Monestir de Santa Clara de Cuéllar
Clarisses
Segòvia (Castella i Lleó)
     

El 1244, en una butlla d’Innocenci IV dirigida al futur rei Alfons X, es demanava protecció per les “monges de San Damián” del monestir de Santa María Magdalena de Cuéllar, el que indica que en aquell moment aquesta casa ja tenia activitat. Una tradició diu que ve de l’època de Ferran III de Castella, el qual havia fet venir una monja perquè fundés aquest monestir. El 1249, una nova butlla del mateix papa posava la comunitat sota la regla franciscana dins de la província de Castella d’aquest orde. En els anys següents (1354, 1417 1455, 1465...), hom troba diversos privilegis a favor d’aquesta casa. Després d’un llarg període de decadència, va arribar el segle XIX, quan va patir, encara que molt superficialment, els efectes de la guerra del Francès. Actualment encara manté l’activitat.

Santa Clara
Santa Clara de Cuéllar

Bibliografia
- VELASCO BAYÓN, Bibiano (1974). Historia de Cuéllar. Segòvia: Diputación Provincial
 
Baldiri B. - Juliol de 2013
Tornar