Convent dels Caputxins de Sant Celoni

Mare de Déu de Bellver / Convent de la Visitació

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Caputxins de Sant Celoni
Caputxins de Sant Celoni. La Visitació
Ruïnes de l'església dels caputxins, el 1872
Dibuix publicat per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en Cataluña...

Sant Celoni és un dels indrets de Catalunya on està documentat el pas de sant Francesc, fet que es situa entre els anys 1212 i 1214. La fundació del convent dels caputxins es va fer gràcies a la intervenció del rector de la localitat que tenia un nebot d’aquest orde i va obtenir el vistiplau tant dels caputxins com de la vila. Pel nou convent, Sant Celoni va oferir als fundadors una casa i capella situades dalt d’un turó proper i la implantació d’aquest orde es va oficialitzar en el Capítol Provincial de 1582, el mateix any van arribar els primers frares. El lloc és conegut com el Puig de la Mare de Déu de Bellver.

Caputxins de Sant Celoni
Mare de Déu de Bellver
Capçalera d'un goigs
Montpellier Méditerranée Métropole

A iniciativa del baró de Llinars i del senyor del castell de Palautordera, que havien demanat el trasllat del convent a un lloc més apropat a la vila, el capítol de 1614 va acordar bastir un nou establiment en uns terrenys que els foren cedits pels mateixos promotors, a més de comprometre's a finançar part de l'obra. La primera pedra es va posar el 1616 i l'església es va poder beneir el 1618, deixant-la sota l'advocació de la Visitació. També van traslladar la imatge de la Mare de Déu de Bellver al nou emplaçament. Entre el 1821 i 1827 la comunitat caputxina de Granollers es va unir temporalment amb aquesta. El convent perdurà fins a l'exclaustració de 1835. Després fou enderrocat i en el seu lloc es va bastir el cementiri municipal, que també ha desaparegut. Al lloc del Turó del Puig es conserva una capella amb un obelisc moderns, de mitjans del segle XX.

Caputxins de Sant Celoni
Capella de la Mare de Déu de Bellver
Caputxins de Sant Celoni
Sant Celoni en el mapa titulat
Provincia Cataloniae cum confinijs (1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya

Bibliografia:
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
  • BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
  • CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona: Plantada

Situació:

El primer convent es trobava al Puig, després es va traslladar a la Visitació. No hi ha restes visibles