Fundat probablement a començament del segle X per Alfons III d’Astúries (866-910) a través del cavaller Ruiforco, ocupant una ermita preexistent. És esmentat l’any 931 en un document d’Alfons IV on es decideix sobre uns límits que afectaven el monestir. En algun document s’esmenta que seguia la regla de sant Isidor. Hom creu que Alfons IV va passar els darrers dies de la seva vida en aquest lloc, on va ser enterrat.

El 1063 Ferran I va incloure el monestir en l’Infantat de Lleó i va passar a dependre de San Isidoro de Lleó. El 1483 consta encara com dependència de San Isidoro, fins el 1805, quan ja feia temps que no tenia comunitat.

Pràcticament desaparegut, les pedres dels seus murs es van utilitzar en altres construccions, estava situat a 600 m a sud de Ruiforco, a l’església moderna de la població es conserva un timpà que hom creu que podria procedir del monestir.