Aquest
convent de clarisses té el seu origen en un beateri de
terciàries franciscanes fundat el 1472 per Juana de
Hermosilla que el 1484 es va organitzar monàsticament a
partir d’una autorització del papa Innocenci VIII. Va
rebre protecció d’Isabel Solórzano, que en fou abadessa,
durant aquella època, començament del segle XVI, es va
començar a aixecar l’església i dependències principals. |
Bibliografia:
- SANGRADOR VÍTORES, Matías. Historia de la muy noble y leal ciudad de
Valladolid. Valladolid: Imprenta D. M. Aparicio, 1854
- ANDRÉS GONZÁLEZ, Patricia. Gregorio Fernández, Imberto
y Wierix y el retablo mayor de la "Isabeles" de
Valladolid. A Boletín del Seminario de Estudios de Arte
y Arqueología. Núm. 65, 1999
- MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José; DE LA PLAZA SANTIAGO, Fco.
Javier. Monumentos religiosos de la ciudad de Valladolid
II. Valladolid. Diputación de Valladolid, 2001 |
|