallès
El cimbori

Sant Cugat del Vallès
Plafó ceràmic amb l'escut del monestir (s XVII)

Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842

El claustre

És de planta quadrangular, cada una de les quatre ales és dividida en tres trams per dues pilastres. Cada un d’aquests trams consta de sis parelles de columnes
amb capitells, les dels extrems adossades als pilars.
 

Sant Cugat
El claustre de Sant Cugat
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842

Sant Cugat del Vallès
Capitell del claustre

Claustre

Sant Cugat del Vallès
Sepulcre de la família Saltells


El mobiliari

Imatge de la Mare de Déu, (1218?). Imatge de fusta policromada. La va encomanar l’abat Ramon de Banyeres (1220-1225). Ara es conserva al Museu de la Cartoixa de Vallparadís, a Terrassa.

Frontal d’altar, (1275?). Dedicat a la Mare de Déu. Ara al museu del Palazzo Madama de Torí, on va anar a parar a través del mercat antiquari.

Urna de sant Càndid, (1292?). Urna de fusta amb relleus d’estuc conservada al MNAC de Barcelona.

Retaule de Tots els Sants, (1390?). Obra de Pere Serra, es conserva encara in situ. Té tres carrers i una predel·la.

Retaule de sant Cugat, (s. XV-XVI). D’aquesta obra es conserven dues taules pintades (el Martiri de sant Cugat i Sant Càndid) obra d’Aine Bru que hi va treballar entre el 1502 i 1507. Ara es troba al MNAC, de Barcelona.

Arqueta de sant Cugat, (s. XIV). Reliquiari conservat al monestir fins la desamortització, després es va guardar a la desapareguda parròquia de Sant Cugat del Rec de Barcelona i ara al Museu Diocesà de Barcelona.

MNAC / Sant Cugat del Vallès
Martiri de sant Cugat, d'Ayne Bru
Museu Nacional d'Art de Cataluna, Barcelona

MNAC / Sant Cugat del Vallès
Sant Càndid, d'Ayne Bru
Museu Nacional d'Art de Cataluna, Barcelona


MNAC / Sant Cugat del Vallès MNAC / Sant Cugat del Vallès

Urna de sant Càndid
Museu Nacional d'Art de Cataluna, Barcelona

MNAC / Sant Cugat del Vallès
Possible jacent d'Arnau Ramon de Biure que hom
considera procedent del monestir (1385-88)
Atribuït a Pere Moragues
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Sant Cugat
Frontal procedent de Sant Cugat (s XII-XIII)
Museu del Palazzo Madama de Torí
Sant Cugat
Arqueta de sant Cugat (s XIV)
Museu Diocesà de Barcelona
Fotografia de Wikimedia

Bibliografia:
- BALTRUSAITIS, Jurgis (1931). Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès. París: E. Leroux
- BARRQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante le primer tercio del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona
- GRIERA, A. (1969). Guía descriptiva histórica y artística del monasterio de San Cugat del Vallés. La Polígrafa. Barcelona
- PUIGFERRAT, Carles (1991). Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- ADELL, Joan Albert (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 1. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- ADELL, Joan Albert (2003). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- CUYÀS, Maria Margarita (2006). L’art gòtic a Catalunya. Pintura III. Darreres manifestacions. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- MANOTE, Maria Rosa (2007). L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- MOXO I DE FRANCOLI, Benito (1790). Memorias historicas del Real Monasterio de San Cucufate del Valles. Barcelona: F. Suriá
- ROGENT, Elías (1881). San Cugat del Vallés. Apuntes historico-críticos. Barcelona: La Academia
- VIVÓ I GILI, Pere (2006). El monestir de Sant Cugat a partir dels monjos enllà... Dades per a la història. Editorial Mediterrània. Barcelona
- VIVÓ I GILI, Pere (2008). L’església del monestir de Sant Cugat. Editorial Mediterrània. Barcelona
Enllaç:
Monestir de Sant Cugat

Situació:

El monestir de Sant Cugat és al centre antic d'aquesta ciutat


Monestir de Sant Cugat del Vallès

Baldiri B. - Març de 2016