|
El 1110, Ramon Berenguer III va vendre un alou situat a la parròquia
de Sant Pere de Terrassa a Berenguer de Sala, obligant-lo a la
construcció d’una fortalesa. El castell estava en construcció el
1123, i el 1130 la seva propietat va passar per herència a Guillem
de Terrassa, família que va mantenir durant molts anys la propietat
del lloc. El 1344 Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles
i Saurina de Terrassa va donar tots els seus béns, inclòs el
castell, als cartoixans d’Escaladei i de
Sant Pol del Maresme per
fundar-hi un monestir, cosa que es va fer efectiva l’any 1345,
dedicant la casa a Sant Jaume. Amb aquesta nova funció, es van
portar a terme algunes obres a l’edifici per transformar-lo en
cartoixa, malgrat aquelles reformes, el lloc no era l’adient per les
noves funcions que la comunitat cartoixana necessitava. |

Castell de Vallparadís |
|

Castell de Vallparadís
(sense data: 1880-1926?)
Fotografia de Joaquim Morelló i Nart
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya |

Castell de Vallparadís |
|
El 1415 es va portar a terme la fundació de la
cartoixa de Montalegre, després d’una butlla del papa Benet XIII emesa amb la
finalitat de facilitar un espai més adient i que reunís les
condicions necessàries per desenvolupar l’activitat de dues
cartoixes properes, la de Sant Pol del Maresme fundada sobre un
antic priorat benedictí l’any 1269 i aquesta de Vallparadís de
Terrassa. El 1415 la comunitat de Vallparadís va passar a ocupar la
casa de Montalegre, i el castell fou venut als carmelites calçats de
Barcelona que hi van establir un convent de vida molt curta, ja que
el 1432 el van deixar, venent el lloc als Sentmenat que en foren els
propietaris fins el segle XIX. El castell ha sofert moltes
modificacions, primer per adaptar-lo en cartoixa i més recentment
amb la reconstrucció del segle XX. |

Castell de Vallparadís
|
|

Castell de Vallparadís |

Castell de Vallparadís |
|
|