Cartoixans
Carmelites calçats

El 1110, Ramon Berenguer III va vendre un alou situat a la parròquia de Sant Pere de Terrassa a Berenguer de Sala, obligant-lo a la construcció d’una fortalesa. El castell estava en construcció el 1123, i el 1130 la seva propietat va passar per herència a Guillem de Terrassa, família que va mantenir durant molts anys la propietat del lloc. El 1344 Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa va donar tots els seus béns, inclòs el castell, als cartoixans d’Escaladei i de Sant Pol del Maresme per fundar-hi un monestir, cosa que es va fer efectiva l’any 1345, dedicant la casa a Sant Jaume. Amb aquesta nova funció, es van portar a terme algunes obres a l’edifici per transformar-lo en cartoixa, malgrat aquelles reformes, el lloc no era l’adient per les noves funcions que la comunitat cartoixana necessitava.

Castell de Vallparadís

Castell de Vallparadís (sense data: 1880-1926?)
Fotografia de Joaquim Morelló i Nart
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Castell de Vallparadís

El 1415 es va portar a terme la fundació de la cartoixa de Montalegre, després d’una butlla del papa Benet XIII emesa amb la finalitat de facilitar un espai més adient i que reunís les condicions necessàries per desenvolupar l’activitat de dues cartoixes properes, la de Sant Pol del Maresme fundada sobre un antic priorat benedictí l’any 1269 i aquesta de Vallparadís de Terrassa. El 1415 la comunitat de Vallparadís va passar a ocupar la casa de Montalegre, i el castell fou venut als carmelites calçats de Barcelona que hi van establir un convent de vida molt curta, ja que el 1432 el van deixar, venent el lloc als Sentmenat que en foren els propietaris fins el segle XIX. El castell ha sofert moltes modificacions, primer per adaptar-lo en cartoixa i més recentment amb la reconstrucció del segle XX.

Castell de Vallparadís

Castell de Vallparadís

Castell de Vallparadís

Vallparadís