Els orígens del monestir de Santa María de Melón són incerts i envoltats d’incògnites. Segons Yepes i Manrique, la fundació del monestir se situaria l’any 1142. D’altra banda, també s’ha suggerit que podria haver estat fundat inicialment a Bárcena, i que entre 1155 i 1159 s’hauria traslladat a Melón. Una altra hipòtesi planteja que Bárcena i Melón podrien haver estat dos monestirs independents fins que el primer es va integrar amb aquest.
El primer document fiable que fa referència al monestir data de 1159 i esmenta Giraldo com a abat de Melón, qui el 1155 ja figurava com a abat de Bárcena. És probable que originàriament fos un monestir benedictí que posteriorment demanés la seva integració a l’orde del Cister. Després d’aquesta incorporació, es devien iniciar obres de construcció i millora de l’establiment. El patrimoni del monestir es va anar consolidant gràcies a donacions reials i de la noblesa local, així com a adquisicions directes. L’any 1169 ja es té constància de diverses granges que eren propietat del monestir.
Després d’un període de govern per part d’abats comendataris, a començament del segle XVI el monestir es va reformar segons els nous corrents que promovien un seguiment més rigorós de la regla cistercenca. L’any 1506 es va integrar a la Confederació Cistercenca de Castella, fet que va donar un nou impuls a la comunitat.
Durant el segle XIX, els canvis polítics no van afectar immediatament el monestir, però l’any 1835 fou suprimit i exclaustrat. El 1838, el lloc passà a mans de particulars i es va procedir al seu enderroc parcial per reutilitzar els materials en noves construccions. L’any 1885, una part de l’església va quedar en ruïnes; actualment es conserva la capçalera medieval, datada entre els segles XII i XIII amb modificacions posteriors, que ha estat transformada en església parroquial. La resta de les dependències monàstiques, ara en ruïnes, s’havien reconstruït després de la incorporació del monestir a la Confederació de Castella.
Filiació de Melón
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Santa María de Melón (Ourense) / 1142
Fotografia de Contando Estrelas, a Wikimedia
Fotografia de José Antonio Gil Martínez, a Wikimedia
Fotografia de José Antonio Gil Martínez, a Wikimedia
- BLANCO-ROTEA, Rebeca; i altres (2013). Análisis estratigráfico de los alzados del Monasterio de Santa María de Melón (Melón, Ourense). Memoria Técnica. CSIC
- FERNÁNDEZ, Begoña (2022). La arquitectura cisterciense a través del ejemplo del Monasterio de Melón. Etapas, formas y relaciones. Eikonocity núm. 7-1
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LOSADA, Mª José; i altres (2000). Santa María de Melon. Monasticón cisterciense gallego, vol. 1. Lleó: Edilesa
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2015). Enciclopedia del románico en Galicia. Ourense. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
- VALLE PÉREZ, José Carlos (1982). La arquitectura cisterciense en Galicia. La Corunya: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 1982
El monestir de Melón es troba situat prop de la via de comunicació que enllaça Ourense amb Vigo (Pontevedra)